x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

HOLOCAUST

Un notari jueu d'Amsterdam, sospitós d'assenyalar l'amagatall d'Anna Frank

  • EFE
Actualitzada 18/01/2022 a les 14:56
Un notari jueu d'Amsterdam, sospitós d'assenyalar l'amagatall d'Ana Frank

Un notari jueu d'Amsterdam, sospitós d'assenyalar l'amagatall d'Ana Frank

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Retrat d'Ana Frank en una habitació de la seua antiga casa situada a Amsterdam (Holanda).

EFE/Koen Van Weel

Arnold van den Bergh, un notari jueu d’Amsterdam, protagonitza la trama de traïció que va acabar amb la deportació d’Ana Frank el 1944 al camp d’extermini d’Auschwitz. Membre del Consell Jueu, podria ser qui va revelar als nazis l’amagatall, a canvi de protecció per a la seua pròpia família.

Ha estat la pregunta del milió durant gairebé vuitanta anys. El seu pare, Otto Frank, coneixia, per una nota anònima, la identitat de qui va trair a la seua família, però va ocultar la dada per temor, potser, a l’antisemitisme de la postguerra, segons una investigació internacional que ha sortit avui publicada al llibre "La traición de Ana Frank", de Rosemary Sullivan.

"En aquell moment, el seu amagatall a Amsterdam va ser revelat al Jüdische Auswanderung ("Emigració Jueva", JA, que organitzava les deportacions a Alemanya i Polònia) per A. van donin Bergh". El JA tenia una llista completa d'adreces que ell havia proporcionat", indicava la nota de 1945. En una entrevista posterior, Otto Frank va esmentar que els jueus l’havien traït.

La Policia neerlandesa va fer dos grans investigacions, una el 1948 i una altra el 1963, ambdues centrades en un dels treballadors del magatzem, Wilhelm van Maaren, com a principal sospitós d’informar sobre el parador de la família Frank, però cap va ser capaç de trobar evidències concloents que determinin la seua culpabilitat.

La nota anònima

La còpia mecanografiada de la nota amb el nom Van den Bergh (1886-1950), que ja era en una llista de possibles traïdors, ha estat localitzada a l’expedient de la investigació de 1963, que llavors va dur a terme el detectiu Arend van Helden.

Una vintena d’experts forenses, entre ells criminòlegs, psicòlegs, analistes de dades, científics forenses i un agent jubilat de l’FBI, Vince Pankoke, es van mobilitzar el 2017, ajudats per tècniques policials modernes i per intel·ligència artificial, a la recerca de resoldre "el cas obert més antic de la història".

No hi ha proves de l’ADN ni imatges de vídeo que serveixin d’evidència per implicar Van den Bergh, però aquesta "teoria té una probabilitat d’almenys el 85%", va defensar Pankoke.

L’argument: el notari hauria accedit a una llista d’amagatalls elaborada pel Consell Jueu i la va guardar com "una assegurança de vida". Allà hi havia també l’Annex Secret, una extensió d’un magatzem que se situava al número 263 de Prinsengracht d’Amsterdam.

A més, tenia accés als funcionaris alemanys. Va actuar com a notari en la venda forçosa de la col·lecció d’art de Jacques Goudstikker a nazis com el líder militar alemany Hermann Göring. Durant la guerra, la seua família va rebre un indult temporal per evitar la seua deportació als camps de concentració, un estatus especial de què van ser desposseïts més tard.

Només una teoria

Es va utilitzar intel·ligència artificial per buscar informació entre 66 gigabytes de dades, en cerca, per exemple, de connexions entre les batudes en altres amagatalls, eliminant la teoria que el descobriment fos coincidència i per traçar un mapa dels residents de l’Annex Secret o La Casa del darrere, que la jove Ana Frank va descriure al seu famós diari.

Aquestes conclusions encara no han estat revisades per experts independents. El director de la Casa d’Ana Frank, Ronald Leopold, va subratllar que l’anàlisi és "molt bona i acurada", però creu que falten peces importants del trencaclosques i "es necessita més investigació" sobre aquesta teoria. "Cal anar amb compte amb col·locar algú en la Història com un traïdor a Ana Frank, si no s’està 100 o 200 per cent segur d’això", va afegir.

Altres experts en els Països Baixos també s’han mostrat crítics a la televisió pública, considerant aquesta conclusió "una suposició" per la falta d’una prova irrefutable.

L'adreça de l’Annex Secret va arribar a mans d’un oficial alemany de les SS, que va encarregar als seus efectius a anar el 4 d’agost de 1944 arrestar a la família d’Ana Frank, però els investigadors admeten que falten encara evidències concloents sobre com el notari va filtrar l'adreça i qui va escriure la nota anònima que va convèncer a Otto Frank d’aquesta teoria.

Ana Frank va morir al febrer de 1945, amb 15 anys, en el camp de concentració de Bergen Belsen, a Alemanya, i el seu diari, que inclou el seu amagatall entre 1942 i 1944 en un refugi d’un edifici en el centre d’Amsterdam, va ser trobat més tard i publicat pel seu pare, Otto, com un important testimoni d’aquella època.

Descobrir
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre