x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

En què es diferencien les tres candidates a vacuna que van al capdavant?

Actualitzada 23/11/2020 a les 18:58
En què es diferencien les tres candidates a vacuna que van al capdavant?

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Vacuna anticovid

EFE

Els anuncis de les farmacèutiques Moderna, Pfizer/BioNtech i AstraZeneca, els d’aquesta última en col·laboració amb la Universitat d’Oxford, situen l’ús de les vacunes contra la covinya-19 un pas més a prop, però en què es diferencien aquests projectes en fase III? Quines són les seues fortaleses i debilitats?

Encara que hi ha centenars de projectes en marxa, són aquestes tres candidates a vacuna les que han pres la davantera. Els seus resultats d’eficàcia ofereixen esperances, però la comunitat científica coincideix que encara cal ser prudents i cautelosos perquè es tracta de dades provisionals i queden molts detalls per revelar.

En l’actualitat hi ha 260 projectes per generar vacunes contra el SARS-CoV-2, coronavirus que és darrere de la covid-19, en laboratoris de tot el món i, en el dia d’avui, 56 es troben en etapa de validació clínica, en un total de 109 assajos. L’última en donar a conèixer els seus resultats en fase III ha estat AstraZeneca.

La vacuna desenvolupada per la Universitat anglesa d’Oxford i aquesta companyia té una eficàcia mitjana del 70,4 % (depenent de les dosis, l’efectivitat oscil·la entre el 62 % i el 90 %), segons els resultats preliminars difosos aquest dilluns pel consorci.

Aquestes dades difereixen de l’efectivitat del 94,5 i 95 % anunciada per Moderna i Pfizer, respectivament. Se’ls tracta, a tots ells, de resultats d’assajos clínics en fase III, l’última de les etapes.

Els assajos clínics tenen tres fases més una quarta de revisió aplicable només quan el fàrmac o vacuna ja té l’aprovació de les agències reguladores i és al mercat. Cada una de les etapes d’un assaig està dissenyada per respondre a unes preguntes.

En aquest cas, s’està comprovant si la immunització protegeix de veritat la població davant l’exposició del patogen. Les agències reguladores han començat a examinar els resultats en fase III, encara que cap no s’ha publicat en revistes científiques.

ELS PROJECTES DE PFIZER I MODERNA, SEMBLANTS TÈCNICAMENT

Els tipus de vacunes en desenvolupament són variats i utilitzen diferents mecanismes per ensenyar al nostre sistema immunològic a reconèixer el virus amb temps, perquè sigui capaç de produir els elements necessaris per combatre'l en cas d’infecció.

Les candidates de les nord-americanes Pfizer i Moderna -aquesta en col·laboració amb els instituts de salut d’aquest país- són bastant semblants i estan sustentades per tecnologies que no s’havien utilitzat fins ara, per la qual cosa no hi ha precedents sobre què esperar d’elles.

Ambdues són compostes a partir d’àcids ribonucleics missatgers (ARNm), una tècnica amb què es pot injectar al cos les instruccions o molècules que indueixen a les cèl·lules a produir unes determinades proteïnes. En aquest cas, aquests ARNm s’utilitzen per produir la proteïna S (Spike) del SARS-CoV-2, la clau que el coronavirus necessita per entrar a la cèl·lula.

En els dos casos l’ARN missatger està encapsulat en nanopartícules de lípids amb l’objectiu de fer-ho arribar a l’interior de les cèl·lules del cos humà perquè aquestes sintetitzin la proteïna S i la reconeguin, generant-se així una resposta immune.

Tant la mRNA-1273 (Moderna) com la BNT162b2 (Pfizer juntament amb l’alemanya BioNTech) han funcionat amb dos dosis.

La britànica, denominada ChAdOx1, utilitza tanmateix una altra tècnica, un virus vector, que és una versió atenuada d’un adenovirus de ximpanzé -refredat comú- que ha estat genèticament modificat per impedir la seua replicació en humans. També el virus s’ha transformat perquè expressi la proteïna Spike del SARS-CoV-2.

Una dada sobre aquesta que encara els investigadors d’Astrazeneca i la Universitat d’Oxford no han pogut explicar-se és per què l’efectivitat de la vacuna va pujar el 90 % en un grup de voluntaris a qui es va donar mitja dosi inicial seguida d’una dosi completa.

Pot deure’s que una dosi més baixa d’entrada "prepara millor" al sistema immunològic de cara a una següent dosi sencera, encara que els científics, que ho continuen investigant, encara no saben si la diferència rau en la qualitat o en la quantitat de la resposta.

Encara que l’eficàcia de la candidata britànica és aparentment menor -a l’espera de l’explicació que sustenta aquest 90 %-, és difícil comparar-la amb les vacunes de ARNm, perquè aquesta última tecnologia és molt nova i no hi ha precedents de la seua potència real, assenyala a Efe la viròloga del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC) Isabel Sola, també immersa en el desenvolupament d’una vacuna.

No obstant això, apunta, en no ser tan nova la tecnologia, la producció a gran escala de la d’Oxford està més establerta.

LA BRITÀNICA, MÉS BARATA I FÀCIL DE CONSERVAR

A més, la seua conservació és més senzilla: aquesta pot emmagatzemar-se a temperatura de refrigerador, entre 2 i 8 graus centígrads.

Aquí hi ha la principal diferència entre les tres. Les candidates dels seus competidors nord-americans necessiten temperatures sota zero per mantenir el compost durant diversos mesos, encara que la de Pfizer ho té, en aquest cas, més difícil: la seua conservació a llarg termini precisa d’una cadena de fred extrema, d’entre -70 i -80 graus.

La de Moderna, tanmateix, podria aguantar 30 dies a entre 2 i 8 graus i sis mesos a -20 graus.

En els preus també hi ha diferències. La més barata sembla que podria ser la d’Oxford (uns 3 euros per dosi), seguida de la de Pfizer (uns 16 euros la unitat) i la de Moderna (uns 20/30 euros).

PER QUÈ ÉS IMPORTANT PUBLICAR ELS RESULTATS

Hi ha encara preguntes fonamentals per respondre. Per exemple, són necessàries més dades sobre la seua eficàcia en els diferents grups d’edat, en particular en els majors de 65 anys i si en ells impedeix la infecció o, en el seu cas, redueix la severitat de la covid.

D’allà la importància de la publicació dels resultats, el que contribueix, afirma Sola, a la transparència del procés.

"Amb independència que les agències reguladores siguin les responsables de la revisió de les dades per aprovar o no el seu ús, el fet que la comunitat científica tingui accés a la informació objectiva permet reforçar el procés d’avaluació. Des de les publicacions científiques les dades es fan públiques i accessibles a tota la societat i això sempre és positiu", resumeix.

La competència està clara que existeix entre les tres farmacèutiques, encara que totes han seguit l’establert en els seus assajos; una altra cosa -diu Sola- és que hagin triat els temps de les notes de premsa per aconseguir més beneficis en tots els ordres.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre