x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

ESNOTICIA

L'adéu que no van tenir

Actualitzada 31/05/2020 a les 11:01

Darrera de l'informe de morts que faciliten diàriament les autoritats sanitàries hi ha famílies trencades al no haver pogut acomiadar-se dels seus éssers estimats, víctimes del coronavirus

Despedidas pendientes

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© L'adéu que no van tenir

Hi ha malalties que deixen marques, com la varicel·la, però cap cicatriu és tan profunda i dolorosa com les del Covid-19. No és una cosa física i ni tan sols afecta els mateixos malalts, sinó aquells éssers estimats que els han sobreviscut. Si alguna cosa s’ha après a marxes forçades en aquesta pandèmia és que hi ha alguna cosa pitjor que la mort. En donen fe les famílies dels 234 morts per coronavirus comptabilitzats a les comarques de Lleida des del 17 de març. Tots van passar a formar part de l’estadística sense haver tingut ni tan sols un funeral, sense un adéu. Per a la seua gent propera, aquesta deshumanització de la mort ha complicat el procés de dol. En molts casos, ni tan sols van poder ser al cementiri quan se’ls va donar sepultura. L’estricte confinament va arribar a limitar a només tres persones l’acompanyament. I sempre amb una separació de dos metres. Ni petons ni abraçades. Adéus virtuals als murs de Facebook i als grups de WhatsApp que van tenir gust de poc. El personal sanitari tampoc s’escapa d’aquesta angoixa. Montse Robles, responsable assistencial de Suport al Dol de Ponent i infermera de l’hospital Arnau de Vilanova, alertava ja a l’inici de la pandèmia de la necessitat de donar suport a aquests professionals que van haver d’enfrontar-se a situacions molt dures per a les quals no estaven preparats i acompanyaven els pacients en els seus últims moments perquè no morissin sols o els subjectaven el seu propi telèfon mòbil perquè poguessin acomiadar-se. D’altres gravaven vídeos o recollien cartes que després feien arribar a les famílies dels malalts ingressats en hospitals o residències, la qual cosa els deixava emocionalment desbordats. Les famílies esperen que s’aixequin les restriccions per fer una cerimònia en record d’aquestes persones que es van convertir en estadística. Tenien nom i cognoms. Tenien una vida.

 

Josep Maria Benet i Jornet.
Lleida. Va morir el 6-4-20 als 79 anys

L'adéu que no van tenirEl dramaturg Josep Maria Benet i Jornet, figura clau en la renovació del teatre català contemporani i creador d’algunes de les sèries de televisió més populars de les últimes dècades, com Poblenou, Nissaga de Poder o Ventdelplà, és un dels noms propis que s’ha emportat el Covid. Estava ingressat a Lleida des de feia més de tres anys, afectat d’Alzheimer, primer a la residència Castrillón i recentment a la Llar de Sant Josep, on va morir la matinada del 6 d’abril. Només un dia abans la seua filla, la professora de la Universitat de Lleida Carlota Benet, havia pogut anar a visitar-lo. El món del teatre prepara una festa en el seu honor.

 

Ramon Ribé.
L'Albi. Va morir el 18-3-20 als 54 anys

L'adéu que no van tenirRamon Ribé, conegut a l’Albi per la seua afició a col·leccionar pots de perfum, va morir el 18 de març, als 54 anys. La seua mare el defineix com “un treballador incansable, però sobretot afectuós. Allà on anava sempre el rebien amb gran estima”. Molt estimat al poble per la seua entrega i sensibilitat, es va guanyar els espectadors durant la seua aparició al programa de TV3 El foraster. El fort temporal de l’octubre va arrasar el magatzem en el qual conservava més de 1.500 pots de colònia i “els veïns es van bolcar a ajudar-lo a recuperar d’entre el fang el màxim nombre de recipients”, agraeix la seua mare. Tot i la seua prematura mort, “el Ramon ens va entregar tot el seu amor”.

 

Magda Pubill Cos 
Fondarella. Va morir el 25-3-20 als 84 anys.

L'adéu que no van tenirMagda Pubill Cos, natural de Fondarella, va morir el passat dia 25 de març, als vuitanta- quatre anys, sense que els seus quatre fills, els seus set néts i els seus tres besnéts poguessin acomiadar-se d’ella com haurien volgut. “Et vam haver de dir adéu en la distància i tot per culpa d’un maleït virus”, lamenta la seua filla Ramona. “T’estimem i sempre et portarem amb nosaltres”, afegeix aquesta família originària del Pla d’Urgell.

 

Josep Vendrell Rebert
Camarasa. Va morir el 26-3-20 als 78 anys

L'adéu que no van tenirJosep Vendrell, exalcalde de Camarasa, va morir el 26 de març, als 78 anys. Un dels seus tres fills va assegurar que no va estar sol, “vam poder acompanyar-lo en els seus últims moments”, i per això se senten agraïts. També pel tracte rebut a l’hospital, “molt humà i afectuós”. Vendrell va ser alcalde de Camarasa entre els anys 1999 i 2011. Persona molt estimada per la seua manera de ser entregada i molt arrelat al poble i a la terra (agricultor de professió). Estimava Camarasa d’una manera incondicional i els veïns li van retre un aplaudiment des dels balcons per recordar-lo. A més de la pèrdua, “el difícil és la falta de dol”. Tenia quatre néts.

 

Enric Sirvent Peguera.
Lleida. Va morir el 7-4-20

L'adéu que no van tenir“Vas ser un espòs, pare, avi, germà, oncle i amic extraordinari. Enric, gràcies pel teu amor incondicional, senzillesa i generositat, per enriquir- nos amb les teues passions: la música, la naturalesa, el desig de coneixement i de les coses ben fetes, la creativitat i curiositat sense fi.” La família d’Enric Sirvent explica que, “víctima de l’1-O, amb el teu coratge vas defensar la nostra dignitat, els teus ideals i els teus valors” i el defineixen com un home de tros, treballador inesgotable, gran somiador i culer fins a la medul·la”. “Continuarem cantant per la llibertat i la justícia. Ets el nostre heroi. T’estimem!”

 

 

Jordi Prats Suñé.
Juncosa. Va morir l’1-5-20 als 87 anys

L'adéu que no van tenir“Papa, te’n vas anar sobtadament i encara avui no arribem a entendre-ho”, lamenten els familiars de Jordi Prats, de Juncosa. “Donem les gràcies per haver-te tingut amb nosaltres aquests anys i ens sap greu no haver pogut acomiadar- nos en la intimitat familiar, acompanyant-te fins a l’últim moment en el clima de complicitat i cooperació familiar que ha marcat la nostra vida.” Malgrat tot, els seus fills i néts volen quedar-se “amb el record d’haver-te tingut, no amb el d’haver-te perdut”. I desitgen que descansi en pau. “Ens consola saber que ja has trobat la pau al costat de la mama. Ningú no mor fins que s’oblida i nosaltres no ho farem.”

 

Fidel Plana Moles.
Oliana. Va morir el 17-3-20 als 79 anys

L'adéu que no van tenirLa seua mort va ser la primera que Salut va atribuir al coronavirus a Lleida. Tenia tres fills i un d’ells, Toni, explica que el seu pare havia viscut sempre a Oliana. “Treballava al torn de matí de Taurus i a la tarda anava a tallar llenya, era molt treballador”, assenyala. Després de jubilar-se, tenia un hort, li agradava caminar i ajudava a cuidar els sis néts. “Era senzill i humil, no guardava rancor a ningú i es relacionava amb tothom”, subratlla. Va haver d’ingressar a l’Arnau i allà es va infectar del virus i va morir. Després de ser incinerat a Lleida, la família va poder enterrar les cendres al cementiri de Oliana al cap de 40 dies.

 

Florència Mata Sarri.
Mollerussa. Va morir el 31-3-20 als 69 anys

L'adéu que no van tenir“Has repartit tant amor!” Els familiars a Florència Mata Sarri, de Mollerussa, la recorden amb molta tendresa. “En aquesta vida ha estat una excel·lent filla, germana, néta, esposa, mare, àvia i moltíssimes coses més.” Després de la seua prematura mort per Covid-19 el 31 de març, “t’has convertit en l’àngel que ens somriu cada dia des del cel, com feies habitualment des de la terra”, afegeixen tant família com amics, que asseguren que la continuen “adorant”.

 

María Paz García Medina 
Lleida. Va morir el 18-4-20 als 77 anys

L'adéu que no van tenirAquesta mateixa setmana, María Paz García Medina hauria celebrat el seu 78 aniversari amb la seua extensa família, però no va arribar a complir-los. Va morir fa poc més d’un mes, el 18 d’abril, i els seus quatre fills i deu néts encara no s’acaben de fer a la idea que l’han perdut per sempre. Expliquen que era una dona a qui li agradava cuinar, així com sortir amb el seu marit. Encara que va nàixer a Valladolid, va residir durant gairebé tota la vida a Lleida, on va morir víctima del coronavirus el passat dia 18 d’abril.

 

Jaume Gilabert Mateu.
Castellserà. Va morir el 6-4-20 als 90 anys.

L'adéu que no van tenirJaume Gilabert Mateu va morir víctima del Covid-19 a la residència de la Fuliola als 90 anys. “Et recordarem sempre amb la teua energia, vitalitat i empenta pels carrers de Castellserà,” asseguren els seus familiars. També expliquen que els serà molt difícil veure els partits del Barça sense dedicar- li un pensament, ja que tenia molta il·lusió per veure jugar l’equip blaugrana. “La teua família et tindrà sempre present”, asseguren.

 

Rafa Domínguez Rodríguez.
Lleida. Va morir el 30-4-20 als 63 anys

L'adéu que no van tenirVa morir de Covid-19 abans de complir els 64 anys a la residència d’Alpicat, en la qual estava ingressat des que va patir un atropellament. La seua família lamenta que no se li hagi pogut fer un funeral. I citen Evelyn Waugh: “El comiat produeix un gran consol. És corrent que els éssers que esperen hagin vist l’ésser estimat per última vegada quan estava al llit, patint i envoltat dels tètrics implements de l’habitació d’un malalt o d’un hospital. Aquí tornen a veure’l com l’havien conegut en els seus millors anys de vida, transfigurat per la pau i la felicitat.”

 

Joan Capdevila Bosch.
Juneda. Va morir el 6-4-20 als 83 anys

L'adéu que no van tenirJoan Capdevila va morir el 6 d’abril passat per Covid-19 a la residència de Balaguer. El seu nebot recorda com esperava les seues visites i que preguntava al veure als seus familiars: “Com esteu, pixurris?”. “Sempre et recordarem i sempre seràs, tiet Joan, un home solter i lliure, guanyador de mil batalles malgrat haver enterrat germans i amics íntims.” El seu nebot afegeix que era un home tossut, que sempre anava a la seua, però que mai va fer mal a ningú”. Va arribar el moment en el qual “vas oblidar el present i vivies en el passat”, i en aquell últim moment lamenta la seua família no haver pogut donar-li la mà ni dir-li adéu.

 

Helena Xandri i Trilla.
Cervera. Va morir al març als 54 anys

L'adéu que no van tenirLa periodista de Cervera Helena Xandri, de 54 anys, va morir l’última setmana del mes de març a la residència de la Fuliola, víctima del Covid- 19. Xandri havia treballat en mitjans de comunicació com el Diari de Barcelona o El Periódico de Catalunya. A causa del seu delicat estat de salut, en els últims anys havia tornat al seu Cervera natal, on va ser la impulsora, de manera altruista, de la recuperació del temple de Sant Francesc de la capital de la Segarra, documentat des del segle XIII.

 

Joaquín Rodríguez Morreres. 
Lleida. Va morir el 7-4-20 als 78 anys

L'adéu que no van tenir“No vam poder ser presents quan vas morir, ni dir-te adéu per última vegada, vas morir sol. Aquesta pena la portarem sempre amb nosaltres, juntament amb l’amor que ens vas professar.” Així volen acomiadar-se de Joaquín Rodríguez Morreres els seus familiars a través de les pàgines de SEGRE, després que morís a la Llar de Sant Josep el dia 7 d’abril. “Et dediquem el nostre pensament i viuràs per sempre als nostres cors”, expliquen.

 

Germán Ruiz Salazar.
Lleida. Va morir el 30-3-20 als 88 anys

L'adéu que no van tenirGermán Ruiz Salazar, veí del Secà de Sant Pere de Lleida, “era una persona forta, alegre i dinàmica que va lluitar tota la vida per tirar endavant la seua família”, afirmen els que el van conèixer de prop. Havia nascut el 1932 i va morir a l’hospital de Santa Maria. “Ha estat un bon fill, espòs, pare i ídol dels seus néts, que l’han estimat moltíssim i el recordaran sempre”, afegeixen els seus familiars. Era “un bon amic i veí que se’ns ha anat perquè el maleït Covid ens l’ha arrabassat”. I afegeixen: “Et trobem molt a faltar, Germán.”

 

Javier Gual Armengol.
Lleida. Va morir el 26-3-20 als 60 anys

ComiatEncara que va nàixer a Manresa, Javier Gual vivia a Lleida des dels sis anys. Els seus familiars no l’obliden. “Te’n vas anar al cel sense acomiadar- te. Ens has deixat un buit molt gran, encara que més gran eres tu com a persona”, afirmen. “T’hem estimat i tu ens has estimat amb bogeria.” “Ho hem estat tot per a tu, demostrant- nos contínuament el que ens estimaves, sobretot a mi”, diu la seua dona. “No saps quant et trobem a faltar. Sé que ara des del cel no ens deixaràs ni un minut.” De la mateixa forma que la seua família no l’oblidarà.

 

Ramona Beltran Boldú
La Sentiu de Sió. Va morir el 23-3-20 als 91 anys

ComiatRamona Beltran va morir a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida el 23 de març passat. Aquesta dona “valenta, gran cuinera, bona balladora, cuidadora i que ho donava tot pels seus”, segons els familiars, estava ingressada a la residència de la Fuliola al costat de la seua cosina Emília Mercè Trepat, que també va morir de Covid. “Ara, quan menys ho esperàvem, marxes de la nit al dia.” I afegeix la seua néta: “Padrina, et trobem molt a faltar. Quan tot això acabi farem la cerimònia que et mereixes perquè t’estimem.”

 

Emília Mercè Trepat
La Sentiu de Sió. Va morir el 2-4-20 als 86 anys

ComiatEmília Mercè Trepat, natural de la Sentiu de Sió, va morir el 2 d’abril a la residència de la Fuliola, on estava ingressada al costat de la seua cosina Ramona Beltran. Que les dos se n’anessin juntes no és consol per a la família. “Mama! Jo la crido però no em contesta perquè Déu se la va endur i un tros del meu cor se’n va anar amb ella, el mateix que em va donar al nàixer,” diu la seua filla després de perdre-la.

 

Agustina Bellmunt Pijuan.
Tàrrega. Va morir l’1-4-20 als 76 anys

ComiatAgustina Bellmunt Pijuan, nascuda a la Donzell d’Urgell i veïna de Tàrrega des de feia molts anys, va morir de coronavirus l’1 d’abril a l’hospital Arnau. “Ens has deixat un buit irreparable. Has estat i seràs la millor esposa, mare i àvia, sempre disposada a ajudar-nos, cuidar-nos i donar- nos tot l’amor que ens tenies guardat”, diu la seua família. “Ets el nostre referent. Ens quedarem amb tots els bons records, que no són pocs, i amb tot el que ens has ensenyat. T’estimem i t’estimarem sempre, perquè mai no t’oblidarem,” afegeixen.

 

Albert Coll Nus.
Almenar. Va morir l’1-4- 20 als 63 anys

ComiatLa mort d’Albert Coll Nus l’1 d’abril passat als 63 anys va causar commoció a Lleida al tractar-se del primer metge que va morir a la demarcació després d’infectar-se de coronavirus durant l’exercici de la seua professió. Albert Coll, veí d’Almenar, era metge de família a Os de Balaguer i Castelló de Farfanya i durant més de vint anys ho va ser d’Àger. A més, feia guàrdies al CAP de Balaguer, per la qual cosa era una persona molt coneguda a la comarca de la Noguera. Estava casat i era pare de dos fills.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre