SEGRE

ESNOTICIA

Escoles de Lleida ciutat sol·liciten utilitzar una quinzena d'espais públics

La majoria són places i carrers que servirien de pati i pavellons per a gimnàstica

La plaça Andalusia, al Secà, un dels espais sol·licitats.

La plaça Andalusia, al Secà, un dels espais sol·licitats.MAITE MONNÉ

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Una dotzena de col·legis i instituts de Lleida ciutat han sol·licitat a l'ajuntament poder disposar d'espais públics com places, pavellons o algun local per al nou curs, fonamentalment per a les hores d'esbarjo i les classes d'educació física, amb l'objectiu d'evitar aglomeracions dels alumnes com a mesura contra la Covid.

Les mesures per intentar evitar contagis de coronavirus que hauran d’aplicar els centres educatius els obliguen a no barrejar els diferents grups d’alumnes ni dins dels edificis, ni al pati, ni en els accessos. Molts han optat per aplicar torns en les hores d’entrada i sortida, al pati i el menjador, però també n’hi ha d’altres que han sol·licitat als ajuntaments poder utilitzar espais públics per tenir disponible més espai. És el cas d’una dotzena d’escoles i instituts de Lleida ciutat que han presentat una sol·licitud formal a la Paeria.

Segons la informació facilitada per l’ajuntament a aquest diari, l’institut escola Torre Queralt, al Secà, ha demanat utilitzar les places Andalusia i Rioja, l’edifici de Torre Queralt i el pavelló Juanjo Garra. La directora va explicar que les places són al costat de les dos seus del centre i servirien com a pati, mentre que el pavelló acolliria les classes d’Educació Física de l’ESO i Torre Queralt, les reunions del claustre docent. La relació inclou l’escola Creu del Batlle, que ha demanat disposar del pis superior; la de Llívia, que vol utilitzar la sala i la pista del local social del barri; la de Sucs sol·licita l’antiga casa del mestre; l’Antoni Bergós de Butsènit, el local social, que ja venia utilitzant com a menjador; i l’escola Pardinyes demana disposar de la zona per a vianants del carrer Enginyer Cellers i el parc annex Lo Marraco.

Vilagrassa tanca una plaça per utilitzar-la com a pati i Guissona limitarà el pas en els accessos a les escoles

Pel que fa als pavellons, l’institut Josep Lladonosa ha sol·licitat l’ús del Barris Nord per a educació física de Batxillerat, els alumnes del qual aniran aquest any a classe íntegrament a l’Escola Oficial d’Idiomes (en passats cursos compartien aquesta seu i la de l’institut), que és just al costat del pavelló. Per la seua part, l’institut Maria Rúbies i l’escola El Carme volen disposar del pavelló de la Bordeta.

Tal com va avançar aquest diari, i encara que no figura en aquesta relació, el col·legi Episcopal també ha demanat poder utilitzar un tram de Doctor Combelles com a pati dels alumnes grans i diversos centres sol·liciten talls puntuals de carrers a l’hora d’entrada i sortida.

A comarques, la majoria dels ajuntaments consultats no han rebut cap sol·licitud d’espai, com són els casos de Mollerussa, Vielha, les Borges, Tàrrega o Tremp. En d’altres, en canvi, sí que es preveu habilitar alguns punts.

A Vilagrassa, Educació ha demanat la plaça del Filador, que s’ha tancat i es tancarà amb porta per utilitzar-la com a pati escolar.

Guissona, d’altra banda, tancarà els carrers d’accés als tres centres de Primària (Fedac, Faus i Estadella) al trànsit a les hores d’entrada i sortida d’alumnes per evitar la concentració de gent. L’ajuntament cedirà a més al centre Ramon Estadella la part final del Camp d’Esports per ampliar el pati.

L’Antoni Torroja de Cervera, sense pati al caure pedres

L’alcalde de Cervera, Joan Santacana, es reunirà avui amb representants de les conselleries de Cultura (titular de l’edifici) i Educació per buscar una solució als despreniments de la façana i patis interiors de la Universitat.

L’edil va recordar que l’edifici acull les instal·lacions de l’institut Antoni Torroja i va dir que d’entrada els alumnes començaran el curs sense pati. Les deficiències estructurals de les façanes de l’edifici ja van portar el mes d’agost passat a acordonar l’edifici.

Els despreniments també afecten les entrades de la biblioteca i l’arxiu comarcal ubicats al mateix edifici.

En canvi, no afecten els estudiants de la UNED, ja que fa dos anys es va recuperar la façana Canceller d’Ou que és on tenen l’entrada. Els problemes estructurals de l’edifici universitari es remunten a fa més d’una dècada.

Per bé que s’han abordat actuacions puntuals a les zones més afectades pels despreniments, queda pendent una actuació general a tot l’edifici, que té una superfície d’una hectàrea.

El pla director de la Universitat es remunta a finals de la dècada dels anys noranta. Des d’aleshores s’han invertit més de dos milions d’euros en l’edifici, que és propietat de Cultura.

tracking