x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Aliments transgènics: pros i contres

Actualitzada 25/10/2021 a les 20:11
Aliments transgènics: pros i contres

Aliments transgènics: pros i contres

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Aliments transgènics: pros i contres

Els aliments transgènics són organismes compostos d'un o diversos gens diferents dels que se’ls atribueixen al principi. Mitjançant tècniques de biotecnologia, es poden utilitzar gens extrets d’éssers vius, modificats en laboratoris i reintroduïts en el mateix o un altre organisme. Tècnicament es coneixen com a Organismos Modificados Genéticamente (OMG) i el seu objectiu és dotar aquests organismes de qualitats especials de què mancarien. D’aquesta manera, les plantes transgèniques poden sobreviure a plagues, aguantar millor les sequeres, o resistir l’efecte d’alguns herbicides.

Encara que és un procediment controlat i la majoria de modalitats utilitzades per produir aquests organismes estan autoritzades, susciten debats entre els qui veuen una millora significativa i moltes avantatges i els qui assenyalen els riscos que aquests productes podrien amagar. A aquesta discordança se li afegeix el fet que cap llei obliga als productors a indicar quins productes tenen modificacions genètiques encara que sí que és perceptiu d’assenyalar-ho quan un producte compta amb almenys un 0.9% d’algun transgènic.

A favor

  • Els aliments resultants són més nutritius, resistents i duradors.
  • Els cultius es protegeixen davant males herbes, insectes i virus.
  • Les plantes i els animals creixen més ràpidament, i els fruits són més grans.
  • És possible afegir-los proteïnes per evitar la malnutrició i reduir el risc de malalties.
  • En ser més resistents, es fan servir menys pesticides i herbicides, fet que és bo per al medi ambient i l’economia.
  • Alguns productes han estat ideats per aguantar en terrenys estèrils o de sequera.

En contra

  • L’encreuament de gens pot provocar que els bacteris es facin resistents als antibiòtics.
  • Els fongs i virus tendeixen a transformar-se com a mesura de protecció, donant lloc a espècies fins ara desconegudes.
  • Pot succeir que les noves espècies siguin més invasives que la resta i que puguin influir negativament en l’ecosistema.
  • Alguns estudis adverteixen que els aliments transgènics podrien afectar la fertilitat.
  • Les llavors modificades estan controlades per algunes multinacionals que impedeixen que els petits agricultors se’n beneficiïn pel seu elevat preu.

Els aliments transgènics més habituals que trobem en el dia a dia són la soja (desenvolupat per ser resistent als herbicides), a més dels olis de panís, colza (un dels més alterats) i cotó (potencialment perillós el procedent de la Xina i l’Índia). La llet i els seus derivats tenen moltes hormones del creixement després de l’ús de tècniques d’injecció en bestiar boví. La carabassa groga i el carbassó han arribat a ser tractats genèticament perquè siguin resistents als virus.

Comenta el contingut

Descobrir
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre