x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Científics troben aigua gelada a la Lluna

  • EFE
Actualitzada 26/10/2020 a les 17:37

Anuncien noves dades "inequívoques" de la seua detecció

Una fotografia de la lluna.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Una fotografia de la lluna.

EFE

La Lluna conté aigua gelada, segons noves dades inequívoques de detecció, i a la seua superfície hi ha nombrosos cràters, fins i tot molt petits, als quals mai no arriba la llum solar, on aquesta podria estar atrapada de forma estable, el que pot tenir implicacions per a futures missions humanes.

Nature Astronomy publica aquest dilluns dos estudis firmats per científics nord-americans, uns dels quals assenyala la inequívoca detecció d’aigua molecular (H20) a la Lluna i l’altre suggereix que aproximadament 40.000 metres quadrats de la seua superfície, dels que un 40 % són al sud, té la capacitat de retenir aigua en les anomenades trampes fredes.


Fa dos anys ja s’havien detectat signes d’hidratació a la superfície lunar, particularment al voltant del pol Sud, que possiblement corresponien a la presència d’aigua, però el mètode fet servir no podia diferenciar si es tractava d’aigua molecular (H2O) o d’hidroxiles (radicals anomenats OH).

En aquesta nova publicació, un equip dirigit per Casey Honniball de la Universitat de Hawaii, va utilitzar dades de l’Observatori Estratosfèric d’Astronomia Infraroja (SOFIA) de la Nansa, un avió Boeing 747SP modificat per transportar un telescopi reflector. Les dades van ser preses del cràter Clavius, a prop del pol Sud, que va ser observat per SOFIA en una longitud d’ona de sis micres, a la qual l’aigua molecular produeix una firma espectral única.

Les observacions prèvies, a una longitud de tres micres, assenyalaven indicis d’aigua, que "encara deixaven oberta una explicació alternativa", però les noves dades "no tenen cap altra explicació que la presència d’aigua molecular", diu a Efe Ignasi Ribas, astrofísic de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i de l’Institut de Ciències de l’Espai del CSIC.

L’aigua, atrapada dins de grans de pols o de vidres, quan és excitada per la llum del Sol vibra i la torna a emetre a una longitud d’ona de sis micres. "A la pràctica, és com si aquestes zones de la Lluna brillessin més que el que deurien a aquesta longitud d’ona", agrega Ribas comentant l’article del que no és signant.

Els investigadors estimen que l’abundància en les altes latituds meridionals és de 100 a 400 grams de H2O per tona de regolit (el material del que està format la superfície lunar) i la distribució de l’aigua en aquest petit rang de latitud és resultat de la geologia local i "probablement no un fenomen global".

Aquesta quantitat d’aigua és molt menor que a la Terra, "però és més que zero", indica Ribas, qui recorda que les condicions a la Lluna són extremes per la qual cosa és difícil retenir-la doncs s’evapora i escapa.

El segon l'estudi, encapçalat per Paul Hayne de la Universitat de Colorado Boulder, va examinar la distribució a la superfície lunar de zones en un estat de foscor eterna, en el qual el gel podria ser capturat i romandre estable.
"En les trampes fredes les temperatures són tan baixes que el gel es comportaria com una roca", si l’aigua entra allà "no anirà a cap part durant mil milions d’anys", assenyala el científic citat per la universitat.

Encara que no es pot provar que aquestes trampes fredes realment continguin reserves de gel – "l’única manera de fer-ho seria anar allà en persona o amb rovers i cavar", diu Hayne– els resultats "són prometedors" i futures missions podrien donar encara més llum sobre els recursos hídrics de la Lluna.

L’estudi es va fer amb dades de l’Orbitador de Reconeixement Lunar de la NASA per avaluar una gamma de possibles mides de trampes fredes, les quals podrien ser molt més comunes a la superfície de la Lluna del suggerit en investigacions anteriors.

L’equip va utilitzar també eines matemàtiques per recrear com podria ser la superfície lunar a molt petita escala i la resposta és que seria "una mica com una pilota de golf", atapeïda de petits clots.

L’estudi indica que les "micro" trampes fredes, en ocasions d’una mida no superior a un cèntim d’euro, són centenars o milers de vegades més nombroses que les de més mida, que poden tenir diversos quilòmetres, i es poden trobar en ambdós pols.

Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre