SEGRE

CIÈNCIA ESTUDI

Dra. Mar Tapia: «Si el nucli de la Terra frenés, no ens afectaria en el dia a dia»

Coordinadora del Laboratori d’Estudis Geofísics Eduard Fontserè de l’Institut d’Estudis Catalans

Vista de la Terra des de l’espai.

Vista de la Terra des de l’espai.M.T.

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Mar Tapia. Llicenciada en Física i doctora en Enginyeria Sísmica. Ocupació: Coordinadora del Laboratori d’Estudis Geofísics Eduard Fontserè. La doctora Mar Tapia es va llicenciar en Física per la Universitat de Barcelona i es va doctorar en Enginyeria Sísmica per la Universitat Politècnica de Catalunya. Actualment és la coordinadora del Laboratori d’Estudis Geofísics Eduard Fontserè de l’Institut d’Estudis Catalans. Resideix a Lleida des del 2009.

Dilluns es va publicar a la revista ‘Nature Geoscience’ l’estudi dels investigadors xinesos Xiaodong Song i Yi Yang en el qual van constatar que el nucli interior de la Terra estaria girant més lentament. Què suposa aquest estudi?

Primer de tot cal entendre que el nostre planeta està compost per diferents capes i cada una d’aquestes va a la seua pròpia velocitat, sempre en la mateixa direcció. Song i Yang han analitzat desenes de terratrèmols des dels anys seixanta fins a l’actualitat i han detectat petites diferències pel que fa a les ones sísmiques que han travessat el nucli intern de la Terra des del 2009, dades que han atribuït al fet que el nucli estaria frenant. Entre aquest estudi i altres que, al contrari, van detectar una acceleració, es pot deduir que aquests canvis poden ser un cicle de setanta anys, encara que s’haurà d’investigar més, ja que no tenim dades d’abans del segle XX.

Què suposaria per a les persones que el nucli de la Terra anés més lent? Si el centre del nostre planeta s’alentís afectaria la durada del dia i això faria que tingués uns mil·lisegons més. Tot i així, per a nosaltres seria una cosa imperceptible, haurien de passar molts anys perquè s’arribés a notar.

I com afectaria el clima? Els canvis pel que fa a la rotació al sistema Terra-Lluna podrien afectar en aspectes com ara el règim de les marees, i això, al seu torn, podria influir en la circulació dels oceans. D’altra banda, respecte al canvi climàtic, el planeta és un sistema que està interconnectat, de manera que aquest fet podria repercutir sobre el clima.

Si l’humà no ha pogut arribar fins a tanta profunditat, com es pot estudiar la Terra? Estudiar el nostre planeta és molt complex, l’ésser humà només ha pogut excavar fins a dotze o tretze quilòmetres a la superfície terrestre i vuit en el fons oceànic, i el radi del nostre planeta és de 6.371. Per això s’utilitzen mètodes com l’anàlisi de les ones sísmiques, de les quals se serveixen Song i Yan en el seu estudi. Per això, les diferències que han trobat a les zones sísmiques són 100% verídiques, de fet, el més interessant d’aquesta investigació és que han estudiat dades dels anys seixanta o setanta, que són molt difícils d’obtenir. Sobre l’atribució que el nucli s’està alentint, deu ser bastant segur però amb el temps s’acabarà de corroborar. Per ara, tenim moltes més estacions sísmiques i també més recursos que ens permetran processar i gestionar les dades d’una manera encara més eficient.

Repliquen la gravetat d’altres mons en una miniesfera Investigadors de la Universitat de Califòrnia Los Angeles (UCLA) han reproduït amb eficàcia el tipus de gravetat que hi ha a les estrelles i altres planetes o a prop d’aquests en una esfera de vidre de tres centímetres de diàmetre. Per elaborar-ho van utilitzar ones sonores per poder crear un camp gravitatori esfèric i generar d’aquesta manera convecció de plasma –un procés en el qual el gas es refreda a l’atansar-se a la superfície d’un cos i després es reescalfa i torna a elevar-se a l’atansar-se al nucli– creant un corrent de fluid que al seu torn genera un corrent magnètic. Aquest assoliment, que es publica a Physical Review Letters, podria ajudar els científics a superar el paper limitador de la gravetat en els experiments destinats a modelitzar la convecció que es produeix a les estrelles i també en altres planetes.

Vista de la Terra des de l’espai.

Vista de la Terra des de l’espai.M.T.

tracking