Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura
ENTREVISTA

Agustí López: “La JOP és dels joves que la componen i jo, un treballador dels meus alumnes”

  • lorena metaute
Actualitzada 30/11/2016 a les 16:52
Agustí López: “La JOP és dels joves que la componen i jo, un treballador dels meus alumnes”

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Agustí López: “La JOP és dels joves que la componen i jo, un treballador dels meus alumnes”

Amb els cinc minuts abans de la cita que arribem al Conservatori de Lleida en tenim prou per descobrir que l’Agustí López Piñol es desplaça a peu per la ciutat i amb els auriculars posats. Avui, però, no escolta música. “Els músics tendim a construir-nos la realitat adaptada al nostre tarannà i de tant en tant connecto amb el món”, ens diu somrient abans de confessar que l’han acompanyat fins aquí les notícies de migdia. Ell és l’únic component de la Jove Orquestra de Ponent que supera els 30 anys, edat límit per als músics de la simfònica resident de l’Auditori Enric Granados i Cervera. Celebrem amb ell els #5anysJOP, el rastre digital del cinquè aniversari d’aquesta associació juvenil de músics que han fet història al teixit associatiu i panorama musical de la ciutat aconseguint establir una orquestra simfònica impulsada exclusivament pels alumnes dels Conservatoris de Lleida i Cervera, tot i que ara en formen part músics de tot el territori.

Què li suggereix el fet que la JOP ja sumi cinc anys en actiu amb vostè de director?
Emoció, il·lusió i molt d’esforç. Als alumnes dels conservatoris de Lleida i de Cervera que la van impulsar ara fa cinc anys, per això és orquestra resident a les dues localitats, i els que en formen part avui dia els uneix la seva passió per la música i també la determinació, disciplina i organització. Els admiro i els estic agraït que pensessin en mi per la direcció titular.

Com va ser la proposta?
El percussionista d’aleshores va deixar intuir la intenció de la junta de la JOP en una conversa al conservatori, on sóc cap d’estudis i professor de llenguatge musical, i un altre dia em van reunir per fer un cafè i m’ho van demanar formalment. Així em vaig convertir en treballador dels meus alumnes. Era, i és, un projecte engrescador i únic i volia formar-ne part. Em reconec en ells, de la meva època d’estudiant. Abans de la JOP hi havia hagut d’altres intents d’alumnes de crear orquestres sense èxit, jo mateix vaig formar part d’una de bandes sonores de cinema quan feia piano i flauta travessera. Però no prosperava perquè no hi havia ni la massa crítica musical que hi ha ara ni la quantitat de músics que afortunadament surten avui dia del Conservatori per poder alimentar l’orquestra. La JOP és una oportunitat perquè els alumnes puguin seguir tocant quan acaben el Conservatori i també és una gran oportunitat per a la ciutat. Sempre que tenen oportunitat creen sinergies amb el teixit associatiu de Lleida i promouen el talent jove local.

De quina manera?
Enguany han estrenat nova imatge gràfica, que ha estat el resultat d’un concurs organitzat per a joves dissenyadors lleidatans. I l’exemple més clar del que dèiem és el Concurs de Composició Jove, amb el qual es pretén donar impuls a joves promeses de la creació musical. S’han rebut més de 30 peces d’arreu del país i l’Estat espanyol i un jurat n’ha seleccionat tres. Aquestes obres finalistes seran presentades a la primera part del concert del 3 de desembre a les 19.00 hores a l’Auditori. El públic assistent decidirà quina queda en primer, segon i tercer llocs.

Com s’organitza la JOP?
Tot ho decideixen en assemblea, fins i tot el repertori musical. Bé, estan organitzats en comissions. L’artística és la que fa les propostes de repertori i tenen en compte les meves recomanacions, però l’última paraula és sempre de l’assemblea.

L’ús que fan de les xarxes socials és un altre dels punts forts de la JOP. Són generació ‘millennial’. Substitueixen les partitures de paper per la ‘tablet’?
No. El llapis segueix sent indispensable per als músics. Als assajos tots en porten i anoten les indicacions que els faig o fins i tot a vegades fem correccions a les partitures. Algun cop ens ha passat que hem trobat errors en alguna partitura llogada. La tablet queda molt “guai” però no és útil.

Quina és la funció del director d’orquestra?
El treball fort es fa als assajos, segurament podrien fer els concerts sense el director, però la presència d’aquest dóna seguretat als músics.

El director ha de suar tant sí com no?
El tòpic és pensar en un director d’orquestra sobreactuat, amb moviments bruscos de batuta, sí, però no és necessari. Ara bé, ningú s’escapa de suar. Puc perdre entre un i dos quilos per concert. Per curiositat, un dia vaig posar-me un pulsòmetre en un concert i puc dir que arribo a les 160 pulsacions per minut. Ser director d’orquestra i músic en general és físicament molt exigent.

La llargària de la batuta importa?
Sí. Per dirigir còmodament, la batuta hauria de medir el que fa el teu braç de canell al colze. Per això jo n’utilitzo de llargues, però pot passar que s’enganxin a l’atril i hi ha directors que n’agafen de més curtes.

No se li ha escapat mai?
En concert, no. Als assajos, molts cops. Acostumo a reaccionar ràpid i l’enganxo al vol.

És músic, compositor i ha dirigit diferents orquestres. Sempre havia volgut ser director?
Sempre he volgut ser músic i una orquestra és un instrument. Un instrument molt complex, això sí.

És professor de llenguatge musical. Recomana als joves que no escoltin algun tipus de música que s’estila avui dia?
Sóc més d’Aristòtil que de Plató en aquest aspecte. Partint de la base que la música influeix en l’ànima, Plató creia que havia d’estar controlada per l’Estat i, en canvi, Aristòtil veia necessari atansar-se a tots els vessants musicals. És veritat que avui dia hi ha molta més varietat que aleshores... En qualsevol cas, sóc partidari d’invertir temps a escoltar música, formar-se i tenir un criteri propi. Va bé escoltar propostes esperpèntiques per reconèixer el que és bo.

Temes relacionats

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre