Per aquesta raó és tan difícil evitar que ens piquin els mosquits

El dogma científic assenyala que els sistemes sensorials dels animals són exquisidament organitzats i especialitzats; cada neurona olfactiva té un sol tipus de receptor. Tanmateix, un nou estudi constata que això no és així en els mosquits, per això són capaços sempre d’olorar els humans. "L’inesperat resultat demostra que encara és més difícil del que es pensava confondre als mosquits quan busquen implacablement la sang humana", resumeix Leslie Vosshall, del Institut Mèdic Howard Hughes dels Estats Units; aquesta científica i el seu equip descriuen a la revista Cell els mecanismes neuronals d’aquests insectes per assegurar-se que sempre poden olorar -i picar- els humans.

L’estudi, en el qual també participa la Universitat Rockefeller, dona "un gir" al model convencional sobre el circuit neuronal que els animals utilitzen per detectar i distingir milers d’olors diferents en els seus sistemes olfactius, assenyalen els autors. "Hem descobert que Aedes aegypti -el principal propagador del dengue, el zika, la febre groga i el virus chikunguña- utilitza un principi d’organització diferent, amb moltes neurones que coexpressen múltiples gens de receptors quimiosensoriales," escriuen els autors al seu article.

Les femelles d’aquests mosquits -les que piquen- se senten intensament atretes tant pel CO2 que exhalen les persones com per la seua olor corporal, que detecten mitjançant receptors quimiosensoriales. Fins ara, la proposta assentada, basada en les investigacions dels nobel Linda Buck i Richard Axel, era que els sistemes sensorials dels animals eren summament especialitzats; és a dir, cada neurona olfactiva tenia un sol tipus de receptor, que detecta un conjunt específic de substàncies químiques i després es connecta a una sola estructura en el bulb olfactiu.

Segons aquesta lògica, hi hauria diferents tipus de neurones que responen a l’olor de les maduixes, per exemple, altres a l’oli d’oliva, altres a la mantega de cacauet, altres a la gasolina, i així successivament. Tanmateix, segons aquesta investigació, almenys en aquests mosquits, cada cèl·lula neuronal té diversos tipus de receptors, no només un. Una sola neurona de mosquit pot detectar diferents olors. "La idea convencional d’un receptor per olor i un receptor per neurona era tan forta que no hi havia raó per investigar l’existència de múltiples receptors", assenyala Christopher Potter, de la Universidad Johns Hopkins: "Ara sabem que cal buscar-los".

La complexitat afegida al sistema olfactiu dels insectes té un perfecte sentit evolutiu, apunten els investigadors, especialment per als mosquits que han de trobar els humans per sobreviure. Tenir diversos tipus de receptors a cada neurona augmenta la seua capacitat per detectar el CO2 exhalat i tota la gamma d’olors corporals: quan es tracta d’evitar la picadura bloquejant alguns dels receptors, els mosquits poden continuar localitzant fàcilment la sang utilitzant els seus altres receptors. "És un truc molt bo", resumeix Vosshall: "Els mosquits tenen un pla b després d’un altre pla b. Per a mi el sistema és irrompible". Òbviament, afegeix, això no és una bona notícia per a l’esforç per reduir el nombre de malalties transmeses per mosquits, com la malària, la febre groga i el dengue; "Almenys ara tenim una visió més realista de què ens enfrontem". "Qualsevol intent futur de controlar els mosquits mitjançant repel·lents o qualsevol altra cosa ha de tenir en compte l’|com deinfrangible que és la seua atracció cap a nosaltres", indica Vosshall, que creu que altres insectes poden tenir un mecanisme similar.