La vacuna catalana contra la covid mostra bons resultats davant òmicron

La futura vacuna catalana contra la covid en la qual treballen els laboratoris Hipra, amb seu a Amer (Girona), presenta bons resultats davant la variant òmicron, segons ha confirmat aquest dimarts la ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant. La ministra ha visitat les instal·lacions d’aquesta empresa i ha recordat que treballa amb el mètode de recombinar proteïnes, amb la qual cosa està dissenyada per a les soques alfa i beta, però es pot adaptar a les "que puguin anar sorgint".

"Els resultats i la resistència que presenta la vacuna que s’està assajant en el dia d’avui davant la nova variant, davant l’òmicron, m’acaben de traslladar que és bona", ha indicat la ministra, que espera que es comercialitzi en el segon trimestre d’aquest any. Diana Morant ha subratllat les esperances que tant Espanya com Europa tenen posades en el treball que realitza Hipra i en aquesta capacitat d’adaptació a noves soques.

Morant ha detallat que aquesta especificitat recorda la de la vacuna de la grip que s’inocula anualment amb un nou disseny, "perquè la grip canvia". També ha destacat avantatges com la seua conservació a entre dos i vuit graus centígrads i que no necessita de cap tipus de preparació, pel que "si surt seria la millor vacuna que existiria".

De moment, segons la ministra, no existeix en el dia d’avui "cap tipus de dubte davant la seguretat de les persones ni falta d’eficiència", per la qual cosa s’espera que aquest gener s’autoritzi des de l’Agència Espanyola del Medicament el pas a la tercera fase d’assajos, en els quals participarien 3.000 persones i quinze hospitals entre espanyols i d’altres països. Hipra treballa amb un model de vacuna pròpia, però també amb un de reforç, aprovat a Espanya per a persones que han rebut prèviament les dosis de Pfizer. Tanmateix, Diana Morant ha puntualitzat que, "en assajos posteriors, es provarà de reforç amb les diferents vacunes que existeixen al mercat".

El desig expressat per Morant és que el 2022 sigui un "any d’esperança en la superació de la pandèmia" i en la recuperació de les seues "derivades socioeconòmiques". L’eix de futur serà "la col·laboració públic-privada" com l’exercida en el cas d’Hipra, de la que ha anunciat que rebrà 2 milions d’euros al capdavant d’un consorci d’empreses per a investigació d’una teràpia avançada dirigida a confeccionar una vacuna contra "un virus que provoca bronquiolitis i pneumònies en totes les edats, però especialment en nens d’edats molt primerenques".

Aquest finançament s’emmarca en els projectes missions "que treu el Centre de Desaenvolupament Tecnològic Industrial del Ministeri de Ciència" i que acaba de resoldre "per valor de 120 milions d’euros adjudicats a 37 projectes". Al seu torn, tot aquest treball s’engloba segons ha manifestat la ministra "en un altre de país, el PERTE -Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica- de salut d’avantguarda," que mobilitza més de mil milions d’euros.

Finalment, Diana Morant ha assenyalat que espera que Hipra assoleixi el mateix èxit en la recerca de voluntaris per a la nova fase d’assaig de la seua vacuna que la que ha obtingut fins el moment.

L’objectiu final seria en tot cas tenir en aquell segon trimestre de l’any "vacuna espanyola i que milloraria les existents" després que el Govern espanyol hagi acompanyat l’empresa catalana "des del primer moment". Aquest suport s’ha concretat "a través de l’assessorament científic, l’aportació dels espais com hospitals per fer els assajos i l’assessorament en matèria de normativa." A tot això s’ha sumat el finançament, "amb una primera ajuda de tres milions d’euros per a investigació i una segona de quinze" que està fent que l’empresa tingui capacitat de producció.