El romànic i la festa de les falles, una història d'èxit

La llista d’espera per entrar a formar part del selecte club de la Unesco és llarga. Pocs són els afortunats que compten amb més d’una declaració. És el cas de la Vall de Boí, que el 30 de novembre de l’any 2000 no va dormir esperant notícies d’Austràlia, a l’altra punta del món i, per fi, a la matinada, les campanes de Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat de Durro, Santa Maria de Cardet, l’Assumpció de Cóll i l’ermita de Sant Quirc de Durro van anunciar que el conjunt romànic havia aconseguit ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Aquest reconeixement d’un patrimoni que compta amb més de nou segles d’història va revitalitzar el territori, el va posar al mapa turístic internacional i va aconseguir atreure unes 130.000 persones anuals. El balanç d’aquests vint-i-dos anys és molt positiu. Però si segons la llei de Murphy tot el que va malament pot empitjorar, també millora el que és bo.

I el 2015 el comitè intergovernamental per a la salvaguarda del patrimoni immaterial de la Unesco va incloure en aquesta llista internacional de la candidatura de les festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus, presentada per Andorra en col·laboració amb Espanya i França i que inclou les falles de quinze poblacions de Lleida, un revulsiu important per a la consolidació d’aquesta tradició, molt present a l’Alta Ribagorça, però també al Pallars Sobirà, el Jussà i l’Alt Urgell. Al pla, la festa gran va ser la declaració de la pedra seca com a Patrimoni de la Humanitat el 2018. Una pàtina de prestigi per a les edificacions més humils.

El Turó de la Seu Vella, ben posicionat

El conjunt monumental del Turó de la Seu Vella de Lleida és, de les tres candidatures lleidatanes que aspiren al reconeixement, la que està més ben posicionada. De fet, l’Estat espanyol podria presentar la candidatura ja l’any 2024, després de superar molts tràmits i d’elaborar un dossier que té en compte la singularitat de tot el conjunt.

Els Vestits de Paper aspiren a dalt de tot

Els Vestits de Paper de Mollerussa també volen ser patrimoni immaterial de la humanitat. El projecte es troba en fase d’elaboració, però compta amb la garantia de Carmen Polo, una de les peces clau en l’èxit de la declaració del conjunt romànic de la Vall de Boí. De moment, s’explora la possibilitat de sumar-hi ciutats com Amposta.

Una candidatura internacional

La catedral romànica de Santa Maria de la Seu d’Urgell forma part d’una candidatura internacional que lidera Andorra i que també inclou monuments francesos. Sota el títol Els testimonis materials de la construcció de l’estat del Pirineu: el coprincipat d’Andorra, la candidatura ja ha anat pujant els primers esglaons cap a la declaració.