SEGRE

Les consultes sobre covid en webs anticipen la següent onada de la pandèmia

Un estudi constata que abans dels becs|pics les consultes sobre la malaltia en webs es disparen

Les consultes sobre covid en webs anticipen la següent onada de la pandèmia.

Les consultes sobre covid en webs anticipen la següent onada de la pandèmia.

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Les recerques a Google sobre símptomes relacionats amb la Covid-19 aventuren una pròxima pujada de casos en els propers dies. Aquest indicador poc ortodox de l’evolució que seguirà una malaltia ha estat sempre molt fiable amb la grip i també ho ha estat en els més de tretze mesos transcorreguts de pandèmia.

Francesc Pujol, expert en mètriques i análista de continguts de la Universitat de Navarra, publica en el seu blog SM Reputation Metrics un estudi que així ho corrobora. "Fa uns anys vaig topar amb uns gràfics amb uns resultats que em van deixar patidifuso. Es tracta de l’estreta relació – tan estreta que és de fet idèntica – entre els resultats de les recerques a Google de la paraula “gripe”· i de la comptabilització oficial de positius de grip", explica Pujol.

La fórmula funciona per al covid? "La resposta és si", afirma Pujol en el seu blog. El juny del 2020 van començar a disparar-se a internet les recerques de senyals indicatives de la nova malaltia, assolint un pic a l’agost. El nivell d’indagacions va descendir una mica després encara que es va mantenir en nivells elevats i els diagnòstics a l’octubre es van disparar en el que va ser la segona ona|onada. Una cosa semblant va ocórrer|passar abans de la tercera. Les consultes a Google van arribar a fregar el bec|pic després de disparar-se al desembre, anticipant la que seria l’última envestida|escomesa de la Covid-19, en la qual es va batre el rècord diari de contagis. "Per tant, Google Trends continua sent una via real per fer seguiment dels casos de covid, com fins 2020 ho havia estat per al seguiment de la grip" afirma Pujol.

Però sembla que Google Trends s'avança al marcar l’inici de les noves onades. "És un resultat lògic: hi pot haver un decalatge temporal a favor de les recerques a Google sobre la comptabilització de casos positius", assegura Pujol, que explica que les recerques sobre símptomes covid a Google poden procedir de diverses fonts:

  • la curiositat i ànim informatiu que pot augmentar si la incidència augmenta i aquest increment de casos es comunica en els mitjans i poc a poc va arribant pel coneixement de coneguts que s’encomanen. Aquesta font de recerques tindria un cert retard respecte a la notificació pública de casos.
  • quan un mateix sent algun malestar físic i vol saber si son símptomes compatibles amb covid.  Aquestes recerques són les que van amb més antelació respecte a la notificació del cas. És només després de la persistència de símptomes compatibles que es farà el pas a anar a un centre de salut per demanar un test PCR. Passaran dies entre la primera aparició de símptomes, la recerca a Google i la confirmació del positiu.
  • quan a un li comuniquen que ha estat contacte estret d’una persona amb símptomes que es farà la PCR, contacte estret d’un positiu o contacte estret d’un contacte estret. En aquest cas les recerques també van dies per davant de la possible notificació de positius.
  • quan un es converteix en positiu, i després de dies de normalitat comencen a emergir símptomes. Es busca llavors informar-se si corresponen o no a covid i com manejar|manipular-los.

En l’estudi, Pujol analitza la correlació entre la recerca de "sintomas covid" i "covid" amb els casos positius de l malaltia en paises com Mèxic, Xile i l’Argentina i demostra que als tres països es confirma la relació estreta entre l’evolució de casos declarats i les recerques a Google sobre covid i que en els tres casos hi ha un decalatge visible de 71-0 dies d’avenç|avançament de la variable de Google respecte als casos declarats.

L’estudi contínua amb l’estudi de les comunitats autònomes espanyoles, on s’observa que "en algunes comunitats hi ha un retard clar entre la recerca a Google i la comunicació de casos de la comunitat en el registre central en el Ministeri de Sanitat que és especialment evident per a la segona ona|onada, i en alguns casos el retard es redueix des de desembre-gener. És un retard que coincideix amb el ja conegut d’algunes comunitats autònomes, especialment la Comunitat Valenciana i País Basc. També era el cas a Madrid fins octubre-novembre."

Les dades permeten veure la informació sobre la nova fase de creixement de casos que pot desembocar en quarta ona|onada. Google assenyala creixement fort de casos a l’Aragó i a País Basc; estabilitat a la Comunitat Valenciana i creixement moderat a Madrid i Catalunya.

tracking