x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

L'impacte del confinament empeny la població a prendre pitjors decisions

Actualitzada 08/03/2021 a les 18:51
L'Eix Comercial de Lleida, en l'inici del nou confinament

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© L'Eix Comercial de Lleida, en ple confinament

MAGDALENA ALTISENT

El confinament i les restriccions per controlar la pandèmia de la COVID-19 han tingut efectes negatius invisibles en la capacitat cognitiva i la salut mental de la població. Un estudi liderat pel grup de recerca Open Evidence de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), en col·laboració amb algunes universitats internacionals i amb l'empresa BDI Schlesinger Group Market Research, ha analitzat l'impacte de les mesures adoptades durant la primera i la segona onades del virus sobre la ciutadania de tres països de la Unió Europea. L'estudi conclou que, a causa del xoc produït per la situació, els ciutadans han corregut més riscos, tot i que els exposaven al perill de contagiar-se, i han pres més males decisions, incloent-hi la propensió a ser menys altruistes i voler castigar més els altres, atès que la seva capacitat cognitiva ha disminuït.

L'estudi, publicat en la revista d'accés obert Scientific Reports, de Nature, analitza la relació entre l'impacte negatiu de les mesures que s'han adoptat per fer front a l'epidèmia i el funcionament cognitiu i les preferències socials, temporals i de risc de la ciutadania.

L'anàlisi s'ha dut a terme amb una mostra de gairebé 5.000 voluntaris de l'Estat espanyol, Itàlia i el Regne Unit, tres països criticats per la mala gestió de la pandèmia i en què el confinament ha tingut un impacte més gran en la població que en altres estats europeus. Els voluntaris van haver de respondre qüestionaris durant la primera i la segona onades.

Amb el primer qüestionari, els investigadors van recollir informació sobre els nivells d'exposició a quatre tipus d'impactes durant el confinament: feina, salut física, salut mental i estrès. Amb el segon, van mesurar la funció cognitiva dels voluntaris, a més d'una sèrie de paràmetres relacionats amb el risc, la presa de decisions, l'altruisme i la reciprocitat, entre altres. "Volíem veure l'impacte que havien tingut el confinament i les mesures restrictives contra la COVID-19 en la vida de la gent, i com això afectava la seva presa de decisions", explica Francisco Lupiáñez, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació i investigador del grup Open Evidence de la UOC.

Els resultats de l'estudi mostren que les persones que estaven més exposades a les conseqüències dels efectes del confinament van veure més disminuïda la seva capacitat cognitiva, van prendre decisions més arriscades i van veure erosionat el seu civisme. "La gent tenia menys capacitats per prendre decisions, i reaccionava de manera impredictible. En lloc d'anar més amb compte a causa de la pandèmia, s'arriscaven perquè no podien més», assenyala l'investigador. Pel que fa a la relació amb els altres, "volien, per exemple, que es castigués la gent que no portava mascareta o que se saltava les restriccions, tot i que ells mateixos eren més proclius a prendre decisions que implicaven un risc més elevat".

Un altre efecte que han constatat els autors en aquest estudi és que, a causa del xoc de la pandèmia, la gent tendia a voler beneficis immediats i prenia decisions a l'acte, algunes de les quals eren transcendentals, com ara mudar-se de la ciutat a entorns rurals. «Eren decisions en què la valoració de costos i beneficis estava molt condicionada per la pandèmia. Semblava que s'acabava el món i la gent volia un benefici immediat, sense pensar en el futur», considera Lupiáñez.

Segons els autors, les conclusions d'aquest treball tenen implicacions importants en termes de salut pública. La pandèmia actual i les estratègies de mitigació, com ara els confinaments, han generat conseqüències perjudicials importants en termes d'impacte laboral i de salut. És important que es tinguin en compte per "dissenyar respostes i campanyes de comunicació més eficients per a futures pandèmies", sostenen.

Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre