El Liceu, sempre a la memòria

Ja han passat vuitanta-quatre anys d’aquell tràgic 2 de novembre del 1937 en el qual els bombarders feixistes van arrasar la ciutat de Lleida i van matar més de 250 persones, inclosos mig centenar d’alumnes i professors que en aquell moment eren a les aules del Liceu Escolar, però la ferida segueix oberta per a aquells nens que van aconseguir sobreviure a l’horror, veus de la memòria que encara a dia d’avui s’emocionen al recordar el que va ser un dels episodis més cruels de la Guerra Civil. Desenes de persones, entre les quals hi havia dos exalumnes del Liceu Escolar −hi ha quatre supervivents més que no van poder assistir a l’homenatge− i familiars del pedagog Frederic Godàs i d’antics estudiants ja difunts, es van tornar a congregar l’avinguda Blondel, lloc en el qual hi havia l’escola, per retre un sentit homenatge a les víctimes i supervivents d’aquell fatídic dia. L’acte, presidit per l’alcalde Miquel Pueyo i la regidora Sandra Castro, va començar amb un relat contextualitzat dels fets de la mà de l’historiador Oriol Bosch.

En el seu discurs, el paer va destacar que “els feixismes, les guerres i les amenaces a la democràcia i a les llibertats continuen vives i, per tant, la societat ha de recordar episodis com el bombardeig del 1937 a Lleida, perquè res semblant pugui tornar a passar”. Així mateix, va avançar que abans de finals d’any es preveu la retirada de l’escut franquista que encara hi ha al Turó de Gardeny i que serà traslladat a l’Arxiu Arqueològic de l’ajuntament de Lleida. La Paeria també tindrà en compte la demanda expressada per establir un punt de memòria a la Seu Vella, en record de les persones que van estar empresonades allà després de la Guerra Civil.

Després de la tradicional ofrena floral davant de l’escultura Memòria, Dignitat i Vida, l’homenatge va finalitzar amb una actuació musical i escènica a càrrec de l’alumna del Conservatori Municipal Elena Gasós, i de les professores de l’Aula Municipal de Teatre Ares Piqué, Maricel Cano i Mireia Teixidó. L’acte va ser filmat i es reproduirà en els centres educatius de la ciutat.

«Un home em va ficar dins del meu edifici i així ens vam salvar»

Jordi Quílez és, juntament amb Ramon Ortín, un dels exalumnes del Liceu Escolar que ahir van assistir a l’acte commemoratiu a les víctimes del bombardeig.

No pot evitar emocionar-se quan recorda aquell 2 de novembre del 1937 en el qual, amb tan sols sis anys, “les bombes em van sorprendre al carrer. Aquell dia només vaig anar a l’escola al matí perquè a la tarda havia d’anar al metge. Quan va començar el bombardeig, un home que passava corrent per allà em va agafar en braços i em va ficar dins de l’edifici de casa meua, que era just al costat.

Ell es va tirar a sobre meu per protegir-me i els dos ens vam salvar”. Recorda que “en aquell moment va arribar el meu pare a casa, que estava espantat perquè es pensava que jo havia anat al col·legi. Els meus germans sí que eren a classe, en un altra escola del carrer Cavallers, i no els trobàvem enlloc.

Resulta que uns parents nostres els havien recollit i els havien portat a una torre, per protegir-los. Més tard em van dir que havia caigut una bomba al col·legi dels meus germans però es van salvar perquè no va arribar a explotar”.

La Baula recorda el bombardeig amb una sirena des de la Seu Vella

Nou avions Savoia-Marchetti S.M. 79 de l’aviació feixista italiana van bombardejar el 2 de novembre a les quatre de la tarda. La sirena d’avís no va sonar i l’atac va agafar per sorpresa els lleidatans en un moment en el qual els nens entraven a les aules i els comerços estaven oberts. Ahir, l’Ateneu Cooperatiu la Baula, en el marc del cicle Premi2N a la lluita antifeixista i per les llibertats, va fer sonar l’avís des de la Seu Vella. A més d’una ofrena floral a Blondel, va entregar els Premis 2N a Amical de Mauthausen, el Front d’Alliberament Gai de Catalunya i l’associació de víctimes del franquisme de la fossa 212 de Paterna.