Un estudi indica que el coronavirus pot romandre 24 hores infecciós a l'aire lliure a l'hivern

El coronavirus SARS-CoV-2, que causa la covid-19, pot romandre infecciós fins 24 hores a l’aire lliure durant els mesos d’hivern, segons un estudi de la Universitat de Medicina Veterinària de Viena (Vetmeduni). La investigació, sobre la qual la Universitat ha informat aquest dilluns en un comunicat, analitza l’efecte de la radiació ultraviolada (UV) natural que emet el sol sobre els coronavirus, tant en superfícies com en aerosols, ja que té, en principi, el potencial de tornar-los inofensius.

EL SOL REDUEIX CONTAGIS A L’ESTIU ...

Però depèn sobretot del lloc i de l’estació de l’any: a São Paulo (Brasil), per exemple, "només una deu mil·lèsima part de tots els coronavirus sobreviu cada dia a l’aire lliure durant tot l’any, mentre que a Reykjavík (Islàndia) aquesta forta influència només es produeix el juny i el juliol", informa la nota.

Per mesurar la relació entre la radiació solar i la desactivació del SARS-Cov-2, els científics han combinat dades de satèl·lit sobre la quantitat de radiació ultraviolada que arriba a la Terra amb la informació disponible sobre l’efectivitat d’aquest tipus de radiació en els coronavirus.

Según Alois Schmalwieser, l’investigador que ha liderat l’estudi, la desinfecció per radiació solar és "molt efectiva en aerosols" a l’aire lliure, ja que a més no té alternativa.

"El virus no és gaire sensible a la temperatura: farien falta 50 o 60 graus centígrads (per desactivar-lo), temperatures que només trobes al desert," explica a Efe l’investigador.

En els casos d’infecció de persona a persona, tanmateix, la radiació ultraviolada amb prou feines tindria efecte, ja que la transferència del virus és molt més ràpida que la seua desactivació.

... PERÒ NO A L’HIVERN

Durant els mesos més freds de l’hivern, quan hi ha menys hores de sol i els núvols cobreixen el cel amb freqüència, l’efecte desinfectant de la radiació ultraviolada es redueix considerablement, especialment als països del nord i del centre d’Europa.

Segons les estimacions dels investigadors, si l’abril de 2020 –just després de la primera onada de la pandèmia– la radiació solar tenia un gran efecte en l’esterilització del coronavirus a tot el continent europeu, aquesta influència serà molt menor al desembre.

"En països com Portugal o Espanya la diferència no serà tan gran com a Viena, on tenim cel cobert de núvols des de novembre fins febrer", matisa Schmalwieser.

El pròxim objectiu dels científics és calcular la relació exacta entre el nombre d’infeccions i l’efecte de la radiació solar. Encara així, Schmalwieser creu que la capacitat més gran de supervivència del virus en espais exteriors durant els mesos d’hivern podria contrarestar-se amb una permanència més gran en llocs interiors, ja que el fred fa que la gent surti menys de casa (si bé és sabut que es produeixen més contagis en llocs tancats).