Descobreixen variacions epigenètiques que influeixen en la severitat del Covid-19
Imatges extretes del vídeo de la Paeria, amb sanitaris atenent malalts de Covid a l’hospital Arnau de Vilanova.
La dotació epigenètica de cada persona influeix en la severitat de la malaltia Covid-19, segons ha posat de manifest un estudi liderat pel director de l’Institut d’Investigació contra la Leucemia Josep Carreras, Manel Esteller, i la cap del Grup de Malalties Neurometabólicas de l'Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), Aurora Pujol.
"A causa de l’elevat nombre de persones infectades pel virus que han saturat tots els sistemes sanitaris del món, estaria bé tenir maneres de predir amb temps si la infecció pel virus en un determinat individu requerirà hospitalització o simplement pot ser controlada de forma ambulatòria", ha dit el doctor Esteller.
I és que, prossegueix, se sap que l’edat avançada i la coexistència d’altres patologies (cardiovasculars, obesitat, diabetis, defectes immunes) s’associen a una gravetat més gran de la infecció, si bé no es coneix què succeeix amb la resta de la població que també arriba a l’UCI sense aquests factors.
Per aquesta raó, els investigadors, el treball dels quals ha estat publicat a la revista 'EBiomedicine', van estudiar més de 400 persones que havien donat positiu per al test de Covid-19, i que no pertanyien a cap d’aquests grups de risc. Van analitzar el seu material genètic en funció de si no havien tingut símptomes o van ser molt lleus, o si, en canvi, havien estat ingressats a l’hospital requerint assistència respiratòria.
"Trobem que hi havia variacions epigenètiques, als interruptors químics que regulen l’activitat de l’ADN, als positius pel virus que desenvolupaven un Covid-19 greu. Aquestes modificacions succeeixen principalment en gens associats amb una excessiva resposta inflamatòria i en gens que reflecteixen una tendència general a un pitjor estat de salut. El 13 per cent de la població mundial presenta aquesta firma epigenètica, per tant, és la població de màxim risc i a la qual hem de cuidar especialment", ha detallat l’investigador.
Les dades, afegeix la doctora Pujol, complementen i confirmen la implicació de la resposta antiviral dirigida per l’interferó i la seua importància en l’evolució de la malaltia. "Amb aquestes eines avançades de medicina personalitzada, tant del camp de la genòmica com de l’epigenómica, és possible dissenyar models predictius que permetin detectar pacients en risc de pitjor pronòstic i per tant, millorar el seu tractament i evitar el col·lapse del sistema sanitari", ha recalcat.
El projecte forma part de la campanya 'Més imparables que mai' que la Fundación Josep Carreras va posar en marxa l’abril de 2020 amb l’objectiu de recaptar fons per a línies d’investigació sobre COVID-19 i immunosupressió.
