Un estudi vincula la pèrdua de l'olfacte o el gust després de la COVID-19 amb problemes de memòria

Un estudi publicat a la revista científica 'European Archives of Psychiatry and Clinical Neuroscience' ha trobat un vincle entre la pèrdua de l’olfacte o el gust després de passar la COVID-19 amb problemes de memòria. Estudis realitzats abans de la pandèmia de COVID-19 van demostrar que la pèrdua de l’olfacte podia ser un signe primerenc de la imminent aparició de la malaltia d’Alzheimer.

Hi ha proves en la literatura científica que aquest trastorn sensorial pot aparèixer anys abans dels primers símptomes cognitius, el que suggereix un vincle entre les regions cerebrals responsables de la memòria i de la interpretació dels estímuls olfactius. En aquest nou treball, un grup d’investigadors brasilers va analitzar les dades clíniques de 701 pacients tractats per COVID-19 moderada o greu en l’Hospital das Clínicas entre març i agost de 2020.

Les avaluacions realitzades sis mesos després de l’alta hospitalària van mostrar que els pacients amb els trastorns de l’olfacte i del gust més greus després de la COVID-19 van obtenir els pitjors resultats en les proves cognitives, especialment quan aquestes implicaven la memòria, i que els resultats de les proves no es correlacionaven amb la gravetat del seu estat en la fase aguda de la malaltia.

"L’olfacte és un vincle important amb el món exterior i està estretament relacionat amb les experiències passades. L’olor d’un pastís pot evocar records d’una àvia, per exemple. En termes de connexions cerebrals, l’olfacte interactua de forma molt més sòlida amb la memòria que amb la vista i l’oïda", afirma l’otorrinolaringòleg Fábio Pinna, últim autor de l’article que recull l’estudi.

L’estada mitjana a l’hospital de tot el grup de pacients estudiats va ser de 17,6 dies. La seua edat mitjana era de 55,3 anys. Alguna cosa més de la meitat (52,4%) eren homes. Una proporció lleugerament major (56,4%) va requerir cures intensives per complicacions de la malaltia, i alguna cosa més d’un terç (37,4%) va anar intubat.

L’olfacte i el gust es van avaluar sis mesos després de l’alta hospitalària mitjançant qüestionaris prèviament estandarditzats per a aquest tipus d’estudis i que també cobrien aspectes relacionats amb la qualitat de vida.

El dèficit gustatiu moderat o sever (reducció del sentit del gust) va ser la complicació sensorial més freqüent (20%), seguit d’un dèficit olfactiu moderat o sever (18%), un dèficit moderat o sever tant de l’olfacte com del gust (11%), i la paròsmia (9%), que és una distorsió de la percepció olfactiva, de manera que una olor de què abans gaudia es torna desagradable, per exemple.

Fins a 12 dels participants van declarar tenir al·lucinacions olfactives (percebre olors que d’altres desconeixen) i nou al·lucinacions gustatives (percebre sabors sense menjar res). En ambdós casos, la majoria va dir que les al·lucinacions només es van produir després de patir COVID-19. En resposta a una pregunta sobre el seu estat de salut general, el 10,1 per cent va elegir pobre o molt pobre, el 38,5 per cent va optar per regular i el 51,4 per cent va preferir bo o molt bo.

Es van investigar símptomes psiquiàtrics com l’ansietat i la depressió, també mitjançant qüestionaris estandarditzats, i es van aplicar proves neuropsicològiques per mesurar funcions cognitives com la memòria, l’atenció i la velocitat de raonament. Finalment, es van utilitzar tècniques estadístiques per analitzar tots els resultats a fi de detectar correlacions entre els símptomes neuropsiquiàtrics i les disfuncions sensorials.

Es va comprovar que els subjectes que informaven de paròsmia tenien més problemes de memòria que la resta, mentre que els que presentaven un dèficit gustatiu moderat o greu van obtenir resultats significativament pitjors en una prova utilitzada per avaluar la memòria episòdica i l’atenció. Els subjectes que van declarar una pèrdua moderada o severa tant de l’olfacte com del gust també van resultar tenir una memòria episòdica significativament deteriorada.

"No trobem cap símptoma psiquiàtric [com l’ansietat o la depressió] que s’associés amb la pèrdua de l’olfacte i del gust, però com era d’esperar observem que l’atenció i la memòria episòdica estaven més deteriorades en els pacients amb més alteracions quimiosensorials. Aquesta troballa corrobora la hipòtesi que el COVID afecta a la cognició, i que el dany en aquesta àrea no només té causes psicosocials o ambientals", detalla Rodolfo Damiano, primer autor de l’article.