Una manera de reduir el contagi, segons un estudi: tossir cap a baix

Investigadors de l’Institut Nord-Americà de Física (AIP, per les seues sigles en anglès) han conclòs que tossir cap a baix redueix la propagació de les gotetes respiratòries i, per tant, disminueix la possibilitat de contagi de Covid-19. Atès que moltes persones fan vida en llocs interiors durant els mesos d’hivern i que les gotes respiratòries contribueixen en gran manera a la propagació del SARS-CoV-2, la comunitat científica ha renovat el seu interès per la dinàmica que és subjacent a la seua propagació. Modelar aquest comportament en una varietat d’escenaris per a partícules que van des d’una mida inferior a 1 micròmetre fins 1.000 micròmetres resulta un repte.

Així, aquests investigadors han descrit la dispersió de les gotes generades per la tos de les persones en pujar i baixar les escales. L’investigador Hongping Wang i el seu equip mostren models que condueixen a la caiguda de gotes respiratòries des d’un maniquí dins d’un túnel d’aigua, que es va inclinar en diferents angles per imitar una persona pujant i baixant escales. "S’observen dos patrons diferents de dispersió de les gotes a causa dels diferents fluxos de línia", ha assenyalat Wang. "Aquests resultats suggereixen que hem de tossir amb el cap cap al terra per garantir que la majoria de les gotes entrin a la regió de la línia que es deixa en tossir", afegeix.

El grup va imprimir en 3D maniquins amb resina blanca, cada un amb un angle d’inclinació diferent per representar la inclinació cap a dins que fem de forma natural en pujar les escales i la inclinació cap enrere en baixar. Després de col·locar cada maniquí al túnel d’aigua, van introduir en ell microesferes de vidre buides. En ser il·luminades per làsers, les microesferes de vidre permetien visualitzar el moviment del flux darrere dels maniquins. Aquest camp de flux es va estudiar mitjançant una tècnica denominada "velocimetría d’imatges de partícules".

En les simulacions per ordinador, les partícules situades per sota del cap i en moviment cap al terra quedaven atrapades en la línia de cada maniquí i es desplaçaven cap a baix. Pel que sembla, les partícules situades per sobre del cap eren capaces de desplaçar-se a distàncies relativament llunyanes en sentit horitzontal, com si fossin emeses des de la part superior del cap.

En el cas dels maniquins la inclinació dels quals reflectia la pujada d’escales, les partícules es concentraven per sota de l’espatlla i es desplaçaven cap a baix amb una distància de recorregut curta. Per simular la baixada, les partícules que es dispersaven per sobre del cap de la persona eren transportades durant una llarga distància. "El repte més gran és com utilitzar les partícules a l’aigua per simular les gotes en l’aire", explica Wang. "El més sorprenent va ser que les partícules més altes que el cap poden recórrer una distància molt més gran que les partícules més baixes que el cap a causa de la inducció del flux de línia". Ara, Wang vol estudiar els efectes tridimensionals del que passa quan les persones reals tussen en caminar en condicions experimentals.