SEGRE

El 20% de les persones majors de 80 anys acaben desenvolupant Alzheimer o Parkinson

Els investigadors veuen clau trobar mecanismes per avançar en el diagnòstic precoç || Uns 600 especialistes participen a la Llotja en el congrés de la Societat Espanyola de Neurociència

Moment de la inauguració del congrés a la Llotja, amb centenars d’experts.

Moment de la inauguració del congrés a la Llotja, amb centenars d’experts.MAGDALENA ALTISENT

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El 20% de les persones majors de 80 anys acaben desenvolupant Alzheimer o Parkinson, malalties neurodegeneratives l’origen de les quals encara es desconeix. Així ho van explicar ahir Joan Comella i Guglielmo Foffani, president i vocal, respectivament, de la Societat Espanyola de Neurociència (SENC), que fins demà celebra a la Llotja el dinovè Congrés amb més de sis-cents especialistes. Les malalties neurodegeneratives més comunes són l’Alzheimer, que afecta 9.000 lleidatans, i el Parkinson, amb 2.000 afectats a Lleida.

Les persones amb Alzheimer tenen plaques d’una proteïna anomenada beta-amiloide que s’acumula als espais entre les cèl·lules nervioses, o també cabdells fibril·lars d’una altra proteïna anomenada tau, que s’acumula a dins de les cèl·lules. Amb el pas del temps, el malalt va tenint pèrdues de memòria i en el seu desenvolupament final afecta el conjunt de l’organisme. “No se sap si l’acumulació d’aquestes proteïnes són la causa o la conseqüència de la malaltia”, va assenyalar Comella, que va dir que se sol diagnosticar entre els 60 i 70 anys, “encara que una persona pot estar desenvolupant-la durant quinze anys sense saber-ho [també passa amb el Parkinson]”.

Per això, va manifestar que “el gran repte” és buscar mecanismes per avançar el diagnòstic. En el cas del Parkinson, el cervell perd neurones que produeixen dopamina i, quan els nivells disminueixen, provoca un moviment deficient, així com altres símptomes. “Hi ha una proteïna anomenada alfa-sinucleïna que s’acumula de forma intracel·lular i hi ha els que pensen que són la causa i altres, la conseqüència, per la qual cosa també se’n desconeix l’origen”, va explicar Foffani, que va dir que a diferència de l’Alzheimer, sí que es detecta en persones més joves.

De fet, el 30% dels afectats té menys de 65 anys. “Hi ha molts tractaments que milloren els símptomes i el repte és aconseguir alentir el desenvolupament”, va manifestar. En les dos malalties, la gran majoria dels casos són espontanis, sense que la genètica familiar hi influeixi.

Tots dos van destacar que dur un estil de vida saludable com fer esport, menjar menys hidrats de carboni i aliments processats disminueix l’expectativa del desenvolupament de malalties i que dormir malament, l’obesitat, la hipertensió arterial, l’estrès i la contaminació l’augmenten. A més, ser diabètic de tipus 2 duplica o triplica el risc d’Azheimer.

“Emocionalment, les persones som com els altres mamífers”

El metge i neurocientífic José María Delgado García és conegut per investigar el funcionament del cervell amb animals de laboratori i és un dels homenatjats al Congrés per la seua trajectòria.

Va afirmar que el funcionament de part del cervell humà s’ha descobert gràcies a les rates i que “emocionalment som com elles i la resta de mamífers”. “La satisfacció al cervell per menjar o els estímuls negatius, com una conducta egoista, es va descobrir gràcies a les rates.” Delgado va explicar que treballa el mecanisme d’aprenentatge i memòria i que actualment es dedica a la neurociència social, ja que “no només els humans som sociables, sinó també moltes espècies”. Per exemple, va explicar que quan les rates aprenen no ho fan soles i que busquen aliments en cooperació.

“Descobrim el mecanisme de l’aprenentatge associatiu, relacionar una cosa amb l’altra, i l’any 2006 la revista Science el va titllar com un dels descobriments més importants.” Un dels experiments que fem és que “posem dos rates en una plataforma, poden baixar, prémer una palanca i que surti menjar. Soles no ho saben fer, però juntes sí”. “Un altre que fem és que una rata té dos palanques i si en prem una cau menjar i si prem la segona veu una altra rata.

Si la rata té gana, prem la del menjar, però si ha estat aïllada, prefereix contacte social”.

Espanya, on menys s’inverteix en investigació de malalties

El mèdic Joan Comella va destacar que el finançament públic per a la investigació de malalties a Espanya és molt baix, de l’1,5%, mentre que a Israel o Suïssa supera el 4%. Va explicar que per la crisi del 2008 va baixar un 50%, però que “des de fa uns anys hem remuntat una mica” i arran de la Covid “hi ha més conscienciació”, tot i que “encara estem lluny i cal invertir més”. En un altre ordre de coses, va assenyalar que el congrés servirà per compartir coneixements.

En la inauguració també van participar l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo; el president de la Diputació, Joan Talarn, i el rector de la UdL, Jaume Puy, que van destacar la importància d’investigar sobre el cervell.

tracking