S'accelera el ritme al qual puja el nivell del mar

Un equip científic del Grup Mediterrani de Canvi Climàtic (GCC) de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO-CSIC), en col·laboració amb l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea) ha constatat l’acceleració del ritme al qual puja el nivell del mar a la península ibèrica, les Canàries i les Balears en les últimes dos dècades. El treball, recentment publicat a la revista Geosciences, analitza sèries mensuals de nivell del mar en diferents ports al voltant de les costes atlàntiques i mediterrànies de la península Ibèrica, així com dels arxipèlags canari i balear, a través de dades procedents de mareògrafs que es remunten a començaments de la dècada de 1940, així com dades d’altimetria procedents de satèl·lits des de 1993, han indicat des de l’Institut Espanyol d’Oceanografia en un comunicat. L’anàlisi d’aquestes sèries temporals mostra que el nivell del mar va augmentar un ritme d’1,6 mil·límetres per any des de 1948 fins a1993 i a un ritme de 2,8 mil·límetres/any entre 1993 i 2019. "L’acceleració de la velocitat a la qual puja el nivell del mar reflexa que l’amenaça actual que representa el canvi climàtic, lluny d’estar en via de solució, s’està agreujant", ha explicat Manuel Vargas, físic del Centre Oceanogràfic de Màlaga de l’IEO-CSIC i autor del treball.

L’equip científic a més ha analitzat la contribució de diferents factors a aquest ascens del nivell del mar. A totes les regions analitzades, una part d’aquest ascens es deu a l’escalfament de les aigües, la qual cosa produeix l’expansió tèrmica de les mateixes i el consegüent augment del seu volum. Aquesta contribució l’han quantificat en prop de 0,8 mil·límetres per any. Tanmateix, el factor més important és l’augment de la massa d’aigua, presumiblement originat en la fusió dels gels de Grenlàndia i l’Antàrtida, un factor que hauria contribuït a l’ascens d’1,4 mil·límetres a l’any aproximadament. "Per a països com el nostre, amb una gran extensió de costa, aquesta pujada del mar tindrà efectes greus, com el retrocés de la línia de costa i pèrdua de platges, o l’impacte més gran dels temporals sobre les construccions i infraestructures costaneres," ha indicat Vargas. Finalment, el científic ha afegit que "aquest estudi posa en relleu la necessitat de mantenir sistemes de vigilància i monitoratge dels nostres mars per conèixer exactament els canvis que s’estan produint en ells".