SEGRE

EFEMÈRIDE MEMÒRIA HISTÒRICA

Els lleidatans de l''operació Bolero'

Es compleixen 70 anys de la 'purga' orquestrada pel govern francès contra republicans exiliats || Josep Pach, Sebastià Piera, Josep Niubó, Benet Torguet i Josep Bonifaci van ser deportats

Acte d’homenatge als lleidatans a camps nazis, entre ells Josep Pach Roselló.

Acte d’homenatge als lleidatans a camps nazis, entre ells Josep Pach Roselló.

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

L’1 d’abril del 1939 Franco va firmar l’últim comunicat de guerra: “A dia d’avui, captiu i desarmat l’Exèrcit Roig, han assolit les tropes nacionals els seus últims objectius militars. La guerra ha acabat.” Però no per a tothom. Per als republicans que es van veure obligats a exiliar-se començava un nou malson. La Segona Guerra Mundial els va tornar a mobilitzar contra el feixisme i molts van acabar deportats a camps d’extermini nazi. Els que van tenir sort van ser alliberats el 1945, però tampoc llavors van poder girar full. Ahir es va commemorar el 70 aniversari de l’operació Bolero-Paprika, una purga de comunistes orquestrada des del govern francès en el context de la guerra freda.

El 7 de setembre del 1950, 11 anys després que acabés la Guerra Civil, prop de 200 republicans serien detinguts irregularment i deportats a Còrsega i Algèria, principalment, des d’on serien expulsats de França un any després i obligats a anar-se’n a països del bloc soviètic.

Acte commemoratiu amb familiars de represaliats, entre ells, del lleidatà Sebastià Piera

El doctor Josep Bonifaci, de Llimiana, Josep Niubó (Bell-lloc, 1907), Benet Torguet (Almacelles, 1910), Sebastià Piera (Santa Maria de Meià, 1917) i Josep Pach Roselló (Lleida, 1911) van ser alguns dels protagonistes d’aquesta desconeguda història.

La professora del Guindàvols Glòria Garcia ha resseguit el periple de Pach, que formava part del grup de renovació pedagògica Batec i va ser regidor pel PSUC de la Paeria. Pach ja havia estat detingut el 1942 i deportat a Buchenwald. Va ser alliberat el 1945, com recorda l’Stolpersteine que es va instal·lar l’any passat davant la que va ser la seua casa, el número 22 del carrer Canonge Brugulat de Lleida, i va obtenir la condició d’asilat a França com a refugiat polític. Tanmateix, a les cinc del matí del 7 de setembre del 1950 va ser arrestat a la seua casa de Perpinyà i enviat a Ajaccio, a Còrsega, on va estar al costat de Josep Niubó. L’abril del 1951 un funcionari del ministeri d’Interior li va anunciar que seria expulsat de França per sempre. Katovice, a Polònia, va ser la seua destinació fins que el 1959 va poder tornar a la seua Lleida natal.

“Sense la confiança del seu nebot, Ramon Pach, i la tesi doctoral de Jordi Guixé no hauria pogut arribar tan lluny”, assegura aquesta historiadora.

Acte d’homenatge als lleidatans a camps nazis, entre ells Josep Pach Roselló.

Acte d’homenatge als lleidatans a camps nazis, entre ells Josep Pach Roselló.

tracking