x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Provocarà la covid-19 una generació perduda de joves?

  • EFE
Actualitzada 01/06/2020 a les 12:49

Els de 30 anys ja porten dos crisis

Imatge de la rambla Ferran totalment buida, ahir.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Imatge de la rambla Ferran de Lleida totalment buida.

MAITE MONNÉ

Els joves han entrat en la nova crisi llastant dos problemes: Ocupació i accés a l’habitatge. Si ja tenien dificultats per arribar a fi de mes, ara més, perquè molts han perdut durant el confinament la seua feina –precari la majoria–, mentre que d’altres han hagut d’interrompre els seus estudis. Un de cada sis joves al món s’han quedat sense feina a conseqüència de l’epidèmia i els que el conserven han vist caure les seues hores de treball un 23 per cent, alerta l’Organització Internacional del Treball (OIT), i a Espanya, hi ha el risc que l’elevat atur juvenil es converteixi en un problema estructural, adverteix aquest organisme de Nacions Unides.

Davant d’aquesta situació, l’OIT recomana posar en marxa un pla especial de garantia juvenil que ofereixi als joves sense feina i sense estudis una ocupació o una proposta formativa. "Espanya no es pot permetre que un elevat atur juvenil s’instal·li de manera estructural, perquè representaria un fracàs amb desastroses conseqüències de llarga durada per a tota una generació", assevera el responsable de l’OIT a Espanya, Joaquín Nieto.


ELS DE 30 JA PORTEN DOS CRISIS

Part de la joventut "més madura" continuava patint les conseqüències de la crisi financera de 2008 i ara els ha agafat de ple aquesta de la Covid-19, la qual cosa podria tenir adversos efectes a llarg termini. "Ja hem vist que al voltant de la meitat de la destrucció de l’ocupació que s’ha produït per la crisi del coronavirus correspon als joves (menors de 35 anys)", explica a ll'agència Efe la investigadora de la Universitat d’Alcalá (Madrid) Marina Romaguera de la Cruz, qui opina que "si la recuperació és ràpida i pot recuperar-se aquesta ocupació, els efectes no seran tan negatius en comparació a si la crisi és prolongada i la durada en l’atur s’allarga". Però fins i tot encara que sigui curta, matisa l’experta, acabarà afectant més aquest col·lectiu que té "vides laborals menys estables" i fins i tot podria donar-se l’efecte de fre en l’ascens en la seua carrera laboral.

"Si no s’adopten polítiques públiques específiques per als joves, veuríem llastades moltes carreres professionals; els joves de 30 anys han patit dos crisis en poc temps, vénen d’un mercat laboral bastant precari i no s’havien recuperat; no havien estabilitzat les seues vides i una altra vegada els colpeja una crisi". "L’ascensor social s’està frenant, si fins fa uns anys l’educació portava que els fills tinguessin més ingressos que els pares, això s’està frenant i s’està percebent que si els pares tenen un nivell educatiu sota, els fills es queden amb nivell educatiu sota en molts casos", apunta l’experta.

SALARIS BAIXOS I SENSE SUPORT EN HABITATGE

Romaguera de la Cruz és una de les autores de l’últim informe de l’Observatori Social de la Caixa "Anàlisi de les necessitats socials de la joventut", que acaba que la falta d’oportunitats professionals, l’empitjorament de les condicions laborals i els problemes en l’accés a l’habitatge poden conduir que aquestes noves generacions se sentin excloses d’una societat que veuen cada vegada més injusta, la qual cosa contribuiria a debilitar la cohesió social. "Són necessàries sobretot polítiques en l’àmbit laboral, perquè la font de renda més gran dels joves és l’ocupació i si és precari, es retarda l’emancipació i la formació de llars", en un context d’important envelliment poblacional. Segons l’informe de l’observatori, gairebé un de cada quatre persones d’entre 18 i 29 anys viuen en llars que experimenten dificultats per arribar a fi de mes. De fet, gairebé la meitat dels que sustenten econòmicament un habitatge destinen a ella més del 30 % de la seua renda disponible, ja sigui en concepte de lloguer, amortització i interessos d’hipoteca o rebuts, entre d’altres. "Els joves es concentren en llars amb escassetat d’hores de feina i llocs de treball de poca qualitat que no els permeten sortir de la pobresa", destaca.

Els experts argumenten que el sistema d’impostos i prestacions espanyol redistribueix menys les rendes dels més joves que en el cas d’altres grups demogràfics, el que unit a baixos salaris, precarietat laboral i inestabilitat del mercat de treball, situa a aquest grup en una pitjor posició relativa. "Hi ha un informe del Banc d’Espanya que assenyala que els salaris d’aquesta generació, són més baixos que els d’una generació anterior", apunta Romaguera.

Segons la investigadora, entre els joves s’aprecien "sentiments de frustració i de desencant amb la societat; se senten abandonats per les institucions públiques i veuen que la gestió de la crisi generada pel coronavirus s’està centrat en altres col·lectius i no s’està prestant l’atenció necessària per a unes generacions que són el futur".

 

 

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre