x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

ESNOTICIA

Joventut confinada

  • H.CULLERÉ/REDACCIÓN
  • |LLEIDA
Actualitzada 16/05/2021 a les 10:23

Les restriccions per la pandèmia han afectat de ple la vida social, educativa i laboral dels joves || Experts i membres d'aquest col·lectiu discrepen sobre els efectes d'aquesta situació

Joves gaudint d’un dels concerts de la festa major de Lleida.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Joves gaudint d'un dels concerts de la festa major de Lleida.

MAGDALENA ALTISENT
Joves gaudint d’un dels concerts de la festa major de Lleida.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Joves gaudint d'un dels concerts de la festa major de Lleida.

MAGDALENA ALTISENT

Les festes amb les quals molts joves van celebrar el final del toc de queda van motivar crítiques, però van evidenciar un altre efecte de la pandèmia: les restriccions han afectat de ple la vida social, educativa i laboral d'aquest col·lectiu. Amb quines conseqüències? Les opinions d'experts i dels mateixos joves són divergents i complementàries alhora.

“A tots ens han robat un any, però un sacrifici es pot assumir quan hi ha una compensació. I en el cas dels joves són molt escasses. Són els més perjudicats per la precarització laboral. Molts han perdut la feina, sense ni tan sols tenir ERTO, i els que estudien han estat un any de la seua carrera sense vida universitària”, afirma el sociòleg Carles Feixa.

“Doncs jo no considero que ningú hagi robat res. Aquest any s’ha perdut. Parlar de robatori implica buscar un culpable i reflexionar poc. Ara hem de remar entre tots. Els joves han estat solidaris tot aquest any, no veig per què no seguiran així”, afirma la psicòloga Rosa Maria Pérez.

 


Feixa veu injust culpabilitzar els joves per les festes i Pérez destaca que són el col·lectiu amb més futur

 

Són dos visions diferents de com els joves afrontaran la desescalada després del pitjor de la pandèmia i després que hagin estat a l’ull de l’huracà arran dels polèmics botellons del cap de setmana passat, també a Lleida. Allò va ser un “ritual de passada, un moment simbòlic davant d’un canvi de cicle”, assenyala Feixa en relació amb els encontres multitudinaris del dissabte de la passada setmana. A més, “era una profecia que s’autocompleix”: un moment servit amb safata que culminava el compte enrere davant del final de l’estat d’alarma, diumenge passat, després de sis mesos i mig, també, de toc de queda.

Aquell ritual, que ha estat fortament criticat, posa en evidència una cosa més funesta: “Els joves no són els grans damnificats de la pandèmia: ho van ser els grans. Però sí que han estat els oblidats”, assenyala Pérez.

Sense gairebé relacions socials l’últim any i davant d’un futur econòmic més pobre que el que han conegut fins ara, deixen constància “que hi ha una necessitat latent de les noves generacions que se’ls tingui en compte”, manifesta Feixa. I segueix aquest sociòleg: “Cada dos mesos hi ha protestes estigmatitzades.

Primer, a favor de Hasél, ara, el final de l’estat d’alarma. I en lloc de veure-ho com un signe del temps al qual cal respondre, se’ls culpabilitza.” “No s’ha de justificar el botelló, però no pot confondre’s amb els problemes de fons”, afirma.

“Ens ha de servir d’alerta”, conclou. Per a la psicòloga Rosa Maria Pérez, “el temps perdut no es recupera, però les coses sí.

Cal pensar com ho fem. Els joves tenen molt més futur que nosaltres”.

A les següents pàgines, dotze joves expliquen a SEGRE com han viscut l’any llarg de pandèmia i com afronten la recerca d’una nova normalitat..

Els debats es porten a terme aquest mes i el vinent i les conclusions es presentaran el 17 de juny.

La iniciativa està promoguda per la Càtedra Regeneration de la Universitat Pompeu Fabra i el Consell de la Joventut de Barcelona i té entre els seus participants cinquanta joves activistes i cinquanta joves investigadors, alguns de la Universitat de Lleida.

 

Població de 15 a 24 anys a Lleida per comarques

“És paradoxal que els fons Next Generation no comptin amb l’opinió dels joves”, explica Carles Feixa. El sociòleg forma part de l’equip que impulsa el projecte Youth Act!, amb el qual s’empeny un centenar de joves a participar en deu àmbits de reflexió, amb propostes de reactivació social i aspectes com per exemple l’habitatge, les relacions de gènere, els canvis econòmics o els tecnològics.

 

 

“És paradoxal que la UE no els consulti per definir els seus ajuts”

 

Temes relacionats
Descobrir
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre