Un estudi de l'Hospital de Bellvitge confirma que l'estimulació cerebral redueix un 42,5% els símptomes en el TOC sever
El tractament també disminueix l’ansietat i la depressió en aquests pacients
Un estudi de l'Hospital de Bellvitge confirma que l'estimulació cerebral redueix un 42,5% els símptomes en el TOC sever
Un equip multidisciplinari de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) i l’IDIBELL ha confirmat que l’estimulació cerebral és una tècnica segura i efectiva per tractar els casos més severs del Trastorn Obsessiu-Compulsiu (TOC), els resistents als tractaments convencionals (10% del total), amb una reducció del 42,5% dels símptomes obsessius a llarg termini. L’estimulació cerebral profunda és un tractament quirúrgic que consisteix en implantar uns elèctrodes que permeten estimular elèctricament punts específics del cervell de forma selectiva i reversible, aconseguint beneficis terapèutics de malalties resistents a tractaments, com el parkinson, la tremolor essencial, la distonia o l’epilèpsia.
Els Serveis de Psiquiatria i Neurocirurgia de l’HUB van iniciar el programa de tractament amb estimulació cerebral profunda per a pacients amb TOC resistent i sever al 2007.
L’equip multidisciplinari de l’HUB ha estudiat l’evolució de pacients tractats en aquest centre hospitalari entre 2007 i 2020 durant una mitjana de 6,4 anys i els han comparat amb un grup de pacients obsessius severs i resistents, als que es va oferir la possibilitat de rebre estimulació cerebral profunda, però la van rebutjar. Els resultats, publicats a la revista científica ‘Brain Stimulation’, determinen que, a més de reduir els símptomes obsessius, l’estimulació cerebral profunda també ha incidit en una millora de l’ansietat i la depressió en aquests pacients i una recuperació significativa de la seva capacitat funcional.
L’estudi ha comprovat, a més, que pocs pacients experimenten efectes adversos i que la majoria d’aquests són lleus i transitoris.
El TOC, la malaltia del “dubte”
Les persones que pateixen Trastorn Obsessiu-Compulsiu (TOC) presenten pensaments, imatges o impulsos no desitjats (obsessions) que provoquen comportaments o accions mentals repetitives (compulsions). Aquestes obsessions i compulsions, així com les conductes evitatives, impacten en les activitats de la vida quotidiana, causant-los-hi un gran patiment emocional. Aproximadament, un 2% de la població general desenvolupa un TOC, i no se’n coneix una causa específica, tot i que intervenen factors genètics i ambientals.
Aproximadament una de cada deu persones que pateix TOC presenta una forma crònica i incapacitant de la malaltia. Aquests casos més severs són resistents als tractaments convencionals -psicoteràpia i fàrmacs- i comporten gran patiment tant a pacients com a família.
