Un estudi demostra la "ineficàcia preventiva" de la hidroxicloroquina davant de la Covid-19

L’interès i importància dels resultats obtinguts en l’estudi de l’hospital sevillà ha provocat la seua publicació 'on line' a MedRxiv ('https://medrxiv.org/cgi/content/short/2020.05.16.20104141v1'). Es tracta d’un reposador actualitzat del Grupo British Medical Journal que permet conèixer ràpidament, i de forma prèvia a la publicació final a les diferents revistes d’investigació, les novetats científiques davant la Covid-19.

Concretament, a aquest estudi promogut pel Grup d’Investigació de Malalties Infeccioses i Microbiologia de l’Hospital Universitari de Valme, i disponible 'on line', s’han sumat diversos estudis més sobre la hidroxicloroquina "subratllant que no és útil per al tractament de Covid-19 i que fins i tot pot augmentar la mortalitat".

De fet, indica que un assaig de l’OMS, que incloïa aquest fàrmac, ha parat el seu reclutament per fer una anàlisi anticipada de l’eficàcia i seguretat.

L’esmentat estudi té com a investigador principal l’infectòleg Juan Macías. Es basa en una anàlisi retrospectiva per comparar la incidència de Covid-19 en pacients amb i sense hidroxicloroquina aplicada a les seues malalties reumatològiques, atès el seu ús terapèutic com a antiinflamatori davant l’artritis reumatoide, el lupus eritematós sistèmic i d’altres.

D’aquesta manera, l’enfocament utilitzat permet conèixer si els pacients que fan servir aquest fàrmac per altres motius diferents al Covid-19 són menys susceptibles a la seua infecció i així valorar l’eficàcia profilàctica.

'Freqüència d’infecció per SARS-CoV-2 en pacients reumatològics amb i sense hidroxicloroquina', com es denomina l’estudi, s’ha desenvolupat durant un mes. Es tracta d’un estudi epidemiològic basat en registres clínics, les dades del qual es recullen en la història clínica informatitzada del Servei Andalús de Salut (SAS) –Història de Salut Única i Estació Clínica–.

Per a això, i a través de la col·laboració del laboratori de Microbiologia de l’Hospital Universitari de Valme, s’han analitzat 722 pacients amb malalties reumàtiques en les quals s’utilitza freqüentment hidroxicloroquina (HCQ). Són pacients que corresponen al servei de Medicina Interna de Valme i al de Reumatologia del Hospital Virgen Macarena, el servei clínic del qual ha col·laborat en aquest estudi.

Els resultats reflecteixen que la incidència de Covid-19 ha estat similar en pacients reumatològics amb Hidroxicloroquina i sense ella, i semblant a la dinàmica observada en la població general. Després no es tracta d’un fàrmac efectiu com a preventiu, almenys administrat aïlladament, ni tampoc és procedent realitzar estudis en aquesta línia d’investigació.

Segons el coordinador d’aquest grup d’investigació, Juan Antonio Pineda, "ens sentim orgullosos d’aquest estudi, ja que aconseguim conclusions en temps rècord, aportant nova informació clínica sobre Covid-19 dins del repte de la investigació clínica mundial per millorar el pronòstic i el tractament dels ciutadans afectats".

Juntament amb aquest estudi ja conclòs, l’Hospital Universitari de Valme està finalitzant un altre estudi propi sobre la incidència de la infecció per SARS-CoV-2 en persones amb hepatopaties cròniques. Així mateix, la seua activitat investigadora també és present en unes altres cinc línies d’investigació a nivell regional, nacional i europeu.