Espanya és el país que més fàrmacs contra l'ansietat o l'insomni consumeix del món

Més d’un terç dels espanyols té problemes de salut mental, segons les autoritats sanitàries. Els problemes més freqüents són els de ansietat, depressió o per somatització.

De fet, durant la pandèmia, els problemes de salut mental s’han multiplicat gairebé per dos: ja abans de la covid-19, el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) informava que gairebé un 20% dels espanyols es trobava en tractament psicològic o psiquiàtric, però des d’aleshores més del 40% de la població espanyola ha anat al psicòleg o al psiquiatre per problemes d’ansietat, i més del 30% per depressió.

Els trastorns d’ansietat i depressió són els que més augmentat, però no són els únics: els trastorns de la conducta alimentària (anorèxia, bulímia...), del comportament o els intents de suïcidi estan incrementant-se, especialment entre els nens i adolescents.

La Junta Internacional de Fiscalització d’Estupefaents (JIFE), dependent de Nacions Unides, monitora la fabricació, comerç i consum de fàrmacs legals. Al seu últim informe, de l’any 2021, indica que Espanya és el país que més benzodiazepines consumeix del món.

Aquell any, a Espanya es van consumir 110 dosis diàries de benzodiazepines per cada 1.000 habitants. Això significa que, durant aquell any, una mitjana de 110 persones per cada mil han consumit una dosi de benzodiazepina al dia. Bèlgica, amb 84 dosis diàries per cada 1.000 habitants, i Portugal amb 80 dosis diàries per cada 1.000 habitants, són altres països on es consumeixen massa benzodiazepines.

Les benzodiazepines són fàrmacs utilitzats per al tractament dels trastorns d’ansietat o insomni, entre d’altres: Diazepam (Valium), Alprazolam (Trankimacin) o Lorazepam (Orfidal) són alguns dels més coneguts. Encara que aquests medicaments són una eina terapèutica efectiva, no estan exemptes d’efectes secundaris i riscos, alguns d’especialment greus:

• Generen importants nivells de dependència, tolerància i síndrome d’abstinència si es manté el seu consum, per això el seu ús està delimitat en el temps al cap de poques setmanes i és molt important no allargar-lo.
• Tenen importants interaccions quan es barregen amb alcohol, altres substàncies, o altres medicaments.
• Cal tenir especial cura al volant, ja que la ingesta d’aquests fàrmacs alenteix els temps de reacció.
• Entre els grans, augmenta el risc de deteriorament cognitiu, de caigudes i fractures.

També entre els menors

D’altra banda, l’última edició de l'Enquesta sobre l’Ús de Drogues en Ensenyaments Secundaris (ESTUDES), realitzada el 2021 entre població adolescent entre 14 i 18 anys, indica que aquell any havien disminuït el consum de totes les substàncies excepte els hipnosedants (tranquil·litzants, sedants i somnífers):

• Un 13,6% dels adolescents consumeixen aquests psicofàrmacs; un punt més que l’any 2019.
• El percentatge és molt més gran entre les noies, gairebé el doble.
• Un 7,2% no té recepta mèdica.
• A més, juntament amb el tabac o l’alcohol, aquest tipus de medicaments hipnosedants es troben entre les substàncies d’inici més primerenc: al voltant dels 14 anys.

Bé perquè els aconsegueixen d’alguna manera, o bé perquè els tenen a casa a l’abast de la mà, el cert és que els adolescents prenen tranquil·litzants o somnífers, ho fan cada vegada més i des d’edats molt primerenques.

L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) alerta que la falta de professionals en salut mental en el Sistema Nacional de Salut i la medicalització dels problemes mentals són factors que contribueixen a l’augment en el consum de psicofàrmacs. És necessari prendre mesures i destinar més recursos a l’atenció de la salut mental en la sanitat pública, afegeixen. 

Segons dades del Ministeri de Sanitat, ja el 2018 gairebé la meitat de les persones que atenen els metges de capçalera hi van per problemes psicoemocionals. Els professionals disposen de molt poc temps per atendre als pacients i tampoc no solen comptar amb les eines o especialització per abordar el problema, amb la qual cosa es recorre al receptari, una solució que a curt termini pot ser efectiva per tractar els símptomes, però que no està exempta de riscos i a la llarga, no soluciona el problema, justifica l’OCU.