Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura
ENTREVISTA

Lluís Llach: “Si l'esquerra fa de dreta es perd la fe en la democràcia i creix el populisme”

  • Anna Sàez
Actualitzada 05/12/2016 a les 11:47
Lluís Llach: “Si l’esquerra fa de dreta es perd la fe en la democràcia i creix el populisme”

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Lluís Llach: “Si l'esquerra fa de dreta es perd la fe en la democràcia i creix el populisme”

"Quan cantava no tenia tant èxit”. Lluís Llach fa broma al veure la sala de Torrefarrera tan plena, amb gent dempeus. Una setmana abans també havia omplert l’Espai Orfeó a Lleida. Té el públic guanyat abans i tot de començar a parlar. És diputat de Junts pel Sí al Parlament però, sobretot, és un mite.

Va deixar els escenaris per sorpresa...
Consti que havia avisat. Ho vaig dir tres anys abans!

Potser és que els fans no s’ho volien acabar de creure. En tot cas, de bolos no n’ha deixat de fer, encara que sigui sense piano.
Jo en dic prèdiques a aquesta altra mena de bolos.

Confesso que l’11 de setembre, veient com el deturava la gent als Camps Elisis de Lleida, quantes sol·licituds de fotos li feien a cada pas, les encaixades de mans i petons... vaig pensar que havia de ser dur ser un mite.
Estic entrenat, perquè això ve de lluny. Sóc una patum, i per això quan vaig saber que es muntava Junts pel Sí i que això volia dir que hi hauria una oferta transversal que aglutinés la gent que estava per l’autodeterminació del nostre país vaig voler ser-hi. El que no m’esperava era encapçalar la llista de Girona. Després, ja al Parlament, em reivindico com a florero.

I per això fa prèdiques?
Junts pel Sí va fer una cosa molt interessant, que no s’havia fet mai: aconseguir una candidatura que en poques setmanes va tenir 115.000 noms. Aquesta és la nostra força. Però no ens hi podíem comunicar directament, perquè ja vam veure la multa de prop de 400.000 euros que li van fumbre per utilitzar dades personals. A mi em va saber molt greu, perquè jo em sentia un dels 115.000, per això vaig oferir-me a la direcció de Junts pel Sí per explicar què fem, els dubtes que tenim, les solucions, els projectes.. i mirar de constatar els anhels de la gent, les inquietuds... Des del mes de gener que faig una mitjana de 4-5 prèdiques a la setmana. És espantós! Però també és molt interessant aquest contacte directe amb la gent, veure com evolucionen els seus sentiments...

Això ajuda a empènyer en moments d’incertesa en què no sembla gaire clar que aquest projecte pugui arribar a bon port?
Això la gent s’ho mira d’una manera clàssica. I no: nosaltres lluitem per arribar a port, però perquè som el resultat de la gent. És a dir, el que ha passat a Catalunya els últims anys és impressionant. Tots els partits s’han quedat descol·locats i s’han hagut de readaptar, alguns més bé, d’altres amb un fracàs absolut i alguna desaparició i tot. De cop i volta la realitat social diu cap a on hem d’anar. I no és que empenyem, és que hi anem junts. I, possiblement, és la gent la que va al davant.

Fa quaranta anys vostè també era un mite a la resta de l’Estat. On és aquesta gent que als anys setanta podia anar a un concert de Nova Cançó a Madrid?
La manipulació que s’ha fet ha sigut extraordinària. No és que aquesta gent ja no hi sigui, sinó que percep la realitat espanyola llegint diaris com La Razón, El Mundo, l’ABC o El País, amb el que això representa de semàntica i de deficiència democràtica i d’informació sobre la complexitat territorial de l’estat espanyol. Allò que per a nosaltres és reivindicar drets, a ells els sembla que és una reivindicació de l’egoisme. Aquest treball fa molts anys que funciona, no és nou. Va començar als anys noranta. I això fa que la gent de l’estat espanyol pensi que som uns insolidaris que volem ser catalans per fer la punyeta. Que parlem el català per amargar-los la vida. Tenim una justícia totalment peremptòria. Aznar va començar una operació d’anti-Montesquieu que ha acabat manipulant tribunals com el Constitucional.

O sigui que ve de lluny.
He dit des dels noranta, però en realitat això es comença a gestar als vuitanta, quan Felipe González fa una traïció al projecte de futur d’Estat del 78.

Serà possible arribar a grans enteses ja no només entre els socis de Junts pel Sí, sinó sumant-hi la CUP, una part del PSC o de Catalunya Sí que es Pot?
No sé si amb els dirigents serà possible arribar a una gran entesa, però crec sincerament que amb els electors, sí. Perquè volem la independència per fer un país millor. Volem eines per poder gestionar millor els béns que ens pertanyen, sense renunciar a la solidaritat. Volem fer una societat més justa, més equitativa. Una república. Marxar d’aquest concepte d’Estat espanyol –no dic d’Espanya– d’una fragilitat democràtica bestial. Ho estem veient aquests dies al Congrés: que se li hagi buscat un càrrec a Fernández Díaz és espectacular. I el que ha passat al PSOE és una vergonya. Tenim motius històrics per marxar però, sobretot, tenim motius de futur...

El món sembla que canvia i no només a casa nostra. Gran Bretanya ha sortit de la Unió Europea, Trump ha guanyat les eleccions americanes, Marine Le Pen té possibilitats d’arribar a la presidència francesa... Què passa?
Està passant que quan l’esquerra ha deixat de fer la seua funció, i s’ha convertit en gestora d’objectius de dretes, la gent perd la confiança en la política i llavors és víctima de populismes. Mentre el PSOE es comporti com es comporta, la gent perdrà la fe. Fins i tot en la democràcia. Per a què serveix votar si després es traeix allò que s’ha jurat, el contracte social que són les eleccions... Per això vaig portar González als tribunals per l’OTAN. El PSOE d’aquests darrers mesos ha fet una exhibició de genocidi democràtic: ha matat les seves bases!

Va portar Felipe González als tribunals per incomplir el programa electoral del PSOE?
Doncs sí. El jutge va dir que tenia la raó social però que no em podia donar la raó jurídica. Això es va estudiar a la Sorbona durant quinze anys. I el que està passant ara no diré que és pitjor, però gairebé. És la destrucció del sentit democràtic. I davant d’aquesta realitat la gent agafa situacions semàntiques primàries: el populisme. I no hem acabat. Jo sóc de l’opinió que si Le Pen guanya a França Europa s’ha acabat. M’ho miro amb molta transcendència. Europa com a projecte de futur s’ha acabat. I això és molt greu, encara que el projecte de futur que tenim és ben miserable, deixant morir la gent al mar o fent col·laboracions vergonyoses amb estats totalment corruptes i antidemocràtics.

Temes relacionats

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre