El fred extrem augmenta el risc de patir un atac de cor

Si fa dies que va sortir a la llum que més del 4 % de la mortalitat estival a les ciutats europees és atribuïble a la calor, segons un estudi realitzat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) amb dades de 93 ciutats europees, avui es revela que també l’altre extrem, el fred intens, és perjudicial per a la salut. Així, les baixes temperatures són les responsables de l’augment del nombre de morts i, sobretot, de les causades per problemes cardiovasculars, que constitueixen el principal motiu de mort a tot el món.

Un estudi recent ha arribat a la conclusió de què, en els dies de fred extrem, el risc de mort en les persones amb insuficiència cardíaca augmenta fins un 37% en comparació amb els dies de temperatura òptima, és a dir, els dies en què es registren els mínims de mortalitat en cada lloc en particular. El treball també explica que per cada mil morts per causes cardiovasculars, els dies de fred extrem es produeix una mitjana de 9,1 defuncions “addicionals”. Una xifra que és més gran a Espanya, on arriba a 11,3. En el cas de la calor aquestes morts “addicionals” són 2,2 a nivell global i 4 a l'estat espanyol.

La investigació va analitzar dades de més de 32 milions de morts per causes cardiovasculars, ocorregudes a 567 ciutats de 27 països als cinc continents entre 1979 i 2019. És a dir, es tracta d’un estudi global i de llarg termini, la qual cosa ha permès obtenir dades significatives. Aquestes troballes “subratllen la necessitat urgent de desenvolupar mesures que ajudin la nostra societat a mitigar l’impacte del canvi climàtic en les malalties cardiovasculars”, ha assenyalat Haitham Khraishah, expert de la Universitat de Maryland, els Estats Units, i un dels coautors de l’estudi. Els resultats permeten afirmar que, en termes generals, una de cada cent morts cardiovasculars estan relacionades amb els dies de temperatures extremes. I els efectes d’aquests dies són més pronunciats en el cas de les persones amb insuficiència cardíaca, una malaltia que afecta la capacitat del cor de bombar la sang i fer funcionar a l’organisme.

Khraishah va indicar que no està clara la raó per la qual aquests pacients pateixen més les conseqüències del fred i la calor molt pronunciades, però aventura que “podria deure’s a la naturalesa progressiva de la insuficiència cardíaca com a malaltia”. I va afegir que “una de cada quatre persones amb insuficiència cardíaca és readmesa a l’hospital dins dels 30 dies posteriors a l’alta, i només el 20% dels pacients amb insuficiència cardíaca sobreviuen deu anys després del diagnòstic”.

Stephen N. Davis, un altre coautor del treball (que va involucrar gairebé mig centenar de científics de diversos països) i també docent de la Universitat de Maryland, va assegurar que “aquest document històric és una crida a considerar el canvi climàtic com un problema creixent de salut pública i destaca la necessitat d’investigar-ho com una possible causa de disparitats en la salut”.

Adaptar-se al canvi climàtic

Fa dècades que la població espanyola s’adapta de forma progressiva a temperatures cada vegada més extremes, tant de fred com de calor. L'aclimatació al fred de fet va començar abans, cap a finals de la dècada de 1980, mentre que per a la calor el punt de partida s’estableix l’any 2009, segons un estudi del Consell Superior d’Investigacions Científiques, publicat a la revista Environmental Health. El treball apunta que des de 1989, la mortalitat deguda al fred es va reduir gairebé tres vegades. La disminució del risc de mortalitat atribuïble a la calor va ser molt menor.