Les hospitalitzacions per covid el 2020 a Espanya van costar 1.200 milions

Les hospitalitzacions per covid 19 a Espanya el 2020, el primer any de la pandèmia, tant en centres sanitaris públics com privats, van comportar despeses superiors als 1.234 milions, amb una mitjana de 5.685 euros per pacient, fins als 21.199 euros en els quals van requerir ingrés a l’UCI, segons l’estudi elaborat per un equip de la Universidad de Valladolid i del Clínico val·lisoletà. L’estudi s’ha basat en dades del Conjunto Mínimo Básico de Dades (CMBD), una base de dades clínica i administrativa que cobreix aproximadament el 99,5% dels hospitals públics i privats espanyols i inclou informes d’alta.

La Universidad de Valladolid ha detallat aquest dimecres en un comunicat que l’estudi recull que les despeses sanitàries dels 217.106 pacients (56,5% homes, amb 67,1 anys de mitjana) hospitalitzats per covid el primer any de la pandèmia a Espanya van ascendir a més d’1.234 milions. El cost mitjà per pacient va ser un 16% superior que en la resta dels ingressos (5.685 euros davant 4.881 euros), elevant-se fins els 21.199 euros en els casos que van requerir ingrés a UCI (9,5% dels ingressos totals). A més, l’estudi recull que els costos van ser superiors en els pacients morts (8.764 euros), en els homes (6.521,21 euros) i en els pacients de 60 a 79 anys (6.251 euros).

Els autors de l’estudi pertanyen als departaments de Biologia Cel·lular, Genètica, Histologia i Farmacologia (Àrea de Farmacologia) i de Cirurgia, Otorrinolaringologia i Fisioteràpia (Àrea d’Anestesiologia) de la UVa, i als serveis d’Anestesiologia i Reanimació i de Microbiologia de l’Hospital Clínic. Un dels autors, el professor Eduardo Gutiérrez Abejón, ha incidit que els seus resultats "mostren una imatge dels costos directes dels pacients hospitalitzats per covid el primer any de la pandèmia". I els ha permès "quantificar en quins sectors de la població les despeses han estat més elevats (ingressos a UCI, homes i amb una edat entre 60 i 79 anys) i, per tant, on s’han de centrar encara més els esforços econòmics".

Igual com en la resta del món, a Espanya l’augment de la càrrega assistencial deguda al covid va obligar a incrementar la capacitat hospitalària, la qual cosa va requerir un elevat finançament addicional. "Les conclusions a les quals arribem en l’estudi han de servir de suport als responsables de les polítiques sanitàries, als professionals sanitaris i al sistema de salut, per optimitzar l’ús dels recursos sanitaris en una situació de pandèmia i establir així els plans estratègics necessaris per estar preparats davant de futures emergències sanitàries," ha afegit el doctor Gutiérrez.

Segons el parer d’aquest professor de Farmacologia de la Universidad de Valladolid, "l’atenció sanitària rebuda pels pacients espanyols va estar d’acord amb els països de l’àmbit europeu, i des del punt de vista econòmic es va incrementar la despesa sanitària per fer front a les necessitats dels pacients, sempre tenint en compte la situació d’escassetat d’alguns recursos necessaris per fer front al COVID-19".

Les dades per a aquesta avaluació econòmica d’àmbit nacional es van recollir del Conjunto Mínimo Básico de Dades (CMBD) i van ser cedits pel Ministeri de Sanitat, Institut d’Informació Sanitària, i l’estudi ha estat finançat per l'Instituto de Salud Carlos III i fons europeus FEDER.