El 8,4 % de cases amb nens no pot pagar a temps el lloguer o hipoteca

L’increment del preu de l’habitatge genera una sobrecàrrega econòmica a les famílies amb nens petits i el 8,4 % d’aquestes no pot pagar a temps la hipoteca o lloguer, el doble que la mitjana de la UE, mentre es calcula que entre el 70 i el 80 % de les famílies que són víctimes d'un desnonament tenen fills al seu càrrec.

Són algunes de les conclusions de l’informe "Aquí no hay quien viva", elaborat per Save the Children, que analitza les dificultats que tenen les famílies per pagar un habitatge i que revela que Espanya és el tercer país de la Unió Europea amb més percentatge de cases que han experimentat retards en el pagament del lloguer o la hipoteca -un 6,5 %-, només per darrere de Grècia i Irlanda, i per sobre de la mitjana europea (3,2 %).

L’augment en el preu de l’habitatge afecte a 4 de cada 10 famílies amb fills o filles a càrrec que viuen de lloguer i que han de destinar almenys el 30 % dels seus ingressos al pagament de l’habitatge, que suposa disposar de menys pressupost per a altres necessitats. Les famílies amb nens petits són les que més pateixen aquesta sobrecàrrega i, de fet, es calcula que entre el 70 % i el 80 % dels desnonaments -gairebé 700.000 a Espanya des de 2008- afecten famílies amb nens, nenes i adolescents, segons dades de Nacions Unides.

Es tracta d’una xifra "molt voluminosa i anòmala en el context de la UE", que suposa la representació "més extrema de l’exclusió residencial", segons ha assegurat durant la presentació de l’informe el director d’aquesta ONG, Andrés Conde, que ha recordat que des de 2019, la presència de nens a l’habitatge és motiu de suspensió del desnonament.

DOS DE CADA DEU MENORS VIUEN EN CASES INSALUBRES

Però a més, Save the Children adverteix de què dos de cada deu nens i adolescents -el 21,4 %- viuen en cases insalubres, amb goteres al sostre, humitat a les parets, el terra o els fonaments, o podridura als marcs de les finestres o el terra. L’informe assenyala que el 7,2 % de les cases no compleix les condicions mínimes per garantir la salubritat; 2 de cada 10 menors viuen en llocs amb contaminació acústica; gairebé 1 de cada 10 nens i nenes viuen en cases sobrehabitades a Ceuta, Melilla i Catalunya i el 13,1 % dels menors a Espanya viu en una família que no pot mantenir la casa a una temperatura adequada.

Una situació que, segons recorda Conde, "repercuteix en la salut física i mental, afecta al creixement, desenvolupament, rendiment escolar i a la seua seguretat".

EL PERFIL MAJORITARI: MARES SOLES AMB FILLS A CÀRREC

Segons Save the Children, el rostre d’una família que passa dificultats per mantenir la seua casa és el d’una mare sola amb fills a càrrec. En aquest sentit, recorda que a Espanya hi ha 158.000 cases monoparentals de lloguer -majoritàriament, encapçalats per dones- que suporten una càrrega "sovint inassumible". De mitjana, aquestes famílies destinen 200 euros mensuals més dels que podrien destinar si establim el llindar del 30% dels ingressos com a límit del pagament màxim destinat a habitatge (sense comptabilitzar subministraments).

Amb aquest panorama, l’ONG assenyala que una ajuda complementària de fins 200 euros podria alleujar la càrrega que els suposa l’habitatge a totes elles. Per assumir-ho, seria necessari un pressupost anual de 380 milions d’euros aproximadament. Entre les causes d’aquesta situació, Save the Children recorda que Espanya té un dels parcs d’habitatge social més petits d’Europa, ja que amb prou feines arriba al 2,5 % del total, la qual cosa suposa una quarta part de la mitjana europea (9,3% del parc). "Es necessitarien un milió i mig més d’habitatges protegits per atendre les necessitats socials", assegura la directora d’Incidència Social i Política d’aquesta ONG, Catalina Perazzo.

A això s’afegeix que l’abast dels ajuts a l’habitatge és "summament reduït". Així, de les 1,6 milions de famílies amb fills en situació de pobresa, aproximadament 310.000 van patir retards en el pagament de l’habitatge, però sol 25.000 van rebre una prestació per a l’habitatge l’any 2020.

MÉS HABITATGE PÚBLIC I AJUTS DIRECTES

Per millorar aquesta situació, Save the Children demana un augment del finançament de polítiques d’habitatge que protegeixin l’accés a famílies amb menors en situació de vulnerabilitat i automatitzar l’accés a ajuts directes a habitatge per a les famílies perceptores de l’IMV, rendes mínimes o similars. Recomana apostar per la compra o la rehabilitació per ampliar l’oferta pública d’habitatge, garantir la qualificació indefinida dels habitatges públics, o promoure aliances entre el sector públic i el privat que beneficiïn les famílies amb menors ingressos.

També reclama bonificacions fiscals per a la millora de la qualificació energètica dels edificis i IVA reduït per a la rehabilitació d’habitatges i millorar la coordinació entre el sistema judicial i els serveis socials. A més, subratlla que quan hi hagi menors d’edat en risc de desnonament, l’informe de vulnerabilitat ha de ser obligatori i no optatiu, perquè sigui tingut en compte abans de prendre qualsevol decisió que els afecti.