El judici a Companys serà nul

El Consell de Ministres preveu aprovar la setmana vinent, a la reunió de dimarts, l’avantprojecte de Llei de Memòria Democràtica, que anul·larà les condemnes i sancions per “raons polítiques, ideològiques, de consciència o de creença religiosa” que es van dictar durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, entre les quals la de l’expresident de la Generalitat Lluís Companys, afusellat el dia 15 d’octubre del 1940 al Camp de la Bota de Montjuïc.

Aquesta anul·lació s’estendria als gairebé 11.000 lleidatans, com Companys, que van ser represaliats pels tribunals feixistes amb judicis sumaríssims per causes ideològiques o polítiques (vegeu el desglossament). L’anul·lació arribaria quan es compleixen vuitanta anys de l’afusellament de Companys i després d’anys de reivindicació des de Catalunya.

L’avantprojecte, a més de buscar la il·legalització d’entitats com la Fundación Francisco Franco o les que facin apologia de la violència i l’odi envers les víctimes, també fa referència a la retirada de distincions, nomenaments, títols i honors institucionals, així com condecoracions i recompenses o supressió de títols nobiliaris, com podria ser el cas del policia franquista Antonio González Pacheco, conegut com Billy el Niño, que ja va morir.

Segons assenyala aquesta informació, el Govern també preveu un règim sancionador per a infraccions per evitar les “humiliacions”, especialment en espais públics i aposta per la creació d’una Fiscalia per investigar fets de la Guerra Civil o de la dictadura que puguin constituir violacions dels drets humans i del dret internacional humanitari.

Així mateix, l’avantprojecte reconeix l’Estat com a responsable per trobar els desapareguts durant la contesa i la dictadura i preveu un pla d’exhumació de fosses, així com la creació d’un banc de l’ADN.

Així mateix, segons indiquen aquestes informacions, la nova llei vol reconèixer i dignificar el rol de les dones durant el franquisme, ja que moltes van ser humiliades, vexades, assassinades o violades pel fet de ser mares o filles de perseguits per la dictadura.

Processos ‘sumaríssims’ a prop d’11.000 lleidatans, 400 executats

Comandantes del ejército franquista y alemán subiendo a la Seu Vella en 1938 / VICTOR HORN

La dictadura franquista va sotmetre a judicis polítics prop d’11.000 lleidatans, dels quals quatre-cents van acabar sent executats per uns processos que el juliol del 2017 el Parlament de Catalunya ja va declarar nuls. Segons un informe de l’Arxiu Nacional de Catalunya i tal com va publicar SEGRE, a Lleida 10.849 persones van ser represaliades pel règim franquista, de les quals 389 van ser executades durant la Guerra Civil i entre el 1939 i el 1945.

L’estudi assenyala que les primeres sentències de mort a Catalunya es van produir el 1938, any en què va caure Lleida en mans dels revoltats, i va afectar sobretot les comarques del Segrià i les Garrigues, on un de cada deu represaliats va acabar sent executat. Després de l’aprovació del Parlament de la llei que anul·lava els judicis sumaríssims, la conselleria de Justícia emet certificats d’anul·lació a petició dels familiars de les víctimes. La sol·licitud es pot fer a través del 112, a la seu de Justícia a Lleida o a través de la pàgina web del departament.