x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura
ENTREVISTA

Swen Schmitz: "M'agrada donar visibilitat a les petites coses i tornar a la vida parets mortes"

  • LORENA METAUTE
Actualitzada 16/07/2018 a les 17:06
La pintura mural és solament una de les formes en les quals s’expressa el Swen Schmitz. El nom delata els seus orígens alemanys i l’accent català l’arrela a Ivars d’Urgell, on es va instal·lar la seva família quan ell, el petit de tres germans, tenia pocs mesos. És un jove de 23 anys viatjat (molt) i axò es nota en la seva conversa equilibrada, profunda i reveladora, com són les seves obres. Va participar en la darrera edició del GarGar Festival de Penelles però hi hauria mil motius més per haver-lo entrevistat.
Swen Schmitz: “M’agrada donar visibilitat a les petites coses i tornar a la vida parets mortes”

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Swen Schmitz: “M'agrada donar visibilitat a les petites coses i tornar a la vida parets mortes”

SEGRE
Swen Schmitz: “M’agrada donar visibilitat a les petites coses i tornar a la vida parets mortes”

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Swen Schmitz: “M'agrada donar visibilitat a les petites coses i tornar a la vida parets mortes”

SEGRE

Quan vol crear escolta jazz. Ho té clar. Si no fos pintor, seria músic. Una manera de mantenir-se a prop d’aquest pla B és dibuixar músics amb una tècnica tan depurada que sembla fàcil de fer. Toca la guitarra clàssica i ho fa quan vol expressar-se des d’una via alternativa a la pintura, el gravat, el dibuix, vídeo o fotografia. El primer que ens va arribar d’ell van ser les fotos que veuen, davant d’un mural d’Ivars d’Urgell, on viu des que tenia pocs mesos de vida. “És el Swen, d’Ivars. Pintarà al GarGar de Penelles. Si us interessa...”. El fotògraf va pecar d’humil al descriure la magnitud de qui és el Swen, que vam pensar que era un sobrenom fins que el va fer acompanyar amb el cognom Schmitz. El Swen té una saviesa de vida inusual amb 23 anys. En part es deu als seus nombrosos viatges a soles pel món des que va complir els 18 anys. I viatjar sol t’alliçona més que tots els llibres que puguis llegir, que també se’ls ha llegit, sobretot aquell que va ser el seu primer contacte amb la filosofia de l’indi Krish Namurti. Abans o després de viatjar al Katmandú postterratrèmol del 2015 i complir els 20 anys en un hospital del Nepal. Alemanya, Xile, Argentina, França, Itàlia, Estats Units... ha passat per tots aquests països i ha viscut en alguns i de tots els racons del món es queda amb l’entorn rural d’Ivars d’Urgell, que li permet créixer i crear, on construirà un Atelier al Camp just quan acabi els estudis a Barcelona.

Vostè ha tocat gairebé els quatre continents. Per què té tan clar que el seu lloc es troba a Ivars d’Urgell?
He viatjat per diferents motius, però bàsicament per estar amb mi mateix, trobar-me en els altres. Estar sol és bo per conèixer-se. Quan vaig acabar el batxillerat artístic no tenia gaire clar què volia fer, així que vaig anar a buscar les pintures de Monet. Els meus germans ja ho havien fet, prendre’s un temps per aclarir idees. Així que amb el que havia estalviat treballant, vaig fer el meu primer gran viatge l’estiu dels 18. Torno a Ivars perquè necessito el contacte amb la natura per crear, per trobar l’equilibri necessari que em permet expressar-me. A mi m’agrada Ivars, és el meu poble, primer era el de ma mare, per això vam venir a viure-hi tots des d’Alemanya, on vaig néixer.

El pintor impressionista Monet és el pintor de la seva vida. Ell també pintava des del camp. Què és Monet per a vostè?
M’identifico amb la seva vida, sí. El vaig conèixer al batxillerat artístic i hi vaig connectar de seguida. L’estiu dels 18 anys vaig viatjar per Europa buscant els seus quadres, després aniria a Nova York pel mateix motiu, al Moma. Per veure’ls en directe, així com visitar aquells llocs on ell havia pintat, per entendre el tot de la seva obra i vida. Ell, com jo, trobava l’equilibri en la natura, era constant, es dedicava únicament a pintar i viatjava molt.

Els seus nenúfars són els girasols de la seva obra mural.
Podríem dir que sí. M’agrada pintar la natura, les flors, per posar l’accent en el que importa, la terra. Si t’hi fixes, molta gent fuig de la ciutat els caps de setmana, per tornar a l’equilibri que solament et proporciona la natura. Quan faig pintura mural dibuixo flors enormes perquè són així encara que siguin petites. La primera flor que vaig dibuixar en un mur va ser un gira-sol del meu hort. M’agrada la idea de tancar el cercle: plantar la llavor, que neixi la flor, observar-la i pintar-la gegant.

Sembra gira-sols que no moren mai. Per què pinta?
De manera resumida podria dir-te que pinto per contribuir a fer un canvi positiu en aquest món. Però afinant, podria donar-te moltes raons. Per exemple, m’agrada donar vida a les parets grises, mortes. Si hi ha color, hi ha vida.

Quin procés segueix per pintar una paret?
Si és un encàrrec, el que faig és visitar-la, mirar-la tranquil·lament i parlar amb la persona propietària del mur. Cada paret necessita un dibuix diferent.

La natura, però, és un comú denominador. Sempre ha sentit aquest amor per la natura?
L’he anat coneixent i estimant a mesura que l’he anat pintant. La natura per a mi representa l’essència de tot, l’energia femenina, la força de la intuïció. La pinto amb tota sinceritat, per fer grans les petites coses que són belles, i ho faig amb tota la sinceritat, per crear benestar a qui la mira. Els meus dibuixos, pintures, gravats, vídeos o fotografies són una invitació a un viatge.

Un viatge a on?
A l’interior de cadascú però també a una reflexió del que ens envolta. A mi m’agradaria que la gent rebés la meva obra tal i com jo la creo pensant a aportar-los calma, equilibri, felicitat, serenitat i harmonia.

Quan va començar a pintar?
De petit pintava a casa com a diversió. La creació artística sempre ha estat molt present, el meu pare és ebenista, he passat amb ell estius a Alemanya construïnt elements de fusta per als parcs infantils, els meus germans grans també: el Kim és escultor i l’Erik, a més d’escultura, fa gravat, dibuix i és tatuador. La mare, que és mestra, també ha procurat que tinguéssim sempre vies d’expressió artística, així que d’alguna manera als 15 anys vaig introduir-me al grafiti stencil però de seguida vaig passar del gamberro a l’artista. No em volia amagar per pintar murs. La primera paret que vaig pintar va ser una d’interior al menjador de la padrina.

Parla amb un coneixement de vida i profunditat espiritual que no acostuma a ser propi d’un jove de 23 anys. A què es deu?
La família ens ha animat sempre a descobrir el que volíem i tots tres ens hem pres amb calma la direcció de la nostra vida. Personalment, procuro simplificar-me-la, per poder pintar i aportar el meu granet de sorra. Els viatges m’han ajudat a conèixer-me i també nous pensaments i perspectives. Un dia en una llibreria vaig descobrir el filòsof indi Krishnamurit i em va agradar moltes coses del que deia. Actualment, faig una hora de meditació al matí, treballo el meu hort per menjar com més ecològic millor i evito un excés de tecnologia.

És per això que porta un mòbil dels anys 90?
Em vaig treure l’smartphone perquè estar tot el dia al mòbil, a les xarxes socials, WhatsApp... em despistava moltíssim. És anestèsic i a mi m’agrada estar despert. Notava que s’anul·lava la meva part intuïtiva, la que em permet crear.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre