SEGRE

PATRIMONI MEMÒRIA HISTÒRICA

Acaben les obres per fer visitable la fossa del Soleràs

L'adequació s'ha portat a terme en el marc del projecte 'Paisatges de Ponent' || Van trobar-hi restes de 146 persones

Els plafons explicatius a la fossa comuna del cementiri vell.

Els plafons explicatius a la fossa comuna del cementiri vell.DIPUTACIÓ DE LLEIDA

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

El Soleràs ha finalitzat les obres d’adequació de la fossa de la Guerra Civil on es van trobar les restes de 146 persones. L’actuació, cofinançada per la Diputació, l’ajuntament d’aquest municipi de les Garrigues i els fons FEDER per un import de 24.670 euros, pretén obrir al públic aquest espai dedicat a la recuperació de la memòria històrica, recordant la necessitat d’una societat justa, dialogant i pacífica. L’adequació de la fossa s’ha centrat en la neteja de l’entorn, la consolidació del mur existent, la construcció d’un altre mur de suport i la col·locació d’un passamà de guia.

A més, han instal·lat dos plafons explicatius, un a la porta del cementiri i un altre a la zona sud, amb una breu explicació per als visitants. A l’interior del recinte, han col·locat una capa superficial de sauló, perquè es puguin distingir les fosses de la resta. Per facilitar l’accés, s’han suavitzat els pendents de l’entorn a fi que sigui més accessible.

La majoria de les restes trobades pertanyien a soldats republicans, encara que també hi havia cinc civils que van morir en el bombardeig del 24 de desembre del 1938.

La Generalitat ja ha identificat onze de les víctimes enterrades

El Soleràs, a uns 30 quilòmetres del front de l’Ebre i a 40 quilòmetres del front del Segre, es va posicionar com un punt de referència idoni per a la rereguarda republicana. Per aquesta raó, el municipi va ser escollit per aixecar un dels hospitals de campanya de l’exèrcit republicà, atenent soldats provinents dels dos fronts durant més de sis mesos.

A la fossa situada al cementiri vell, Memòria Democràtica de la Generalitat va trobar fa cinc anys les restes de 146 persones (127 individus complets i dinou amputacions d’extremitats), convertint-se així en una de les fosses més grans excavades a Catalunya. El programa d’identificació genètica ja ha permès posar nom i cognoms a onze d’aquestes víctimes.

tracking