Per què prenem dotze grans de raïm la Nit de Cap d'Any?

Ja no es concep la Nit de Cap d’Any sense els dotze grans de raïm de la sort. Però, d’on ve aquesta curiosa tradició? Què simbolitza el raïm? Existeixen diverses explicacions, però tot sembla indicar que el costum va nàixer a Madrid.

La creença popular afirma que els dotze grans de raïm “de la sort” van començar a prendre’s de manera massiva a l’Estat espanyol la Nit de cap d’any de 1909, quan un excedent de la collita d’aquest fruit a Alacant va fer que les productores intentessin incrementar les vendes amb una innovadora campanya de Nadal que les relacionava amb aquestes dates i amb la bona sort. La varietat de raïm blanc Aledo es va convertir en sinònim de Nit de Cap d'Any i ja es venia en paquets de dotze preparats per consumir l’últim dia de l’any.

Tanmateix, existeixen registres i proves documentals que aquest costum ja es practicava prèviament, pel que és molt probable que l’excedent de 1909 només servís per estendre la tradició, no per crear-la. L’aparició d’aquesta pràctica se situa al Madrid de 1880 com una acció satírica i de protesta. En aquell temps, l’alta burgesia va copiar el costum francès de fer festes privades en Nadal en què es bevia xampany i s’utilitzava raïm com a acompanyament. Alhora, l’ajuntament madrileny va prohibir els festejos de carrer que se celebraven normalment en la Nit de Reis, pel que el poble va decidir aprofitar que encara estava permès reunir-se a la Porta del Sol per escoltar les campanades del rellotge la Nit de Cap d’Any i va començar a menjar raïm (un producte barat per a l’època) com a burla del costum aristòcrata i en senyal de protesta contra les restriccions de l’ajuntament.

Entre els arxius d’hemeroteca, el 2 de gener de 1894, El Siglo Futuro va incloure un article titulat "Las uvas bienhechoras", on parlava d’aquest costum. El mateix dia, a El Correo Militar es podia llegir: "L’imperible costum de menjar el raïm en sentir sonar la primera campanada de les dotze, tenia reunides en fraternal col·loqui infinitat de famílies, i tots a cor van cridar: Un any més!".

Segons les publicacions de llavors, la tradició va provocar tant interès que, ja el 1903, el raïm també es menjava a Tenerife, segons el diari La opinión de Tenerife, i a poc a poc es va anar ampliant a la resta de l'Estat. La premsa de 1907 es va queixar de què menjar raïm s’hauria arrelat tant en la societat quan la classe més baixa se'n burlava els primers anys.

Tradicionalment, el raïm és un fruit que se sol associar amb símbols positius com la germandat, la unió, l’alegria i el plaer o l’espiritualitat. En l’actualitat, la tradició marca que es col·loquin dotze grans de raïm davant de cada comensal per simbolitzar els dotze mesos de l’any. Cada raïm menjat després de la corresponent campanada de mitja nit suposarà bona sort el corresponent mes.

Altres tradicions

A Itàlia donen la benvinguda al nou any menjant llenties, un símbol de diners i riquesa en altres països. A més, un altre clàssic és portar la roba interior de color roig per tenir un nou any ple de felicitat en l’amor.

A Grècia es cuina en un gran pastís on col·loquen una moneda d’or o plata que omplirà de sort el futur de qui la trobi al seu plat, una cosa semblant a la figureta del Tortell de Reis

A Dinamarca és costum trencar plats a la porta dels éssers estimats després d’aquest últim sopar tan especial. En contra del que sembla, se suposa que aquest acte és una mostra d’afecte i bons desitjos.