x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

TRIBUNALS

El Suprem confirma les penes de 25 i 20 anys pel crim de la Guàrdia Urbana

Actualitzada 20/09/2021 a les 13:57
El Suprem confirma les penes de 25 i 20 anys pel crim de la Guàrdia Urbana

El Suprem confirma les penes de 25 i 20 anys pel crim de la Guàrdia Urbana

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Rosa Peral i Albert López, en una imatge d'arxiu durant el judici

EFE/Quique García/Archivo

El Tribunal Suprem ha confirmat les condemnes de 25 i de 20 anys de presó imposades als agents Rosa María Peral i Albert López, respectivament, pel crim de la Guàrdia Urbana, en el qual van assassinar el 2 de maig de 2017 a la parella d’ella en un triangle amorós.

La Sala Penal ha dictat una sentència en la qual desestima els recursos dels condemnats contra la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va confirmar la dictada per un Tribunal del Jurat de l’Audiència de Barcelona, que els va condemnar per un delicte d’assassinat amb traïdoria, si bé a l’agent se li va imposar una pena més alta en aplicar l’agreujant de parentiu.

Així mateix, va condemnar ambdós, en concepte de responsabilitat civil, al pagament conjunt i solidari d’una indemnització de 450.000 euros al fill de la víctima, 225.000 euros al seu pare, 100.000 euros a cadascun dels seus dos germans, i 10.000 euros a la seua exparella.

El relat de fets provats assenyala que els condemnats van traçar un pla per matar la víctima, que vivia amb l’agent, i que consistia a esperar que estigués adormit o descansant.

Així, el 2 de maig de 2017, de matinada, els dos acusats el van matar de forma violenta a l’habitatge que aquest compartia amb Rosa Peral a Vilanova i La Geltrú.

Després van utilitzar el telèfon mòbil de la víctima diverses vegades per fingir que feia la seua vida amb normalitat i van portar el terminal, perquè delatés el seu posicionament geogràfic, als voltants del domicili de l’exmarit de Rosa, amb el que aquesta mantenia un relació molt conflictiva, per involucrar-lo.

Els dos agents van introduir el cos de la víctima al maleter del cotxe, propietat del guàrdia urbà assassinat, i li van calar foc en l’àrea del pantà de Foix.

Per a la Sala, resulta difícil determinar les circumstàncies exactes en les quals es va produir la mort "per les versions contradictòries dels dos acusats, que s’atribueixen recíprocament l’execució material i posterguen les seues respectives intervencions als actes encaminats a desfer-se del cadàver.

Però també per "l’estat en què aquest va ser trobat, pràcticament calcinat, el que va impedir determinar les causes de la mort o obtenir del cos resultats analítics que poguessin haver donat llum. Encara que existeixen alguns extrems inobjectables com són que la mort es va produir a l’interior del domicili de l’acusada i no com a conseqüència del foc".

El tribunal avala l’aplicació de la traïdoria convivencial o domèstica amb l’agreujant de parentiu en el cas de Rosa Peral, que en el seu recurs de cassació afirmava que eren incompatibles.

"Que la relació que mantenien Pedro i Rosa era anàloga a la matrimonial, i que ella era conscient de la seua existència i del que això implicava, no s’ha posat en dubte. Sent així, es curullen tots els pressupostos d’aplicació del parentiu com a agreujant, que és compatible amb la traïdoria apreciada," subratlla la Sala.

En la seua sentència, ponència de la magistrada Ana Ferrer, la Sala descriu la traïdoria convencional o domèstica com la que es deriva del trencament de l’atmosfera de confiança que regeix a la casa.

Exposa que es tracta d’una modalitat en la qual la indefensió de la víctima s’assenta en el clima de confiança normalment inherent a la convivència, amb la despreocupació sobre eventuals atacs provinents d’aquells amb els quals es decideix cohabitar i la consegüent desactivació dels mecanismes d’alerta.

Aplicat al cas, el tribunal afirma que els llaços que a la data dels fets vinculaven a Pedro i Rosa, a raó dels quals aquell pernoctava al domicili d’aquella, avalen "que el mateix tingués desactivades les alertes respecte a un eventual atac contra la seua vida, encara més quan al pis de dalt dormien dos menors."

La sentència assenyala que "es tracta d’un pla prèviament dissenyat, executat a una hora, les 03.00 de la matinada, en la qual, hauria ingerit o no algun fàrmac, l’experiència suggereix com  raonable aquest estat de relaxació o somnolència per part de P., qui a més, no oblidem, ha passat una jornada familiar a la seua casa de camp, i que ni tan sols va poder ser alertat pels gossos, perquè els animals no van lladrar".

Un pla -segons la Sala- dissenyat per "dos persones que per la seua professió estan habituades a resoldre situacions de confrontació física; que els gossos no alertessin de la presència d’Albert a l’immoble, la desaparició del sofà que moblava l’habitació, les restes de sang de la víctima localitzades en la mateixa, l’absència en els acusats de cap símptoma suggeridors d’haver mantingut algun enfrontament físic".

"Tot això dibuixa un marc total d’acció en el qual, qualsevol que fos el mitjà fet servir per matar Pedro, atorga a la mateixa la consideració d’astuta", precisa.

Temes relacionats
Descobrir
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre