Les dones de Lleida reclamen igualtat real

Dones de 13 àmbits diferents han participat a Lleida a l'acte institucional pel 8-M. Han explicat les dificultats que tenen en relació a la igualtat al món rural, l'educació, la migració, el col·lectiu transgènere o l'ètnia gitana.

Enguany s'ha volgut posar el focus d'una forma especial en l'àmbit de les cures, després d'un any on "s'ha patit molt" a causa de la pandèmia.

L'acte del Dia Internacional de la Dona ha canviat d'ubicació i s'ha fet al davant de la plaça Blas Infante, al costat del riu Segre, per poder garantir així les mesures de distància contra la covid-19. El col·lectiu feminista Dones de Lleida, que ha renunciat a participar-hi, ha protestat contra la presència policial a l'acte, tal com ja va passar l'any passat.

La coordinadora de l'Institut Català de les Dones a Lleida, Carme Castelló, ha explicat que l'acte institucional pel 8-M d'enguany a la capital del Segrià s'ha plantejat d'una forma molt diferent, "més participatiu" per tal que totes les dones se sentin identificades. En aquest sentit, ha remarcat la intervenció de dones de 14 àmbits diferents de la ciutat on cadascuna ha exposat les dificultats que tenen en relació a la igualtat dins el seu àmbit. Alguns d'aquests sectors són el del món rural, el Parc Científic i Tecnològic, la cultura, l'educació, les dones migrants, les dones transgènere, les d'ètnia gitana o la neteja.

D'una forma especial i a causa de la covid-19, s'ha volgut comptar amb col·lectius que han "patit" molt durant aquest darrer any, com pot ser el sanitari, la infermeria o el de cures. Castelló ha destacat la necessitat de "lluitar" per aconseguir la igualtat i ha afegit que gran part s'ha de fer des de casa, compartint responsabilitats, perquè difícilment s'aconseguirà si les dones "a casa estem blindades".

L’acte ha comptat amb l’esportista Eva Ribalta com a conductora i també com a representant del sector esportiu. “Avui dones i homes de tot el món reivindiquen un món més just i igualitari i a Lleida un any més ens retrobem en aquest acte unitari que vol donar veu a totes les dones del món”, ha explicat i ha facilitat diverses dades que evidencien la situació de desigualtat en diferents àmbits.

Per part de les professionals de cura, Andrea Mateo, treballadora de la Llar de Sant Josep de Lleida, ha reivindicat “les dones anònimes i valentes” del sector de les cures “que som essencials, però el nostre valor no es correspon amb el nostre sou ni amb les nostres condicions laborals i necessitem millorar-les”.

En nom de les dones del món rural, Dolors Comes, presidenta de l’Associació de Veïnes de la partida de Grenyana, ha assenyalat que les dones de l’Horta “som el pal de paller de les famílies i empreses agràries, hem criat els nostres fills i filles, cuidat de les persones grans i hem treballat i treballem la terra”, malgrat que la seva tasca “passa desapercebuda molt sovint”. Ha reclamat més facilitats perquè els i les joves puguin edificar a les partides, suport al teixit associatiu de l’Horta, a les persones dependents i preus agraris més justos.

Rosa Maria Gil, membre de l’Associació de dones investigadores i tecnòlogues, ha destacat la progressiva incorporació de dones al món laboral i acadèmic, però “els models de treball en molts àmbits són difícils de canviar i marcadament masclistes”. A més, ha destacat “mai havíem necessitat tant talent associat a la feminitat en el desenvolupament tecnològic per construir una societat més humana, on tothom hi càpiga”.

Per part del sector cultural, Laura Ferrer, directora del departament administratiu de l’escola de dansa i estudi Dancescape, ha volgut “donar valor al nostre col·lectiu que ha estat clau en aquests moments de pandèmia, quan la dansa ha estat una eina per canalitzat i compartir emocions”. També ha reivindicat la importància del sector cultural, que necessita més suport, contractacions equitatives entre homes i dones i visualització de la seva feina.

Paquita Domingo, presidenta de l’Associació de Dones Gitanes de Ponent, ha posat de manifest les lluites pendents per aconseguir la igualtat, com la bretxa salarial, la jornada laboral ampliada amb tasques domèstiques i cures i el sostre de vidre i problemàtiques específiques de la dona gitana, com garantir el dret a l’educació secundària i superior, sense barreres internes ni externes, per poder arribar a una ocupació de qualitat.

La representant del Col·lectiu Trans, Sílvia Pérez-Pallarès, ha remarcat que “ser trans és tan natural com no ser-ho”. “Vull demanar com a dona trans, i ara que som en lluita per l’aprovació d’unes lleis que ens empari que les entitats socials i públiques ens recolzin. Hem d’aconseguir que qualsevol, sigui qui sigui gaudeixi dels mateixos drets i llibertats. Lluitem per la igualtat, és la filosofia del feminisme inclusiu”, ha afegit.

Aurora Romà, representant del Moviment d’Innovació educativa i del sector educatiu, ha dit destacat que els educadors “treballem ja des d’edats primerenques per aconseguir una societat en la qual la igualtat efectiva entre homes i dones sigui real i per la desaparició de la violència de gènere”.

Samira El Ansari i Moris Blanco han intervingut en nom de FOCS, el Fòrum ciutadà de cohesió social, per assenyalar les dificultats i discriminacions afegides que pateixen les dones que han hagut de migrar, com el racisme, la violència les desigualtats de gènere i altres, que s’han vist agreujades amb la pandèmia, malgrat que la Covid també ha posat de manifest la importància de la tasca que duen a terme moltes dones en àmbits com la cura.

Pel que fa al col·lectiu sanitari, Mercè Porté, presidenta del Col·legi d’Infermeria de Lleida, ha denunciat que les dones pateixen “massa sostres de vidre i tots ells bastits entorn de la invisibilització de la nostra capacitació professional: infrarepresentades en els òrgans de decisió i de gestió de les Polítiques de Salut, víctimes d’estereotips com la hipersexualització de professions clarament feminitzades, com és la infermeria” i ha criticat la visió utilitarista de les dones com a cuidadores, “d’on neixen moltes de les desigualtats que patim i, també, les violències contra la nostra salut sexual i reproductiva”.

Maria González, treballadora de l’empresa Multiserveis Ndavant-Lleida, ha representat l’àmbit de treballadores de la neteja, i ha recordat el “paper fonamental” d’aquest col·lectiu com a personal essencial durant la pandèmia, però són “invisibles i poc valorades”. Ha reclamat millores salarials i el reconeixement de les malalties professionals que pateixen.

Per últim, Laia Rogel, presidenta d’AP Lleida– Associació de dones empresàries de Lleida ha tancat la ronda d’intervencions com a representant de l’àmbit empresarial, donant veu a les dones emprenedores, que sovint estan al capdavant de microempreses en les quals han de fer tots els papers i necessiten suport i acompanyament per adaptar-se al món digital. “No les deixem soles”, ha reclamat.

L’acte ha comptat també amb l’acompanyament musical del quartet de corda “Ladies Quartet”, integrat per les alumnes del Conservatori Municipal de Música de Lleida Elena Solà, Jana Boetti, Alba Caufapé i Blanca Van de Crommert.

L’acte ha estat convocat per una coordinadora conjunta formada per les principals institucions de Lleida, i ha comptat amb nombrosos representants institucionals, inclosa la presència del paer en cap, Miquel Pueyo, acompanyat de bona part de la corporació municipal, del president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn i del subdelegat de l’Estat a Lleida, José Crespín, entre altres.

Protesta feminista

La Coordinadora del 8-M integrada dins el col·lectiu feminista Dones de Lleida ha convocat una acció reivindicativa de forma paral·lela a l'acte institucional. Ho han fet després de negar-se a participar-hi perquè consideren que l'any passat se'ls van enviar els "cossos repressius" dels Mossos d'Esquadra en el mateix acte institucional. Lamenten que no els van donar cap explicació i han recordat que protestaven contra la presència policial i militar a l'acte ja que elles són antimilitaristes i treballen a favor de la pau.

Dones de Lleida ha desplegat una gran pancarta a la canalització del riu Segre on es podia llegir: 'Que res aturi la nostra lluita. Per un feminisme revolucionari'. Posteriorment han cridat consignes a favor del feminisme i contra les institucions i la policia durant l'acte institucional. Tot plegat mentre les dones que hi participaven pronunciaven els seus discursos, per la qual cosa hi ha hagut dificultats per poder-los seguir i entendre el que deien.