x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Descobreixen per què un 10% de pacients sans desenvolupa el Covid-19 greu

  • Europa Press
Actualitzada 25/09/2020 a les 12:46
Dos metges atenen un pacient amb coronavirus.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Dos metges atenen un pacient amb coronavirus.

Hospital Trueta

Al voltant d’un 10 per cent de pacients, alguns joves i prèviament sans, que desenvolupen el Covid-19 de forma greu, es deu a que tenen anticossos "erronis" que ataquen al propi sistema immunològic, mentre que almenys un 3,5 per cent són portadors de mutacions genètiques que afecten a la seua resposta immunològica, segons es desprèn de les conclusions de dos articles publicats a la revista internacional Science en el qual han participat professionals de l’Hospital Universitari de Gran Canaria Dr. Negrín i de l’Hospital de La Candelaria, a Tenerife.

Sobre això, indiquen que en ambdós grups el resultat "és bàsicament el mateix", és a dir, els pacients presenten un defecte de la immunitat mediada pels interferons tipus I, un grup de 17 proteïnes "crucials" per a la protecció de les cèl·lules davant les infeccions virals, segons va informar l’Executiu regional en nota de premsa.

Aquestes dades ajuden a conèixer per què el virus és "molt més greu" en unes persones que en altres de la mateixa edat (incloent, per exemple, individus entre 20 i 30 anys prèviament sans que requereixen ingrés en Unitats de Cures Intensives). A més serveixen per "comprendre, per primera vegada, les bases moleculars" que explicarien la raó pel que la mortalitat és més gran en homes que en dones.

Aquests són els primers resultats obtinguts per investigadors del consorci internacional Covid Human Genetic Effort, un projecte codirigit per Jean Laurent Casanova, de la Universitat Rockefeller de Nova York i investigador del Institut Mèdic Howard Hughes, i Helen Su, de l’Institut d’Al·lèrgia i Malalties Infeccioses dels EUA, en què participen al voltant de 50 centres de seqüenciació.

En aquests 50 centres és inclòs el Servei Canari de la Salut coordinat per Carlos Rodríguez Gallego (responsable del servei d’Immunologia de l’Hospital Universitari de Gran Canaria Dr. Negrín) en col·laboració amb Carlos Flores (Unitat d’Investigació del Hospital Nuestra Señora de Candelaria i Institut Tecnològic i d’Energies Renovables de l’Ajuntament Insular de Tenerife) i Rebeca Pérez de Diego (Institut de Investigación Hospital Universitario La Paz).

Quant a la recollida de mostres i de dades clíniques han participat centenars d’investigadors de nombrosos països, entre ells de l’Hospital Universitari de Gran Canaria Dr. Negrín, del Complex Hospitalari Materno Infantil-Insular de Las Palmas de Gran Canària, del Centre de Salut de Schamann i del Centre de Salut de Guanarteme, ambdós situats a Las Palmas de Gran Canària.

REPERCUSSIÓ EN EL TRACTAMENT DE PACIENTS

Sobre això, el coordinador del Registre Espanyol d’Immunodeficiències Primàries, Carlos Rodríguez-Gallego, va indicar que els resultats obtinguts "probablement tindran repercussions en el maneig i tractament dels pacients amb aquestes alteracions, ja que permeten identificar persones amb risc de patir una infecció greu i obren la via per adaptar els tractaments als pacients en funció del defecte genètic o molecular detectat", la qual cosa|allò que va dir és "un exemple de medicina|medecina personalitzada i de precisió".

Per la seua part, Carlos Flores va exposar que si bé és sabut que l’edat, el sexe i l’existència d’algunes patologies prèvies o immunosupressió, són factors de risc per al Covid-19 greu, si bé hi ha individus joves, prèviament sans, que desenvolupen una infecció greu.

En aquest sentit, va apuntar que l’estudi de l’exoma complet amb tècniques de seqüenciació massiva "ha permès agilitzar enormement la identificació de les causes genètiques que expliquen la gravetat d’aquests pacients, per això és cada vegada més freqüentment considerada com un suport al diagnòstic en molts àmbits mèdics".

Així, Carlos Rodríguez i Rebeca Pérez de Diego assenyalen que en els últims anys les investigacions sobre immunodeficiències han exposat que la susceptibilitat inusual a certes infeccions "és deguda a mutacions genètiques que afecten a la resposta immunològica".

Quant a les mostres recollides per a aquests estudis s’han extret de pacients de tot el món, analitzant en el primer estudi més de 650 mostres de pacients hospitalitzats amb pneumònia greu que van requerir ingrés a UCI (14% dels quals havien mort) i es van analitzar també mostres de 530 individus que van tenir una infecció asimptomàtica o lleu. Aquí van analitzar en ambdós grups 13 gens que se sap són crítics per a la defensa davant el virus de la grip i governen la immunitat mediada pels interferons tipus I.

Els interferons tipus I són part de la immunitat innata i intrínseca, els components del sistema immunològic que actuen immediatament per combatre i frenar la infecció abans que la immunitat adquirida o adaptativa comenci a desenvolupar els seus mecanismes efectors de defensa, com la producció d’anticossos, que tarda diversos dies a desenvolupar-se.

En concret, els interferons tipus I són unes molècules del grup de les citocines produïts per diversos tipus de cèl·lules, especialment per cèl·lules del sistema immunològic, a poques hores després d’una infecció viral. Els interferons secretats són reconeguts per receptors que es troben en pràcticament tots els tipus cel·lulars del nostre organisme i desencadenen una potent activitat davant el virus.

VARIANTS "RARES"

En aquest sentit, els estudis han permès observar que hi havia pacients greus que tenien variants "rares" en aquests 13 gens i més del 3 per cent dels pacients greus tenien mutacions que afectaven profundament a algun dels gens estudiats. Posteriorment es va comprovar que les cèl·lules immunològiques d’aquests pacients no produïen interferons tipus I en resposta al SARS-CoV-2.

A més la Universitat Rockefeller va mostrar que les cèl·lules humanes portadores d’aquestes mutacions eren més vulnerables al virus, morien en més quantitat i més ràpidament que les cèl·lules sense aquestes mutacions.

Finalment, indiquen que es coneixen almenys tres tipus de malalties infeccioses que, a més de ser causades per mutacions que afecten determinades proteïnes implicades en la immunitat davant aquests microorganismes, poden ser també la conseqüència de l’existència d’anticossos produïts "erròniament" (autoanticossos) davant aquestes proteïnes.

L’estudi també va observar 987 pacients amb pneumònia greu per SARS-CoV-2, comprovant que més del 10 per cent dels mateixos tenien autoanticossos que s’unien i neutralitzaven l’activitat d’interferons tipus I. En alguns casos aquests autoanticossos es trobaven presents en sèrums de pacients obtinguts abans que els pacients fossin infectats pel SARS-CoV-2; mentre que en d’altres van ser detectats en mostres obtingudes a l’inici de la infecció, abans que, en cas de ser desencadenats pel virus, el sistema immunològic pogués desenvolupar la producció d’aquests anticossos.

Els autoanticossos no van ser detectats en 663 individus amb infecció per Covid19 asimptomàtica o lleu. Així mateix, en analitzar mostres de 1.227 individus sans, obtingudes abans de la pandèmia de la Covid-19, quatre individus (un de cada 300) tenien aquests autoanticossos.

Carlos Rodríguez subratlla que les dades obtingudes indiquen que aquests autoanticossos "són la causa de la infecció greu i no una conseqüència de la infecció", agregant Carlos Flores que el que la majoria de pacients amb Covid-19 greu amb aquests autoanticossos siguin homes (95%) suposa que "la seua producció podria estar relacionada amb el sexe".

Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre