Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura
EL PERFIL

Sor Lucía Caram: "La fe no t'evita el patiment, encara que potser et dóna força per seguir endavant"

  • J BARRULL C
Actualitzada 05/12/2017 a les 15:36
Sor Lucía Caram podria competir per ser la religiosa més criticada, per no utilitzar un verb més agressiu, per part dels sectors més conservadors de la comunitat cristiana. Va néixer a l’Argentina i fa molts anys que viu en una comunitat de germanes Dominiques a Manresa. Loquaç i alegre, s’ha fet famosa per ser molt activa en la lluita contra la pobresa i crítica amb les causes que la perpetuen. Recentment va obrir el cicle de debats de l’IEI ‘Repensar les nostres vides’ parlant amb Montse Nebrera sobre els diners i la felicitat.
Sor Lucía Caram: “La fe no t’evita el patiment, encara que potser et dóna força per seguir endavant”

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Sor Lucía Caram: “La fe no t'evita el patiment, encara que potser et dóna força per seguir endavant”

SEGRE

Mafalda, el personatge més famós de l’humorista gràfic argentí Quino, deia que “els diners no fan la felicitat, senzillament fan falta”.
Una altra dita molt popular a l’Argentina és que “els diners no fan la felicitat sinó que la compren feta”. La discussió sobre felicitat i diners és tramposa. Per què hi ha tanta frustració en la nostra societat? Doncs perquè ens hem cregut que la felicitat passava per l’acumulació de béns materials i tenir sempre més que els altres. Això no vol dir que tenir-ne t’impedeixi ser-ho. La qüestió és que si no pots cobrir les teues necessitats bàsiques ni viure amb dignitat perquè passes gana o fred és molt difícil sentir que ets feliç.

La fe pot compensar i alleugerir realment les mancances i penúries materials dels més desfavorits de la societat?
Tenir fe no t’evita el patiment, encara que potser et dóna força per seguir endavant i t’acosta a una comunitat per no sentir-te sol i tenir més esperança de sortir-te’n. Et pot donar una capacitat de lluita, però també és cert que hi ha qui la troba en la militància política o en la família. Tots necessitem raons per tirar endavant.

Vostè participa d’una lectura de l’evangeli que l’ha dut a col·laborar amb organitzacions esquerranoses i, alhora, a ser atacada pels sectors conservadors.
Jo distingiria la fe dogmàtica i institucional del missatge de l’evangeli. El projecte de Jesús és d’esquerres perquè vol treballar per als pobres amb la intenció de canviar l’ordre social: quan comença el seu ministeri diu que ha vingut “a obrir les presons injustes, a alliberar els que estan oprimits, a donar la vista als cecs –ajudar que la gent hi pugui veure– i anunciar una bona notícia per als més pobres”. Es compromet a lluitar contra les injustícies. Jesús mor perquè denuncia l’imperi i la religió institucional que perpetua les injustícies. La dreta sempre pensa que només es pot mesclar religió i política si és en benefici propi, per això també critiquen el papa Francesc.

L’orde de les Dominiques comparteix la visió transformadora de l’evangeli que vostè defensa?
Quan van començar, sant Domènec i sant Francesc van inspirar dos ordes mendicants i van instruir la predicació des de la pobresa, rebentant els fonaments de l’església feudal de l’època, que vivia en connivència amb el poder. Els seus deixebles van denunciar la persecució dels càtars i la inquisició. Avui en dia, en alguns llocs tenen molt compromís social i en altres estan més dedicades a temes espirituals. No puc dir que ara sigui un orde radicalment compromès amb els pobres arreu del món, però sí que hi ha comunitats concretes que tenim una voluntat de transformació social.

L’independentisme ha mobilitzat centenars de milers de persones durant molt de temps. Ha influït en els projectes socials en els quals participa?
La comunitat de laics que col·labora amb nosaltres s’ha mantingut ferma en els compromisos, però sí que és cert que ara hem de gestionar el desgast que ha suposat tant de temps de mobilitzacions a un nivell molt intens. El projecte sobiranista s’ha de replantejar moltes coses, un nivell de reflexió que els més pobres no es poden permetre perquè les seues prioritats són més immediates. Sigui quin sigui el referent, els més pobres no poden compartir la il·lusió d’un projecte de país.

Temes relacionats
Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre