SEGRE

ESNOTICIA

El confinament agreuja la situació dels gairebé 8.000 lleidatans amb Alzheimer

El confinament es va convertir en una mesura efectiva per contenir durant unes setmanes els contagis per la Covid-19, però també va agreujar els símptomes dels prop de 8.000 lleidatans que pateixen Alzheimer, que de cop van perdre la seua rutina. Els familiars n'han viscut en primera persona el declivi i denuncien que són els “grans oblidats”.

La neuropsicòloga d’Afall, Laia Remolà, i una usuària durant un taller individual d’estimulació.

La neuropsicòloga d’Afall, Laia Remolà, i una usuària durant un taller individual d’estimulació.AMADO FORROLLA

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El confinament es va convertir en una mesura efectiva per frenar −almenys durant unes setmanes− la corba de contagis per coronavirus, però també va accelerar el deteriorament físic i cognitiu dels prop de 8.000 lleidatans que pateixen Alzheimer, que de cop van perdre totes les rutines que els ajudaven a suportar la demència. Amb motiu del Dia Mundial d’aquesta malaltia, els cuidadors no professionals de persones dependents alcen la veu per exigir mesures concretes que, “una vegada per sempre”, tinguin en compte les necessitats d’aquest grup de població.

Marta Espejo és un d’aquests familiars que han viscut en primera persona les conseqüències de l’aïllament. “Ens van tancar a tots per protegir els més vulnerables d’un virus que era a l’exterior, però no van tenir en compte que, per als malalts d’Alzheimer, la paralització de la rutina, la pèrdua de mobilitat i la falta d’interacció social van ser terribles”, explica aquesta veïna de Lleida, la mare de 68 anys de la qual necessita atenció a temps complet. Segons Espejo, l’agitació, l’apatia i la pèrdua d’activitat motriu són els símptomes que s’han agreujat. També ha patit aquestes seqüeles la mare de Teresa Achón, una dona de 75 anys que “des que va començar la pandèmia està molt més nerviosa, li costa sortir al carrer i està més despistada del que li és habitual”, explica la seua filla.

L’associació que treballa amb aquests pacients a Lleida ha reduït un 85% les visites presencials

L’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer de Lleida (Afall) va doblar els seus esforços en l’atenció psicològica i el seguiment telefònic des que es va decretar l’estat d’alarma i no va ser fins a la setmana passada quan els seus professionals van reprendre els tallers presencials, que es porten a terme de manera individual per evitar contagis.

Segons explica la neuropsicòloga de l’entitat, Laia Remolà, “abans que esclatés la pandèmia ateníem una mitjana de setanta persones al dia però, a causa dels nous protocols sanitaris, els tallers s’han reduït i ara només atenem al voltant de deu persones diàries”.

Per als pacients que es troben en estadis més avançats de la malaltia i tenen una mobilitat reduïda, l’Afall també ofereix teràpies a domicili. Tanmateix, Remolà assegura que “la pandèmia ens ha robat un dels punts forts de l’associació: un treball en grup perquè els malalts d’Alzheimer poguessin socialitzar amb els seus iguals”. La crisi sanitària també ha revelat que “les persones amb demència crònica són els grans oblidats per part de l’Estat, que no té en compte les seues demandes i no aporta els recursos econòmics i assistencials necessaris”.

«Em terroritzava que es contagiés de coronavirus»

Marta Espejo. Lleida. Cuidadora

“Els efectes de la pandèmia han estat terribles. Les setmanes de reclusió han empitjorat tots els símptomes de l’Alzheimer i ara la meua mare està més irritable, més nerviosa i ha perdut mobilitat.” Així s’expressa la Marta, una veïna de Lleida que recentment ha hagut de contractar una cuidadora per poder compaginar la vida laboral i familiar. “Els primers mesos de l’estat d’alarma vaig poder teletreballar i atendre la meua mare les 24 hores, encara que després va haver de reprendre l’activitat fora de casa i vaig necessitar una ajuda extra al matí”, assegura Espejo. D’altra banda, afirma que “quan va esclatar la pandèmia a la resta de la família ens terroritzava encomanar-nos de coronavirus pel fet de transmetre- ho a la mare però, encara que rigorosos amb les mesures sanitàries de prevenció, a poc a poc hem après a suportar aquesta angoixa”.

«La solitud i la falta de rutina han estat fatals»

Teresa Achón. Torre-serona. Cuidadora

La solitud es va convertir en la pitjor companya de la mare de la Teresa, Mercè, durant els mesos de confinament. “Encara que els meus germans i jo parlàvem amb ella cada dia i li portàvem a casa el que pogués necessitar, la falta d’interacció social i l’aturada sobtada de la rutina han passat factura”, explica la Teresa, que assegura que “ara està més angoixada i ha perdut mobilitat”. La por del contagi per la Covid-19 ha provocat que la Mercè no vulgui sortir al carrer, si bé abans de la pandèmia “estava més activa i gairebé cada dia assistia als tallers que organitza l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer, on es relacionava amb els seus amics”. A l’agreujar-se el deteriorament cognitiu en les últimes setmanes, “els meus germans i jo sabem que més d’hora que tard la mare ja no podrà viure sola, si bé sempre ha volgut ser independent i conserva autonomia”. 

tracking