Vuit peixos que s'han de consumir amb moderació

Els peixos, mol·luscos i crustacis tenen una tendència natural a emmagatzemar metilmercuri. El mercuri arriba al mar per l’aire o pel subsol i s’introdueix ràpidament a la cadena alimentària dels animals marins. S’incorpora a l’organisme dels grans peixos després de menjar-se els més petits, que el consumeixin en el plàncton i així continua d’acord a la cadena alimentària.

El consum de peix i marisc contaminat amb aquest element tòxic és la via principal d’exposició i, per això, es recomana conèixer quins són les espècies que poden contenir una quantitat de metilmercuri més gran i així evitar riscos per a la salut. Els peixos amb contingut alt en mercuri són:

El problema del mercuri consumit a través de mol·luscos i peixos és que aquest contaminant s’afegeix a l’organisme dels éssers humans amb els seus efectes nocius. Habitualment, la quantitat sol ser ínfima i poc perillosa, però si el consum d’aquest tipus d’aliments és freqüent pot causar problemes, ja que pot afectar el sistema nerviós central. Per reduir riscos, les recomanacions dels experts són que els menors de 10 anys i les dones encintes o lactants evitin el consum d’espècies amb alt contingut d’aquest metall pesant.

Per a la resta de la població adulta, es pot fragmentar en tres o quatre racions setmanals. En el cas dels peixos i mariscos amb contingut mitjà o baix es manté per a la població vulnerable el consell d’excedir-se de tres o quatre racions a la setmana procurant alternar sempre espècies de peix blanc i blau. En general, convé escollir preferiblement peixos menys proclius a la contaminació amb el mercuri, especialment peixos de talla petita, no predadors.