SEGRE

SALUT

Sanitat no aborda la retirada de mascaretes al transport públic a causa de l'"ascens lleu" de casos

La ministra de Sanitat, Carolina Darias.

La ministra de Sanitat, Carolina Darias.Europa Press

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La ministra de sanitat, Carolina Darias, ha assenyalat que el Ministeri i les comunitats autònomes no han abordat aquest divendres la retirada de l’obligatorietat de les mascaretes al transport públic a causa de la recomanació dels experts de la Ponència d’Alertes i a l’"ascens lleu" de casos de COVID-19. "No ha sortit, no ha estat objecte de comentari ni estava en l’Ordre del Día. Cap dels consellers no ho ha fet", ha explicat la ministra en roda a Santiago de Compostel·la (Galícia) després de la reunió del Ple del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS).

Darias ha recordat que en l’últim CISNS el Ministeri i les CCAA van coincidir que "fossin els experts els que continuïn assessorant a la presa de decisions" sobre la retirada o no de les mascaretes al transport públic. "La Ponència d’Alertes es va reunir recentment i va concloure que cal continuar esperant el moment. Estem en una tendència ascendent, és veritat que lleu i sense impacte hospitalari ara per ara, però la Ponència ha dit que vol continuar valorant-lo", ha esgrimit la ministra. Darias ha detallat que des del 23 d’agost fins el 9 de setembre la incidència de casos de COVID-19 baixava al voltant d’un 1,7 per cent al dia. Tanmateix, des del 30 de setembre s’ha observat una "lleugera tendència ascendent" de l’1,1 per cent diària.

A l’informe de Sanitat d’aquest divendres, avançat per la ministra, la incidència en majors de 65 anys ha avançat 13 punts respecte a dimarts, situant-se en 168 davant 155,55. En qualsevol cas, i tal com ha postil·lat la ministra, aquesta lleugera pujada no s’està traduint en un augment de l’ocupació hospitalària, que continua sent "la més baixa de tota la pandèmia".

Malgrat l’evolució dels casos, el Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes han acordat aquest divendres que els informes epidemiològics de la COVID-19 i de la verola del mico es publiquin amb periodicitat setmanal, i no dos cada setmana, com fins ara.

La seu de l’Agència de Salut Pública segueix en l’aire

La Interterritorial també ha abordat aquest divendres l’Avantprojecte de l’Agència Estatal de Salut Pública, que ja va ser aprovat en primera volta pel Consell de Ministres i que passarà de nou per aquest òrgan "abans que s'acabi l’any" per ser enviat a les Corts. "Ha finalitzat el tràmit de consulta pública i ara estem en procés d’observació, valorant les observacions realitzades fins ara", ha detallat Darias.

La ministra ha indicat que algunes comunitats autònomes, com Galícia o Aragó, "s’han continuat proposant" per ser la seu d’aquest organisme, tot i que encara no s’ha pres una decisió. "Seguim en escolta activa per a l’adopció de la decisió quan arribi el moment. Totes i cadascuna de les comunitats compleixen les condicions", ha esgrimit.

Cas de grip aviària en humans: "Molt poc freqüent"

D’altra banda, la ministra també ha estat preguntada sobre el primer cas de grip aviària H5N1 en humans a Espanya. En concret, es tracta d’un treballador, que no ha necessitat ingrés hospitalari, d’una granja avícola de la província de Guadalajara, on es van sacrificar desenes de milers de gallines per un focus de grip aviària a començaments de setembre.

Sobre això, Darias ha aclarit que es tracta d’"un fenomen molt poc freqüent". "La temporada 21/22 ha estat la de més incidència d’infeccions a tot Europa de grip aviària. La majoria tenen a veure amb les aus silvestres que moltes vegades comparteixen menjadores o espais amb aus en granges", ha explicat. A més, ha afegit que el contagi entre humans d’aquesta grip aviària és "molt extremadament infreqüent". "Continuem monitorant la situació sense que fins ara hàgim d’anar més enllà", ha postil·lat la ministra.

Acords del consell interterritorial

El CISNS també ha abordat aquest divendres diversos acords de la Comissió de Prestacions, assegurament i finançament. En primer lloc, sobre la priorització de pacients amb diabetis mellitus tipus 2 que realitzin teràpia intensiva amb insulina i requereixin realitzar almenys sis puncions digitals al dia per a l’automonitoratge de la glucosa en sang, als quals facilitar els sistemes de monitoratge de glucosa.

El segon prova de mantenir a la cartera comuna de serveis del Sistema Nacional de Salut (SNS) el sistema de reparació percutani de la vàlvula mitral mitjançant clip, en les mateixes condicions que es recullen en el protocol de l’estudi de monitoratge. Finalment, han vist l’acord per eliminar les hipoglucèmies inadvertides com a criteri d’exclusió en el finançament dels sistemes de monitoratge de glucosa en nens i adolescents amb diabetis mellitus tipus 1 que realitzin teràpia intensiva amb insulina i requereixin realitzar almenys sis puncions digitals al dia per a l’automonitoratge de la glucosa en sang.

Més enllà dels acords, també han tractat la creació del sistema d’informació HEBAR com a eina epidemiològica ambiental basada en el control de les aigües residuals. Amb aquest mètode es vigilarà de forma sistemàtica com circula el SARS-CoV-2 i les seues variants, i servirà també d’"alerta primerenca" davant de futurs brots d’aquest i altres agents patògens.

tracking