Per què se celebra cada 30 de juny el Día de l'Asteroide?

Des de 2015, científics, astrònoms, astronautes, artistes i personalitats de tot el món criden a celebrar cada 30 de juny el Día Mundial de l’Asteroide.

S’organitzen accions a tot el món per recollir firmes en favor de la Declaració 100 X. El seu objectiu és conscienciar del perill que significa l’impacte d’un asteroide sobre la Terra, i la importància de descobrir i seguir els milers i milers d’aquests objectes potencialment perillosos per a la vida al nostre planeta.

El motiu no és cap altre que l’aniversari del gran impacte d’una roca espacial més recent en la història del nostre món. Va succeir el 30 de juny de 1908, a Tunguska, Sibèria, on un objecte de 80 metres va explotar en l’aire i va devastar una àrea equivalent a una gran ciutat.

L’explosió va ser detectada per nombroses estacions sismogràfiques i fins per una estació barográfica al Regne Unit a causa de les fluctuacions en la pressió atmosfèrica que va produir. Va incendiar i va enderrocar arbres en una àrea de 2.150 quilòmetres quadrats, trencant finestres i fent caure a la gent a terra a 400 quilòmetres de distància.

Durant diversos dies, les nits eren tan brillants en parts de Rússia i Europa que es podia llegir després de la posta de sol sense necessitat de llum artificial, segons Viquipèdia. Als Estats Units, els observatoris de la Muntanya Wilson i l’Astrofísic del Smithsonian van observar una reducció en la transparència atmosfèrica de diversos mesos de durada, en la qual cosa es considera el primer indici d’aquest tipus associat a explosions d’alta potència.

L’energia alliberada s’ha establert en aproximadament 30 megatones. Si hagués explotat sobre zona habitada, s’hauria produït una massacre d’enormes dimensions. Segons testimonis de la població tungus -l’ètnia local nòmada d’origen mongol dedicada al pasturatge de rens- que el va veure caure, "brillava com el Sol".

Informes del districte de Kansk (a 600 quilòmetres de l’impacte), van descriure successos tals com barquers precipitats a l’aigua i cavalls enderrocats per l’ona de xoc, mentre les cases tremolaven i a les lleixes els objectes de pisa es trencaven. El maquinista del ferrocarril Transsiberià va aturar el tren tement un descarrilament, en notar que vibraven tant els vagons com els raïls.