Un estudi associa rebre cops al cap en l'esport professional amb desenvolupar demència

Investigadors de l’Hospital Clínic-Idibaps de Barcelona han associat en un estudi el desenvolupament d’un trastorn de la conducta de la conducta del son REM i després demència o Parkinson amb rebre cops al cap durant la pràctica esportiva professional de contacte, com el futbol, durant la joventut. El director mèdic del centre hospitalari, Antoni Castells, ha presentat en roda de premsa aquest dimarts els resultats del treball que ha publicat la revista 'Journal of Neurology' i que associa ser jugador de futbol professional a Espanya amb posteriorment desenvolupar aquestes malalties.

En l’estudi han participat 228 pacients del Clínic amb trastorn de la fase REM, un trastorn que habitualment afecta a persones de més de 50 anys, sobretot homes, que tenen malsons en dormir que els porten a cridar, donar puntades de peu i plorar, entre altres actituds. Les persones amb aquest trastorn tenen risc de desenvolupar o bé demència amb cossos de Lewy, una patologia "similar a l’Alzheimer", o bé la malaltia del Parkinson: als cinc anys, un 25% d’aquestes persones desenvoluparà una d’aquestes malalties; als 10 anys, un 75%; i als 15 anys, un 90%.

En aquest estudi els investigadors han traçat una "línia hipotètica" que va des de la pràctica esportiva fins el desenvolupament d’una malaltia neurodegenerativa i ha identificat que, dels 228 participants, un 2,63% van ser futbolistes professionals durant la seua joventut. D’aquestes sis persones que havien estat futbolistes professionals i ara pateixen trastorn del son REM, cinc han desenvolupat una malaltia neurodegenerativa: tres tenen Parkinson i dos demència amb cossos de Lewy.

Han comparat els resultats amb un grup control de 228 pacients amb altres trastorns del son i amb el percentatge de la població espanyola d’entre 18 i 30 anys que en les dècades dels 60 i 70 era futbolista professional i han observat una "predisposició" respecte al grup control.

REPLICAR L’ESTUDI

El neuròleg del Clínic i cap del grup Neurofisiologia clínica de l’Idibaps, Álex Iranzo, ha apostat per replicar aquest estudi en altres centres hospitalaris i d’investigació així com en altres països encara que hagin identificat una diferència "significativa" respecte al grup control. "Per aconseguir una solidesa és necessari replicar-ho", ha afirmat Iranzo, que ha esbandida que les troballes del treball són correctes i hi ha ben estudiats.

PREVENCIÓ

El metge consultor de Medicina de l’Esport del Clínic Gil Rodas ha explicat que en els últims anys han minimitzat l’impacte d’un traumatisme cranioencefàlic i les institucions responsables de la pràctica esportiva han advertit de què aquest tipus de cop "pot tenir transcendència". Així, Rodes ha explicat que un jugador que ha patit una commoció d’aquestes característiques ha de tornar de forma progressiva a la pràctica esportiva professional i estar alerta que no aparegui cap manifestació clínica en els sis dies posteriors al cop.