Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura
ENTREVISTA

Antonio G. Castrillón: “La por i la ira són les principals causants de les malalties a Occident”

  • LORENA METAUTE
Actualitzada 14/06/2017 a les 13:46
Si volen conservar la salut desterrin la por i la ira de la seva vida. El psiquiatre Antonio García-Castrillón Sales localitza en aquestes dos emocions tòxiques que ens acompanyen des de la infantesa l’origen del 90 per cent de les malalties orgàniques i mentals que patim avui dia. El doctor Castrillón alerta de la gravetat i les conseqüències que té per a la nostra salut i la de la humanitat no despertar les consciències individuals i col·lectives. La seva trajectòria professional dóna credibilitat a conceptes sovint relacionats amb les mal anomenades medicines alternatives i que ell descriu com a complementàries.
Antonio G. Castrillón: “La por i la ira són les principals causants de les malalties a Occident”

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Antonio G. Castrillón: “La por i la ira són les principals causants de les malalties a Occident”

SEGRE
Antonio G. Castrillón: “La por i la ira són les principals causants de les malalties a Occident”

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Antonio G. Castrillón: “La por i la ira són les principals causants de les malalties a Occident”

SEGRE

Amb 12 anys ja tenia clar que volia estudiar psiquiatria per donar resposta al perquè la gent actua i sent com ho fa. Inspirat per la carrera del seu tiet, creador de la primera institució de psiquiatria infantil a Sevilla, ha dedicat la seva vida professional a guiar els seus pacients cap a la cerca i assoliment de la felicitat, que el Dr. Castrillón defineix com una actitud interior. Després de la seva xerrada Emocions i malaltia impartida en la trobada organitzada per l’associació Fibrolleida el mes de maig passat, ens vam trobar amb ell al seu despatx a l’Espai Mèdic Ciutat Jardí.

Quina relació hi ha entre emocions i malaltia?
Van vinculades. Estudis d’institucions prestigioses com la Universitat de Harvard proven que la majoria de malalties tenen origen psicosomàtic. Les emocions provoquen entre un 60% i un 90% de les malalties actuals, i no em refereixo solament a les mentals.

Quin tipus d’emocions?
Les tòxiques. Bàsicament, les que tenen relació amb la supervivència, les que es produeixen a la zona primitiva del cervell, al reptilià. Aquell que reacciona davant d’una amenaça com ho fa el cervell d’un animal al mig de la selva quan sent que un depredador el persegueix. Parlem de la por i de la ira. El nostre cos està dissenyat per experimentar-les durant uns minuts, aquells en què fugim de l’amenaça per por, primer, i si no ho aconseguim, ve la ràbia, la ira, que també ens fa plantar cara a la situació. Les dos emocions produeixen una disponibilitat enorme d’energia i això va lligat a l’anul·lació d’altres funcions, incloses les immunològiques, les de reproducció, les digestives... Per tant, si sentim por o ràbia durant 15 minuts no passa res, però si aquest estat dura mesos o anys...

Quines conseqüències té per a la nostra salut viure amb por i ràbia?
La reacció del cos a una situació de por o ràbia és augmentar considerablement el nivell de cortisol, alts nivells de glucèmia, el que es pot traduir en diabetis. Pots patir un infart o, per descomptat, malalties mentals.

La majoria de la població viu amb por i ràbia?
Sí, hem de canviar de paradigmes. Hem de ser conscients del que dic, acceptar-ho. Els primers que ho han de fer són els professionals de la salut i els educadors. Hem d’educar en la gestió i la comprensió de les emocions. A partir d’aquí, canviar el model sanitari i la filosofia de vida. A l’Orient no passa tant, però a Occident pensem que la felicitat s’aconsegueix fora de nosaltres mateixos, però la realitat és que la felicitat és una actitud interior. És urgent que deixem d’associar l’èxit o la felicitat al tenir diners, fama i poder. Triomfar a la vida és dedicar-te i viure del que t’apassiona. L’estrès, que és la barreja permanent de por i d’ira mantinguda en el temps, es cronifica arran de la competitivitat permanent a la qual estem sotmesos.

Pot ser que l’estrès crònic comenci a la infància?
Sí, és des de petit que t’ensenyen que la vida és una lluita, una competició en la qual has de ser el millor i que has de tenir més i més... Això s’acaba a l’hospital amb un infart als 50 anys. La família és la que modela la nostra personalitat i la manera d’entendre la vida, l’entorn social i l’escola també, però bàsicament són els primes anys de vida que determinaran la relació amb el món i amb nosaltres mateixos. Estem veient un augment dels casos de depressió, que és el resultat que una persona visqui en una situació d’estrès permanent. Això produeix alteracions a nivell de neurotransmissors i hormones que poden produir atròfia de part del cervell. La persona viu en un estat de desgast i esgotament mental que clínicament aflora com la depressió.

Antonio G. Castrillón: “La por i la ira són les principals causants de les malalties a Occident”

Popularment es coneix la fibromiàlgia com la malaltia produïda per les emocions. És també això que explica de la depressió?

Absolutament. Fa 100 anys, Freud ja descrivia un quadre que es deia neuroastènia, que té molts punts en comú amb la fibromiàlgia: un dolor generalitzat, fatiga crònica, sensacions d’inestabilitat, molèsties digestives... la neuroastènia també es deriva d’un estat d’estrès mantingut en el temps.

Com es pot revertir aquesta tendència a emmalaltir per creences equivocades i emocions distorsionades?
Les persones hem de prendre consciència de la importància dels nostres pensaments. Reaccionem amb por i ràbia a situacions que ni tan sols han de ser reals. La part frontal del cervell humà és com un aparell de realitat virtual. Imaginem coses i el cervell reacciona com si fos real. Així, si tu comences a pensar que el teu cap t’ha mirat malament i que potser no li caus bé i t’acomiadaran i que no tindràs diners per pagar la hipoteca... sentiràs por d’alguna cosa que no existeix però que modificarà el teu cos.

Tenim poders?
Sí, el pensament és energia i modifica la matèria. Hem d’aprendre a pensar correctament per millorar no solament el nostre cos sinó el món. Perquè es pot dir que la humanitat està malalta, viu estressada, per això hi ha injustícies i guerres, és un error de pensament. Per exemple, un dels grans mals de la humanitat és la cobdícia, i la cobdícia és un error cognitiu. El cobdiciós vol ser feliç, però s’equivoca d’estratègia. Ho intenta ser tenint-ho tot i no serà mai feliç perquè no ho podrà tenir tot mai. De la cobdícia se’n deriva la injustícia, la desigualtat, les guerres... i són gent equivocada. Justament, el camí de la felicitat és el contrari: com més dónes, més feliç ets.

Té la recepta de la felicitat?
En primer lloc, la salut és equilibri, quan ens posem malalts és perquè la nostra vida no està equilibrada, hi ha alguna cosa que ens produeix por o ira. La medicina oriental ho té clar, no com l’occidental, que és molt mecanicista, atén els símptomes però no busca què els causa. Per recuperar la salut un ha de fer canvis a la seva vida, per moltes pastilles que li recepti un metge, és una decisió personal ser feliç i estar en equilibri, però per això s’han de prendre decisions i n’hi ha que no estan preparats.

Creu que arribarem a veure aquest canvi de paradigma?
Sí, ho estem començant a veure. La meva filla estudia medicina al Clínic de Barcelona i ha fet una assignatura que es diu Pallassos d’Hospital, impartida pels Pallapupes, basada en una teràpia tan brutal com és el bon humor i l’alegria. A nivell personal hem de fer un gran treball. Als meus pacients sempre els dic que han de ser inconformistes i qüestionar-ho tot, fins i tot els professionals. Han de ser curiosos i beure de totes les fonts possibles: d’una conversa, d’un llibre, d’una filosofia... i crear la teva pròpia filosofia de vida.

Quina és la seva?
El poder del pensament. M’interessa el budisme i una de les essències budistes que em va impactar és la que diu que la felicitat és l’absència de desig. És el desig permanent el que ens porta a la frustració, que és una barreja d’ira i de por, l’amargura que em fa emmalaltir.

Medita, vostè?
Si meditar és tenir un diàleg intern, sí. La gent parla poc amb sí mateixa perquè hi ha por de trobar-se, però hem de conèixer-nos i reinventar-nos.

Temes relacionats

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre