Què podem fer davant de la "fatiga pandèmica"?

Després de conviure vuit mesos amb el coronavirus i haver experimentat canvis radicals en els nostres hàbits de vida, un alt percentatge de la població pateix ja fatiga pandèmica, una sensació de fàstic, tristesa i neguit a què es pot plantar cara, segons els experts, amb hàbits de vida saludables, una "desintoxicació" del consum d’informació i noves motivacions.

El psicòleg Enric Valls, especialista en salut mental i educació, assenyala a Efe que aquesta sensació arriba per "l’impacte que estan causant en nosaltres tots aquests mesos de confinament i mesures restrictives", i és "una femella que es colla cada vegada més" i "deriva en una sensació d’apatia, desmotivació, esgotament mental i tristesa". Per a la psicòloga clínica especialitzada en gestió emocional Gracia Vinagre, a més aquesta tristesa arriba després d’una acumulació d’estrés que ja no som capaços de gestionar. "Estem experimentant un dol" perquè "ens hem acomiadat de molts hàbits que ens feien feliços" i tenim la sensació que no els recuperarem i perdem una mica l’esperança, explica.

En les seues consultes, aquestes sensacions es transformen en ràbia, tensió, en "estar cremat", qüestionar-se les mesures de seguretat, i deriven en "problemes per concentrar-se, pensaments negatius, aïllament, irritabilitat i agressivitat, pensaments de futur catastrofistes"I fins i tot problemes greus d’ansietat.

Els psicòlegs aconsellen una sèrie d’hàbits per fer front a aquest problema, ja que és necessari reconèixer que s’està patint i saber que sí que hi ha eines que es poden aplicar a nivell individual. Hi ha una sèrie de pautes, segons Valls, que ens poden ajudar i que passen per menjar de forma saludable evitant l’alcohol i el tabac; dormir no menys de set o vuit hores i fer-ho sense estar pendents de les pantalles del mòbil o la televisió al llit.

Aquest tipus d’hàbit, d'adormir-se mirant la pantalla del mòbil o la televisió, "fa que el cervell interpreti que és de dia i et fa estar més actiu perquè s’altera la segregació de la melatonina, l’hormona inductora del son, i t’espavila i t’impedeix de descansar correctament".

Según Enric Valls, llegir un llibre o escoltar música abans de dormir ens ajudarà a tenir més qualitat del son i, en conseqüència, a reduir el nivell d’estrès i cansament.

Sobre la saturació informativa, el psicòleg aconsella veure només una hora de notícies, preferiblement al migdia perquè "si són catastrofistes poden generar més insomni i preocupació". També és necessari fer esport o caminar uns 30 minuts al dia perquè "desconnectes, alliberes dopamina", que millora l’humor i la motivació; parlar-se a un mateix amb amor i respecte, i convèncer-se que "això és temporal", que un pot "contribuir a sortir d’aquesta situació" i que pot adaptar-se, i parlar amb la família i els amics sobre els sentiments i les emocions.

Gracia Vinagre aprofundeix en la necessitat de ser a l’aire lliure i, especialment, en prendre el sol; la tardor, explica, "és una època que ja per si mateix comporta un canvi important en el nostre estat d’ànim, amb el canvi d’hora i la disminució de les hores de llum". Això, ara, es veu agreujat: "Estem en una situació nova, amb estrès i ansietat" i el nostre cos, afegeix la terapeuta, "està preparat per gestionar-lo a curt termini" però ara "no sabem quan acabarà i l’estrès s’està cronificant".

"Ens han tret tantes llibertats, ens han tret tantes coses de la nostra vida que costa molt acceptar-ho" segons Vinagre, qui aconsella que davant d’això "podem fer com en la primera onada, ser conscients que les mesures van tenir repercussió positiva i si les posem en marxa seran efectives". Ara, afegeix, estem entrenats i ho farem de manera més fàcil.

Per superar aquest "avorriment pandèmic", l’experta advoca també per reduir l’estrès que vingui per altres vies; portar una vida més pausada i tranquil·la; fer coses que ens agradin dins d’un espai segur i del nostre recolliment; dosificar la informació que consumim i fer una cosa nova, que ens motivi, que ens tregui de la rutina i ens motivi. I apunta cap als nens, els qui s’adapten molt fàcilment als canvis i a aquesta situació, i advoca per donar-los més afecte, fer-los sentir-se estimats i "multiplicar a casa els petons i les abraçades".