Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Berta Puigdemasa: "Les arpes, ni són d'or ni cosa de noies"

Actualitzada 26/09/2016 a les 12:44
Berta Puigdemasa:

Berta Puigdemasa: "Les arpes, ni són d'or ni cosa de noies"

A Lleida, dir arpista és referir-se a la Berta Puigdemasa, i a la inversa, la Berta va lligada sempre al so d’aquest instrument de corda. És tal la fusió que fins i tot ambdues tenen el mateix pes, la qual cosa no impedeix que la Berta carregui amb l’arpa per recórrer les places dels poblets més petits i desconeguts per conquerir-los amb aquest instrument que molts veuen elitista. Tot i la seva joventut, ja fa 15 anys que treballa per trencar els prejudicis socials i classistes sobre l’arpa tot lluitant perquè els nens i nenes de Lleida puguin estudiar arpa al conservatori municipal. Mentre l’ajuntament s’acaba de decidir, l’acadèmia Arts Musicals de Lleida es convertirà  aquest curs en el primer espai en oferir formació musical d’arpa.

Ho ha aconseguit: Els lleidatans podran estudiar arpa en una acadèmia. Satisfeta?
Estic molt feliç. Va ser casualitat, perquè vaig trucar per informar-me de la seva vinculació amb el Liceu de cara a una qüestió professional que necessitava resoldre i l’Elena, la directora, es va il·luminar. Així que començarem amb tres alumnes en horaris encara per determinar. La satisfacció plena seria que s’oferís arpa al conservatori.

És un repte personal?
Ho pot semblar, però ho faig pels nens i nenes que avui dia ni tan sols tenen l’oportunitat de conèixer l’instrument, ja que al conservatori no es presenta quan arriba el moment que els infants decideixin quin instrument volen estudiar. Em consta que el claustre del conservatori hi està molt interessat, però l’ajuntament no s’acaba de decidir. La meva formació és de conservatori. Quan vaig demanar fer arpa em van dirigir cap al piano, perquè era el que més s’hi assemblava, i no vaig poder dedicar-me a l’arpa fins que els meus pares no em van portar a estudiar a Barcelona. No és just que l’arpa no pugui ser un instrument de tots.

S’ha de democratitzar l’arpa?
És un altra cosa que dóna sentit a la meva vida. Canviar la imatge elitista associada a l’arpa, culpa dels contes, que sempre les pinten daurades, d’or, i són sempre de fusta. M’agradaria també fer un gir en la concepció de gènere que se’n té de l’arpa. No és de noies, de fet es necessita força.

Força?
Sí. Als dits, per tocar les cordes en tensió, i també per transportar-la. La gran pot pesar 50 quilos. Quan és a peu pla, doncs la portes amb les rodes, però si has de pujar escales... Jo sempre enganyo a algun noi que passi per allà (riu). Procuro estar en forma, també ho recomano als meus alumnes. Cal tenir les espatlles i els abdominals forts. Una altra cosa important és el fisio, amb 16 anys vaig tenir una tendinitis que em va deixar un any sense tocar l’arpa.

Per què actua de forma gratuïta a les places dels pobles petits?
Perquè tothom tingui oportunitat d’escoltar i veure almenys un cop a la seva vida l’arpa. Quan un coneix pot prendre decisions i fer-se idees amb fonament. Sovint el comentari estrella és “no havia vist una arpa de tan a prop” o “no l’havia escoltat mai en directe”. També els deixo experimentar amb ella.
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Comenta el contingut

Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre