SEGRE

Nou avenç en la immunoteràpia contra el càncer

Descobreixen biomarcador que prediu l’eficàcia del tractament

Nou avenç en la immunoteràpia contra el càncer

Nou avenç en la immunoteràpia contra el càncerEFE

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Un equip d’investigadors ha descobert un biomarcador (la proteïna SOD3) que pot ajudar els metges a predir l’eficàcia que tindran els tractaments d’immunoteràpia en alguns casos de càncer. Els nivells d’aquesta proteïna determinen la taxa de recaiguda i la supervivència de pacients amb càncer de còlon en fases primerenques, segons ha informat aquest dilluns el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). L’estudi ha revelat que aquesta proteïna afavoreix l’entrada específica de limfòcits que destrueixen cèl·lules tumorals, i els investigadors han observat que aquest factor podria utilitzar-se com a marcador del pronòstic i evolució del tractament amb immunoteràpia en altres tipus de càncer.

Durant el desenvolupament de tumors es produeix una competició entre el sistema immune del pacient, que tracta d’eliminar-los, i les pròpies cèl·lules tumorals, que desenvolupen estratègies d’evasió, ha precisat el CSIC en una nota de premsa. En alguns casos, amb tractaments d’immunoteràpia s’han aconseguit resultats espectaculars, amb remissions| completes de tumors en un estat avançat. Tanmateix, encara que el seu potencial és gran, el nombre de pacients que es beneficien a llarg termini de la immunoteràpia és encara baix.

El CSIC ha recordat que el fallo de la immunoteràpia en aquests pacients se sol deure a la baixa capacitat d’alguns limfòcits del corrent sanguini d’infiltrar-se en el teixit tumoral i eliminar les cèl·lules cancerígenes.

El nou estudi multidisciplinari liderat per científics del Consell Superior d’Investigacions Científiques ha revelat la importància dels nivells de la proteïna Superóxido Dismutasa 3 (SOD3) per a l’accés dels limfòcits al teixit tumoral. El treball ha estat dirigit pels investigadors Santos Mañes y Emilia Mira, del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC), els qui han descrit com aquesta proteïna modifica la composició de la membrana basal sobre la qual s’assenten les cèl·lules dels vasos sanguinis i com es fa més permissiva al pas dels limfòcits que poden eliminar les cèl·lules cancerígenes.

La investigadora del CNB-CSIC Lorena Carmona-Rodríguez, coautora de l’estudi, ha assenyalat que "els nivells de SOD3 són alts en els teixits sans, però molt baixos en la majoria dels tumors". "L’augment de SOD3 en el microambient tumoral –ha precisat l’investigador Diego Martínez-Rey, signant també del treball– permetria un canvi als vasos sanguinis del tumor fent-los més permeables per a la sortida de les cèl·lules citotòxiques".

En col·laboració amb oncòlegs i patòlegs dels hospitals Clínico San Carlos i Gregorio Marañón, els investigadors han verificat que aquest mecanisme es produeix també a tumors colorectales humans.

El tractament dels pacients amb càncer de còlon en estadi primerenc consisteix en la resecció quirúrgica del tumor, encara que en alguns pacients el tumor torna a reaparèixer anys més tard. A les mostres obtingudes de pacients amb càncer els investigadors van observar una correlació positiva entre els nivells d’aquesta proteïna, la infiltració de limfòcits citotòxics i una menor taxa de recaiguda d’aquests pacients. El 95 per cent dels pacients amb nivells alts de SOD3 als seus tumors no van tornar a patir la malaltia després de la cirurgia, mentre que el 40 per cent dels que tenien nivells baixos d’aquesta proteïna sí van patir una recaiguda abans dels 5 anys. Els resultats suggereixen que els nivells de SOD3 poden ser utilitzats com un biomarcador de bon pronòstic en càncer de còlon i la seua possible combinació amb tractaments basats en la immunoteràpia antitumoral.

Els resultats s’han publicat a "Journal for ImmunoTherapy of Cancer", i a més dels científics del CNB-CSIC i d’oncòlegs i patòlegs dels hospitals Clínico San Carlos i Gregorio Marañón de Madrid, en la investigació han participat investigadors de l’Institut de Investigaciones Biomédicas Alberto Sols de la Universitat Autònoma de Madrid i de l’empresa bioinformàtica sevillana CAEBI.

tracking