Adverteixen de l'existència d'un "cor calent" de magma sota el volcà del Teide

Un estudi científic ha permès visualitzar i caracteritzar per primera vegada un "cor calent" de magma sota de l’illa de Tenerife, situat a menys de 10 quilòmetres de profunditat de la boca del volcà Teide, fet que podria ser un senyal precursor d’un procés eruptiu.

Es tracta d’un treball de col·laboració científica entre investigadors del Trofimuk Institute of Petroleum Geology and Geophysics de Novosibirsk, a Rússia, l’Institut Volcanológico de Canarias (Involcan) i la Universidad de Granada. La investigació, informa la Universidad de Granada, ha revelat els secrets de l’interior de l’illa de Tenerife mitjançant un nou estudi de tomografia sísmica que ha inclòs l’anàlisi de la microsismicitat localitzada a l’interior de l’illa.

Segons els investigadors, la tomografia evidencia clarament que, a l’escorça per sota de la caldera de Las Cañadas, és possible la presència de petits reservoris magmàtics a profunditats inferiors als cinc quilòmetres. Aquests reservoris permeten el magma de refredar-se, canviant la seua composició química cap a la fonolita, un tipus de magma potencialment explosiu. Aquests reservoris magmàtics poden ser la font d’erupcions molt explosives com la que va passar al volcà de Muntanya Blanca fa al voltant de 2.000 anys i que va ser de tipus sub-Plinià, expliquen els científics. 

L’estudi també assenyala per què les erupcions a Tenerife que passen fora de la caldera de Las Cañadas tenen un caràcter més efusiu. Els resultats d’aquest estudi, que han estat recentment publicats en el "Journal of Geophysical Research", una de les revistes científiques internacionals més rellevants en el camp de la geofísica que edita la Sociedad Geofísica Americana, constitueixen una eina important per interpretar l’increment de la sismicitat a Tenerife i l’emissió de diòxid de carboni pel cràter del Teide, que l’Involcan ha detectat des de finals de 2016.

Aquesta activitat, afegeixen, podria estar relacionada amb el lent ascens d’un diapir, és a dir, una "bombolla" de magma, a profunditats superiors a 10 quilòmetres per sota del Teide, coneixements que seran d’utilitat per a una millor interpretació dels senyals precursors d’un possible procés eruptiu a Tenerife.

Aquest estudi de tomografia sísmica ha estat possible arran de la posada en marxa en el 2016 de la Red Sísmica Canaria que gestiona l’Institut Volcanológico de Canarias i que en l’actualitat compta amb 19 estacions sísmiques de banda ampla que han permès baixar la capacitat de detecció i localització de milers de microterratrèmols a Tenerife.

Les dades, conjuntament amb els registrats prèviament pel Instituto Geográfico Nacional (IGN), han permès utilitzar la tomografia sísmica per investigar l’interior de l’illa fins una profunditat de 20 quilòmetres, i determinar la velocitat de les ones sísmiques S, que són les més sensibles a la presència de fluids hidrotermals i magma.