Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura
MÚSICA

Arlo: "El rock no és un fenomen juvenil sinó un trencament permanent amb l''statu quo'"

Actualitzada 29/01/2018 a les 17:26
Arlo és la darrera banda en la qual militen Xavi Roma i Jaume Piqué, dos dels músics amb la trajectòria més dilatada de les terres de Lleida que han deixat la seua empremta en grups com Rosas Rojas o Crazy Notes. Sempre han tocat de peus a terra i creen, assagen, graven, proven i pugen a l’escenari perquè els agrada, perquè la vida no seria el mateix sense les seues dosis de rock and roll. El proper 3 de febrer presenten ‘Fuera del tiempo’, el seu segon treball, dins el marc del festival Mud al Cafè del Teatre de Lleida.
Arlo: “El rock no és un fenomen juvenil sinó un trencament permanent amb l’‘statu quo’”

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Arlo: “El rock no és un fenomen juvenil sinó un trencament permanent amb l''statu quo'”

SEGRE

No han de donar explicacions ni passar comptes amb ningú, i això els dóna la llibertat de fer el disc que els doni la gana. Jaume Piqué i Xavi Roma, segon i tercer començant per l’esquerra a la fotografia, parlen d’influències, de records i de perspectives. Sempre tocant de peus a terra.

Fuera del tiempo és una declaració de principis?
Si més no, d’intencions. La música que fem no és gaire comercial i editem en vinil, una raresa en el món digital, però més que parlar de nosaltres és un petit homenatge als outsiders, als nostres referents que sempre han viscut al marge del seu temps.

El primer disc té una cara cantada en català i una en castellà, el que crida l’atenció no és el canvi de llengua sinó que musicalment sonen diferent.
Al primer es nota que venim dels Crazy notes, sobretot a la cara B en català. La veu també és un instrument i no sona igual en un idioma que un altre, les llengües tenen musicalitats diferents i per això hi havia aquest canvi. A Fuera del tiempo hem madurat com a banda i tenim un so més particular, és un disc més conceptual i madur.

Amb cançons de set i vuit minuts, una durada que recorda el rock dels seixanta i setanta.
Hem experimentat i no hem volgut censurar-nos, aquests temes els hem deixat tal com ens agraden sense pensar que no sortirà a la ràdio. Però com que les curtes potser tampoc no les posaran [riuen], doncs fem el que ens agrada, lletres més introspectives i emocionals, però hi ha un concepte global que parla dels inconformistes que estan fora dels cànons.

Aquesta vegada inclouran les lletres del disc?
Era un dels debats que teníem, al primer no ho vam fer perquè buscàvem que fos la música l’única protagonista, que si la gent volia saber què dèiem, hagués d’aturar-se a escoltar. Aquesta vegada hem decidit compartir-les.

Quines influències s’hi poden reconèixer?
A nivell musical el rock americà dels seixanta i dels setanta és la referència original, encara que és inevitable beure d’autors més propers com Antonio Vega o Lapido, de 091. A nivell de lletres al final tothom beu de la generació Beat, de Lorca i Cortázar, d’autors que han estat capaços de contradir el seu temps i deixar empremta. Per a mi –parla Xavi Roma–, una de les influències més grans a l’hora de fer aquest disc no ha estat una banda sinó una escriptora, l’argentina Alejandra Pizarnik. L’estic llegint ara i és boníssima.

Al documental Un lloc on caure mort, el protagonista reflexiona sobre les contradiccions entre l’esperit punk i la paternitat. Com es porta ser músics de rock quan fa dies que tens una família?
Tocant de peus a terra. El que ens agrada és crear, assajar, gravar i tocar, No deixes de ser o escoltar rock perquè et fas gran, senzillament vas adaptant-te a la vida procurant no renunciar al que realment t’agrada. Als Estats Units això es veu molt clar perquè és la seua música popular i als concerts pots trobar gent de totes les edats. El rock no és un fenomen juvenil perquè el rock és un trencament permanent amb l’statu quo.

Us editeu els propis discos.
Conjuntament amb Grans Records. A banda que la indústria està morta, tampoc hi voldríem tractes, preferim controlar tot el procés nosaltres mateixos.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre