Què és la misofonia i per què als genis els afecta més

La misofonia (fòbia als sons o sorolls) s’associa a grans genis creatius de la història de la humanitat, segons un estudi de la Universitat de Northwestern. Les persones que pateixen misofonia no poden suportar alguns sons, sobretot els procedents dels cossos d’altres persones com tossir, mastegar, respirar o xarrupar. També altres com “clonc” o “ring”, en utilitzar certs objectes, poden incomodar aquestes persones i fins i tot provocar ansietat i conductes agressives. El problema està associat al trastorn obsessiu compulsiu, que també s’ha relacionat amb personalitats creatives i genials.

La paraula “misofonía” va ser encunyada a l’any 2001 pels neurocientífics nord-americans Pawel Jastreboff i Margaret Jastreboff. Es diu que podria afectar el 10% de la població, encara que no està reconeguda com a malaltia. També es coneix com a Síndrome de Sensibilitat Selectiva al So (SSS) quan la hipersensibilitat respon a sons per sota d’una conversa normal (entre 40 i 50 decibels).

Un article recent de Psychology Today escrit per un autor que també odia el soroll ha elaborat una llista: Kant, Proust, Kafka, Darwin i fins i tot Wagner odiaven el soroll. Explica que Kant va fugir de casa pel cant d’un gall i que Proust va revestir la seua habitació amb suro. També reflexiona sobre com els sorolls humans són més desagradables que els que produeix la naturalesa i rescata el fragment d’un assaig del filòsof Artur Schopenhauer sobre el soroll.

“Els martellejos, els lladrucs dels gossos i els crits dels nens són abominables; però és només (el seu èmfasi) l’espetec d’un fuet el que és el veritable assassí del pensament”, deia Schopenhauer, que defensava que les persones que no són sensibles al soroll “no són sensibles a l’argumentació, el pensament, la poesia o l’art”.

La creativitat al món real, segons els investigadors de Northwestern, pot estar associada amb una capacitat reduïda per filtrar informació sensorial “irrellevant”. Algunes d’aquestes informacions irrellevants poden ser inspiradores i fins i tot els sorolls de la ciutat han servit d’inspiració a creadors de música electrònica. Però per a molts genis o persones amb TOC, el soroll és un element extern irrellevant que pot paralitzar.